“Carta a Europa respecte a la qüestió catalana ”
( TONI STRUBELL )

Quan la màxima institució de la democràcia europea anunciï aquesta setmana que dóna peu a la suspensió de la immunitat dels tres eurodiputats del partit que va guanyar les eleccions a Catalunya, els europeus que encara creuen en la UE potser tinguin curiositat per saber realment què passa a Catalunya. Potser voldran saber perquè ens resistim tan tossudament a formar part d’Espanya, perquè ens juguem multes que destrossen famílies, perquè estem disposats a anar a la presó, inclús cremar contenidors quan estem enfadats. Potser a Europa hauran sentit a dir que som antipàtics, violents, poc solidaris, poc realistes o poc europeus. Bé, segurament que no som perfectes. Però tinguin per segur que seríem encara molt més imperfectes si no reaccionéssim davant de la situació kafkiana a la què ens enfrontem. Els catalans vivim en un Estat en què pràcticament no podem decidir res sobre el nostre dia a dia malgrat que a Madrid es digui que és l’Estat “més descentralitzat del món”. Absurd! Totes les lleis progressistes més necessàries que aprova el nostre Parlament (habitatge, salut, educació) són sistemàticament suspeses, sovint contra el més bàsic sentit comú.

Segurament a Europa es pensi que això mateix és el que passa amb el govern local respecte a l’europeu. Però no són perseguits i arbitràriament acusats, multats i empresonats els seus polítics per defensar les seves posicions polítiques. Què diria un europeu si el president del seu Parlament fos condemnat a nou anys de presó per permetre un debat? O els seus ministres fossin sentenciats a fins a 13 anys per organitzar un Referèndum en línia amb el què l’ONU i qualsevol ens democràtic permetria. Què diria un europeu si el seu govern fos tolerant amb l’extrema dreta i altament repressiu amb els moviments socials pacifistes? I si les seves institucions protegissin un rei emèrit que hagués robat impunement durant anys. O si les forces armades fossin amarades de militars obertament arrenglerats amb el franquisme i el nazisme? Estic segur que cap ciutadà europeu no ho toleraria. Doncs quan escoltin a la seva TV que tres eurodiputats catalans estan a punt de veure suspesos els seus drets al Parlament europeu, ho han de veure com un abús intolerable, un acte d’injustícia supina.

Que no ho vegin com un acte de normalitat democràtica sinó com la suprema incapacitat de les institucions europees de posar-se al costat de les grans causes democràtiques i anti-repressives i de caure en l’estatocentrisme i la inèrcia de la partitocràcia més tronada. Si suspenen els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí serà la fi de la credibilitat europea a Catalunya i un dia negríssim per a la democràcia europea. La revolta catalana és dels moviments que més està fent per al futur d’una Europa solidària, unida i sostenible. Si Europa abandona Catalunya a la seva sort, estarà introduint un nou clau en el seu propi taüt. Estarà deixant una de les seves nacions més pro-europees en mans d’un estat abusiu, intolerant i indigne de formar part de l’Europa que un dia es va constituir.
Informa:RACOCATALA.CAT (3-3-2021)