CARTA A LA LINGÜISTA CARME JUNYENT: QUE LA IMPRUDÈNCIA NO ENS FACI SUÏCIDES

🔈 (Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )


Benvolguda Carme,
Soc un admirador del vostre treball i de la lluita per les llengües, especialment la nostra. Fa molt de temps que aviseu que el català està en perill i sembla que finalment el Govern en lloc de tocar campanes ha sentit l’alarma. El fet que sigueu presidenta del Consell Assessor per la Llengua ja demostra que algú us en fa cas. He llegit amb atenció les recomanacions que feu a Educació sobre el català a l’escola. Veurem quants suggeriments es posaran en pràctica. De moment, sembla que tothom és conscient que al final de l’ESO els alumnes han de passar un examen oral de llengua. Elemental, senyors! Tenim milers d’estudiants que saben llegir i escriure el català, però no el parlen. Ningú no els ha exigit mai de fer-ho.

He fet tot aquest preàmbul d’elogis per tal de fer també alguna puntualització sobre alguna de les vostres idees. Idees que també són pròpies de gent amb un alt domini de l’idioma com mestres i filòlegs. Tot sovint confoneu el vostre pensament amb la realitat. Sou com aquelles persones encarregades de fer radiografies d’alguna de les nostres patologies. Però la diferència és que aquestes persones mai no es dedicaran a intervenir al pacient. Ja ho farà el metge o el cirurgià que li correspongui. Cadascú ha de fer la seva feina. En canvi molts de vosaltres, segons la meva opinió, voleu fer les dues coses. I és aquí on l’erreu. Podeu fer un radiografia prou completa de la situació lingüística, però no sabeu pas com s’ha de fer la intervenció.

Us posaré un exemple recent amb una actuació vostra al programa Preguntes Freqüents de TV3. Un cop feta la vostra dissertació ben acurada sobre el moment delicat del català, un dels tertulians va dir ben clarament que està bé qualsevol actuació individual, però que avui dia les grans plataformes digitals només es mouen per grans masses d’audiència. Vet aquí que això us va fer rumiar i en arribar a casa vàreu maquinar com es podria augmentar el català a Netflix, atès que la seva presència és gairebé residual. A través d’una piulada i amb la col·laboració d’alguna web vàreu intentar que unes deu mil persones per Sant Joan escrivissin a aquesta plataforma dient que es donaven de baixa si no augmentava la producció de pel·lícules i sèries en català. El resultat ha estat nul. I molt poca gent va seguir-vos. Ni tan sols els heu fet pessigolles.

És més, la campanya s’ha fet en el moment menys oportú, perquè si fins fa poc Netflix només tenia 30 obres en la nostra llengua entre les més de 6.000 del catàleg, o sigui un 0.5%, dies abans de la vostra campanya s’havia compromès a doblar o subtitular 70 estrenes de pel·lícules i sèries de tota mena i també per a un públic infantil i familiar cada any. Això representa unes 200 hores de programació. Segurament no és pas molt, però representa un bon pas que no ha arribat, doncs, per aquesta campanya que heu engegat..I gràcies que no hagi estat contraproduent.

Vull dir amb això que està molt bé la responsabilitat individual amb l’ús de la llengua. Ara bé, en les circumstàncies actuals s’aconsegueix més actuant de forma conjunta. Hem de passar del jo al nosaltres. La metàfora de la mata de jonc és ben clara: un per un serem vençuts i, en canvi , tots junts som invencibles. I abans de fer qualsevol campanya de gran abast convé consultar la Plataforma per la Llengua que hi té la mà trencada o altres entitats activistes. No podem fer les coses barrim barram que ens passin ple cap. Si jo sol , per exemple, demano la carta en català a un restaurant que no la té pot ser una mica violent, almenys una mica forçat. Però si hi anem en grup i fem la nostra reclamació de forma col·lectiva segur que el resultat pot ser diferent, oi? Per tant, menys capficar-se en accions individuals aïllades i més en actuacions grupals.

En la situació d’ara convé no equivocar-se de tàctiques. L’infern és ple de bones intencions. Jordi Carbonell deia “que la prudència no ens faci traïdors”. I jo hi afegiria “que la imprudència no ens faci suïcides”.

Ben cordialment,
RAMON SERRA
*Periodista i activista.

242 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: