CARTA AL PRESIDENT: “EL FUTUR SERĂ NOSTRE SI EL GOVERN SAP UNIR-SE AL POBLE “

President, us ha tocat de presidir la Generalitat en un moment difĂcil. Vist des de fora, molts podrien imaginar que âentrats al segle XXIâ el 131è president dâun paĂs europeu pròsper hauria pogut començar a governar amb placidesa i respecte. Però a vĂłs, President, no us van concedir ni els cent dies de grĂ cia protocol¡laris. Al contrari, vau haver dâassumir el cĂ rrec amb el foc creuat dels qui âde fora i de dinsâ volien silenciar la vostra trajectòria com a home de paĂs, divulgador de valors democrĂ tics i persona disposada a fer sacrificis com pocs.
Vivim en un temps en què la veda contra els dirigents sobiranistes ĂŠs oberta. Un temps en què un president de la Generalitat ĂŠs tractat com un enemic, com un delinqĂźent, si reclama drets i obeeix mandats democrĂ tics. Un temps en què la cap de lâoposiciĂł al parlament acaba de cometre la indecència dâassociar el pacĂfic i cĂvic moviment independentista amb un atemptat dâETA. Un temps en què tot sâhi val per a intentar desprestigiar els qui volen posar el futur del paĂs en mans de la decisiĂł democrĂ tica dels seus habitants, com defensa lâONU. Us han atacat despietadament els qui, vulnerant la lleialtat institucional, no han dubtat a posar-se a les ordres de ministres del PP associats amb les mĂŠs fosques operacions de les clavegueres de lâestat. Ăs el que han fet tambĂŠ els qui han tingut la covardia de traslladar les seus de les seves empreses fora del paĂs a les ordres dâun sistema corrupte i catalanòfob i en benefici dâun règim que tĂŠ la gosadia de proclamar-se âestat de dret constitucionalâ.
Us ha tocat, President, de dirigir el nostre paĂs amb les mans lligades, amb un sistema judicial regit per una cĂşpula prevaricadora que no opera amb criteris de justĂcia, sinĂł amb parcialitat i un clar Ă nim dâimposiciĂł colonial. En definitiva, sense cap mĂŠs principi jurĂdic que els que beneficien la casta dirigent espanyola. Heu hagut de presidir un paĂs contra un govern provisional que es proclama dâesquerres però que no ha tingut cap inconvenient a lâhora de prosseguir la vergonyosa persecuciĂł penal del procĂŠs que van encetar M. Rajoy i Felipe de BorbĂł. Una âesquerraâ que, menystenint la seva llei de la memòria, ha prorrogat els ducats concedits a les famĂlies de Franco i Primo de Rivera, alhora que els funcionaris dâun ministeri depuren la Wikipedia per rentar la cara a la dictadura brutal que fou el franquisme. Us heu hagut dâenfrontar amb un estat hooligan que ĂŠs hereu dels qui van afusellar un precursor vostre âel MH President LluĂs Companys i Joverâ fet per al qual ni tan sols ha demanat perdĂł. Un estat on fins i tot el lĂder de Podem, Pablo Iglesias, ha arribat a dir que donaria suport a SĂĄnchez a lâhora dâaplicar el 155.
President, sabem que els vostres coneixements de la història dâaquest paĂs us fan plenament conscient de la greu situaciĂł que vivim com a societat europea avançada. Fora dâUcraĂŻna, no hi ha cap mĂŠs paĂs dâEuropa on hi hagi el grau de fustigaciĂł âjudicial, policial, econòmica, lingĂźĂstica, competencial, fiscal, repressoraâ que rebem els catalans. Lâactitud que heu mostrat davant aquestes agressions la considerem coratjosa i coherent. Us heu sabut situar a la mateixa altura dâhonorabilitat que nou dels darrers deu ex-presidents immediats, presidents que foren objecte de presĂł, exili, suspensiĂł, multes, desqualificacions i altres persecucions a mans dâun estat mai penedit i incapaç dâaprendre de la història i reflexionar. Tot plegat dibuixa un historial repressiu que, si sâhaguĂŠs produĂŻt en un estat democrĂ tic normal, hauria servit segur com a gran revulsiu per a lâautocrĂtica. Però no en lâEspanya actual, que el lĂşcid cineasta Alejandro Amenabar acaba de definir com a âideadaâ per Franco. Un estat on el fanatisme nacionalista i amoral âdel qual sâha apoderat plenament una premsa inqualificable, afinaments judicials, muntatges policials i una corprenedora tolerĂ ncia amb el passat franquistaâ bloquen tot pas endavant vers el diĂ leg i les solucions democrĂ tiques.
Les institucions catalanes que presidiu viuen hores baixes. Però no per cap manca de compromĂs propi, sinĂł perquè lâarnat règim del 78 sâentesta a rebatreân el poder i els drets col¡lectius i individuals durament guanyats al llarg dels segles. Bloquen amb abusives jugades judicials les lleis catalanes de progrĂŠs i donen peu a la cĂnica tenalla dels qui, des dâuna esquerra a qui el mercenari polĂtic Manuel Valls ha assegurat el seu Ăşnic lloc de poder significatiu, us acusen de manca dâefectivitat.
Malgrat totes les dificultats, com a president heu sabut trobar un camĂ entre lâesperit de lleialtat a la RepĂşblica declarada i la necessitat de preservar lâautogovern mentre anem creant les condicions per a fer-la efectiva. En aquest aspecte hem dâexpressar que seria un greu error utilitzar el cos dels Mossos per reprimir amb violència les legĂtimes accions de protesta del nostre poble contra una sentència que serĂ âja ho sabemâ inacatable per a qualsevol demòcrata. AixĂ mateix condemnem lâexecrable exhibiciĂł mediĂ tica de gas pebre i dâaltres materials repressius, expressament mostrats per responsables dels Mossos amb una vil finalitat intimidatòria que cal tallar dâarrel.
Ens refiem del compromĂs que expresseu amb la desobediència civil pel valor que heu mostrat darrerament negant-vos a renunciar al dret de llibertat dâexpressiĂł. Us encoratgem a enfortir el vostre govern i a aprofundir-ne el perfil efectiu i republicĂ en un temps en què un alt percentatge de catalans, i de ciutadans del conjunt dels PaĂŻsos Catalans i de la resta de lâestat espanyol, rebutgem la sentència, la monarquia i lâaplicaciĂł del 155.
President, en el camĂ cap a la consolidaciĂł de la RepĂşblica Catalana independent, en tot moment cal actuar amb la gran força que ens atorga lâinforme del Grup de Treball de Detencions ArbitrĂ ries de lâONU, un document inequĂvoc i devastador en la condemna del comportament del molt parcial i polititzat sistema judicial espanyol, al qual exigeix dâalliberar i indemnitzar els presos polĂtics immediatament. El futur serĂ nostre si el govern sap unir-se novament al poble, en una unitat estratègica que ens farĂ imparables. Ăs el pas imprescindible si efectivament volem posar la llibertat davant de tot. Estem convençuts que en aquest moment determinant del procĂŠs vĂłs hi tindreu un paper rellevant com correspon a la vostra militĂ ncia independentista i a la responsabilitat del vostre cĂ rrec.
Signants inicials de la carta
Jaume Soler i Pastells, Antoni Strubell i Trueta i Josep-Maria Terricabras i Nogueras
TambĂŠ signen:
Toni AlbĂ
Josep Ălvarez FernĂ ndez
Olga Amargant Cancio
AgustĂ Argimon i Ribas
Joan Aymerich Alòs
Frederic Bentanachs Chalaux
Susa Bonilla i Escobar
LluĂs Brunet Brunet
Jordi Cadevall i ViguĂŠs
Francisco Manuel Capdet HernĂĄndez
Elena Carreras Miralles
Joan CasadellĂ Turon
JosĂŠ MarĂa Clavero i SubĂas
Imma Burgos Codina
AgustĂ Colomines i Companys
Joan Comasòlivas Font
Carme Costart Valiente
RamĂłn Cotarelo GarcĂa
Josep DagĂ Ustrell
Marcel Dalmau i Brunet
Ignasi Deulofeu HernĂ ndez
Xavier DĂez RodrĂguez
Albert Esteve Montfort
Henry Ettinghausen
Francesc Fabregat Talarn
Carles Falguera Larrosa
Marc Ferrer Murillo
Ramon Font i Terrades
Carles Furriols i SolĂ
AdriĂ Garcia Armengol
Antoni Garcia GĂĄlvez
Arantxa GarcĂa Infantes
David Garcia i Rubert
LluĂs Garcia Sevilla
Maria GargantĂŠ Llanes
Sandra GenĂs Falgueres
EulĂ lia Gili Renom
Joan Gispets Parcerisas
Ramon Graells Alcaraz
Josep Guia
Francesc Guillamet i Ferran
Joan Ramon Guinjoan Esteban
Remei IbĂ Ăąez Bonilla
Mikel Iriondo Echevarria
MĂriam LladĂłs GĂłmez
Rafael LĂłpez Benito
Enric MajĂł MirĂł
Joan MarguĂ Trillo
Francesca MartĂnez Planas
Lydia Maruny NuĂąez
Sergi Mateu Vives
Cèlia Merino Redondo
Albert Mestres EmiliĂł
Jordi MillĂ SĂ nchez
Jordi Molina Lopez
Joan Montagut Salat
NĂşria MurlĂ Ribot
Jordi Oliva Llorens
Pepita Palau i FarrĂŠ
MagĂ Pascual Castells
Jordi Pesarrodona i Capsada
Francisco Pistonit GimĂŠnez
Joan Planas i Casadevall
Jordi Plens Peig
Aleix Pons Coll
BenjamĂn Prieto Mendoza
Enric Pujol i Casademont
Jordi Quera i Garcia
Pilar Rebaque i Mas
Albert Rediu AlarcĂłn
Jordi Rediu AlarcĂłn
Josep Maria RenyĂŠ TeulĂŠ
LluĂs Riba Canyelles
Pere Ribera PinĂłs
Carme Riera Terrades
Miquel Riera
Juan Carlos RodrĂguez MuĂąoz
Llibert Rovira Escofet
Xavier RovirĂł
Rosanna Royo Pla
EulĂ lia RubiĂł GallofrĂŠ
Ramon Saball Balasch
Judith SabanĂŠs Parramon
Rosa Sans Cardona
Carme Sansa i Albert
Veronique-Mercedes Santapau Membrado
Josep Maria SolĂŠ i SabatĂŠ
Xavier Soto Garcia
Josep TintĂł i Espelt
LluĂs Ferran Toledano GonzĂĄlez
Jaume Torrent i Oriol
Mireia Trias i Trueta
Amèlia Trueta i Llacuna
LluĂs TurrĂł Cutiller
Joaquim Udina Tormo
Isidre Vallès SabatÊ
Pere Vallhonrat Matalonga
Rosa Valverde Matilla
Albert Velasco GonzĂ lez
Florència Ventura Monteys
Alfred Verdaguer PariĂł
Enric Vernet MartĂn
Mariona ViguĂŠs JuliĂ
PatrĂcia Vila ArmanguĂŠ
Eduard Zanuy Mu