(RAMON SERRA)

|Escoltar l’audio 🎧 |

Benvolguda presidenta,

Sóc un membre de peu com es diu ara de l’ANC.Com també sóc soci d’Òmnium, de la Plataforma per la Llengua, de Llengua Nacional, del Barça…Per tant, la meva influència és mínima. Curt i ras:no sóc més que un peó. Però en aquesta partida d’escacs que juguen contra Espanya els peons també ajudem al triomf final encara que sempre acabem sacrificats. És el preu que hem de pagar els qui no som cadiraires ni cerquem res més que l’alliberament del nostre país.
Quan vàreu ser escollida com a presidenta de l’ANC me’n vaig alegrar perquè crec que els economistes heu de tenir un protagonisme més destacat del que teniu fins ara en el procés. Al capdavall la gent sempre se’n sent de la butxaca.

D’aquí ve que calgui lloar la vostra tasca, per exemple, en allò que ve a ser el consum estratègic.Bravo per la idea. Els empresaris espanyols estan emprenyats? Doncs,bingo.
Una altra cosa és el camí polític de l’ANC.Encara no fa molt amb motiu de les eleccions municipals l’ANC va tenir la idea de fer-ne unes primàries.En principi la idea era bona i segurament altrament haurien anat les coses a l’Ajuntament de Barcelona d’haver-ne fet cas. Però ja se sap que els partits tenen les seves pròpies dinàmiques i que de conselles els mínims.
Haig de dit també que vaig quedar esgarrifat quan vàreu proposar unes eleccions després la sentència i que en cas que l’independentisme assolís més del 50% proclamar tot seguit la independència.De veritat que aquesta és la millor solució?
D’entrada s’ha de dir que l’independentisme va guanyar les darreres eleccions “autonòmiques” amb un 4,46% de diferència sobre els unionistes.Però sembla que tots plegats no sabeu sumar i a més que hi ha com si algú se n’alegrés de fotre´s un tret al peu. Voler revalidar un cop més la nostra majoria en unes noves eleccions és anar de victòria en victòria…fins a la derrota final.De veritat penseu que Espanya ho permetria? Hem de dur més gent l’escorxador a canvi de res?
La solució per la independència no és el diàleg amb Espanya–algú ha perdut l’enteniment–ni la multilateralitat, ni el referèndum, ni l’autodeterminació, ni eixamplar la base ni evitar un govern feixista.La solució és la proclamació de la independència per part del poble.Però per això a més de fer proclames es necessita ocupar els punts estratègics del territori i tenir-ho molt ben planificat perquè l’ocupació pot durar algun temps.Aleshores em pregunto, quanta gent està disposada a fer-ho peti qui peti? Qui és capaç d’organitzar aquest sidral i assumir-ne les conseqüències?
Aquesta i no altra hauria de ser la resposta a la sentència més enllà de quatre declaracions de condemna i possiblement alguns aldarulls.I, per favor, no tingueu la pensada de convocar una vaga general perquè no cal que la gent s’autocastigui econòmicament. Més enllà dels estudiants i dels empleats públics de l’Administració catalana no cal esperar-ne gaire seguiment.En tot cas és una opinió meva i no un dogna de fe. En el millor dels casos duraria uns dies:i després,què?
En fi,seguiré els vostres consells i també vindré a la Diada d’enguany.Ah, compraré també la samarreta per fer front a les multes i a les campanyes.Naturalment! I escoltaré el vostre discurs sobre la unitat dels polítics.Serà com picar en una pedra freda. No ens enganyem.
Si algú té alguna solució pràctica per aconseguir la independència diferent de la meva agrairé que m’ho digui.I si em convenç m’hi apuntaré.Com deia el poeta Llompart de Mallorca ” poble que no s’ho pren,poble que no s’ho val”.
Ho sento.Hem de dir les coses pel seu nom.De moment,la repressió té totes les de guanyar.
I acabo, benvolguda presidenta.Us agraeixo de cor el vostre treball.Passi el que passi, hem de continuar el camí cap a Ítaca.Això segur.
Cordialment,
RAMON SERRA
Editor de RADIOCATALUNYA.CAT (4-8-2019)