CARTA DE CUIXART: “L’ESTAT COVERTEIX LES VĂCTIMES EN BOTXINS”

El president d’Ămnium, Jordi Cuixart, ha considerat que “davant hi ha una dreta cada cop mĂŠs extrema que competeix amb el feixisme i un PSOE acomplexat incapaç de combatre’l”. En una carta dirigida als socis de l’entitat, Cuixart defensa que el 28-A cada vot serĂ imprescindible per enfortir els drets, les llibertats i l’autodeterminaciĂł. I lamenta que les eleccions espanyoles estan marcades per “l’anticatalanisme visceral”.
Cuixart tambĂŠ es refereix al judici de l’1-O com un “judici polĂtic d’Estat” i assegura que “sota l’aparença d’imparcialitat i justĂcia, estĂ perfectament orquestrat per consolidar una doctrina judicial”. “Una cerimònia plena de pompositat, gens banal ni casual, el resultat de la qual marcarĂ el nostre esdevenidor col¡lectiu, escriu en la carta.
“El que van fer centenars de milers de ciutadans lâ1-O ĂŠs un exercici col¡lectiu de disciplina noviolenta. Però veiem com dia sĂ dia tambĂŠ lâEstat deshumanitza i converteix les vĂctimes en botxins per a justificar la violència policial”, apunta. “No permeten contrastar les declaracions amb els vĂdeos perquè els espanta la veritat”, afegeix.
Tot i afirmar que el judici “qĂźestiona sistemĂ ticament l’exercici de drets fonamentals”, Cuixart diu que no li fa sentir odi, sinĂł al contrari perquè “lâabsurd absolut nomĂŠs es pot vèncer des de la coherència mĂŠs desacomplexada”.
I defensa l’1-O com un “exercici col¡lectiu de disciplina noviolenta”. “Al cor dâaquest Judici a la DemocrĂ cia hi trobem la voluntat dâil¡legalitzar lâacciĂł polĂtica i la desobediència civil, una eina històrica de transformaciĂł social”, afegeix.
EstimadĂssims socis,
Us escric des de la sala dâespera del Suprem. SĂłn hores i mĂŠs hores dâescoltar com es qĂźestiona sistemĂ ticament lâexercici de drets fonamentals. Però no penseu que això ens fa sentir odi o ens fragilitza, tot al contrari: escoltar-los ens reafirma amb tots i cadascun dels actes que estem duent a terme. Perquè lâabsurd absolut nomĂŠs es pot vèncer des de la coherència mĂŠs desacomplexada.
Aquest no ĂŠs exactament un judici farsa sinĂł un judici polĂtic dâEstat. Sota lâaparença dâimparcialitat i justĂcia, estĂ perfectament orquestrat i planificat per consolidar una doctrina judicial on la dissidència polĂtica, social i cultural quedi neutralitzada. Una cerimònia plena de pompositat, gens banal ni casual, el resultat de la qual marcarĂ el nostre esdevenidor col¡lectiu.
Al cor dâaquest Judici a la DemocrĂ cia hi trobem la voluntat dâil¡legalitzar lâacciĂł polĂtica i la desobediència civil, una eina històrica de transformaciĂł social. El que van fer centenars de milers de ciutadans lâ1-O ĂŠs un exercici col¡lectiu de disciplina noviolenta. Però veiem com dia sĂ dia tambĂŠ lâEstat deshumanitza i converteix les vĂctimes en botxins per a justificar la violència policial. No permeten contrastar les declaracions amb els vĂdeos perquè els espanta la veritat.
Veiem com la impunitat de lâextrema dreta, malgrat centenars dâactes violents als PaĂŻsos Catalans, ha contrastat amb la presĂł preventiva, novament desproporcionada, de la Rut, una jove antifeixista de 20 anys. Una abraçada gegant per a ella i tambĂŠ per a lâAdri i la Tamara.
Som a les portes dâunes eleccions espanyoles marcades per lâanticatalanisme visceral. A lâEstat, tenim davant una dreta cada cop mĂŠs extrema que competeix amb el feixisme i un PSOE acomplexat incapaç de combatreâl. AixĂ, cada vot serĂ imprescindible per enfortir el drets, les llibertats i lâautodeterminaciĂł.
Tota lâempatia i tendresa cap els ciutadans de lâEstat que viuen amb la mateixa preocupaciĂł extrema la regressiĂł autoritĂ ria. LâĂşnic enemic a batre ĂŠs la por.
Els dies que no hi ha judici, en Ruben, un mestre de mĂşsica madrileny, mâensenya a tocar el vell teclat de la sala dâestudi de la presĂł. Perquè, passi el que passi, sempre ens quedarĂ la mĂşsica i la cultura, el convenciment que mai renunciarem a deixar-nos sorprendre per la bellesa de la vida.
Tinguem coratge. Sempre endavant!