CAS VILLAREJO: QUI TÉ POR DE LA VERITAT ?

“Qui tĂŠ por de la veritat?”
(JOSÉ ANTICH)
La manera com ha esquivat el govern de Pedro SĂĄnchez les acusacions de l’excomissari JosĂŠ Manuel Villarejo, lluny de posar llum a un tema d’extrema gravetat, fan mĂŠs gran l’enorme esvoranc de falta de credibilitat en què s’ha sumit l’estat espanyol, que transita en un assumpte que acabarĂ  adquirint dimensions internacionals ―el temps ho dirà― amb un pesat barril de pĂłlvora lligat a la cintura. El mateix Villarejo, per segona vegada en 24 hores, va tirar mĂŠs llenya al foc que crema del debat que ha obert amb les acusacions de vincular l’Estat amb els atemptats del 17 d’agost del 2017. Ho ha fet amb un envit en tota la regla: “Volen proves? Que vagin als meus arxius. Per què els han declarat secrets? Jo autoritzo que s’alliberin. Hem de pensar que la ciutadania no ĂŠs menor d’edat i no es pot utilitzar la llei de secrets oficials, una llei franquista, obsoleta, de 1968, per amagar-ho tot”.

La pilota torna aixĂ­ al govern espanyol que, cada dia que passi amb els arxius de Villarejo segellats i sense que puguin veure la llum de l’opiniĂł pĂşblica, ampliarĂ  l’ombra de dubte sobre el que va passar en aquell atemptat gihadista, que es va saldar amb 16 morts i 140 ferits. Cal, per tant, com un exercici democrĂ tic absolutament necessari, que els famosos arxius de Villarejo vegin la llum. Perquè resulta del tot inversemblant pensar que l’expolicia deia la veritat quan desemmascarava la trama de corrupciĂł de Joan Carles I; que tambĂŠ la deia quan se li donava credibilitat i El PaĂ­s titulava que “Les agendes de Villarejo confirmen l’operaciĂł il¡legal per salvar el PP i Rajoy”, i que igualment la deia quan el PSOE va emetre un comunicat del seu grup parlamentari al CongrĂŠs que va utilitzar com a municiĂł i que estava titulat “Villarejo assegura que Rajoy estava al corrent de l’operaciĂł Kitchen, s’enviaven missatges i es van reunir diverses vegades”… i, en canvi, quan despulla l’Estat i el posa a la picota revelant la participaciĂł del CNI a l’atemptat del 17-A, ĂŠs una invenciĂł de l’excomissari.

L’estat espanyol i lògicament els diferents governs del PSOE i del PP han encimbellat l’excomissari jubilat al que ĂŠs: un policia condecorat en innombrables ocasions per dur a terme serveis especials a l’Estat, la qual cosa li ha permès despatxar amb ministres i ser posseĂŻdor de secrets que poden desestabilitzar des de la Corona al PSOE, el PP i les empreses. I que ara, acorralat pels que abans el protegien a les clavegueres policials, amenaça de descobrir el pastĂ­s. Aquest ĂŠs Villarejo: un brivall que tĂŠ massa coses delicades i secretes als seus discos durs, que òbviament disposa de material no confiscat encara per la policia o simplement copiat amb el qual poder fer xantatge a l’Estat.

És obvi que, a hores d’ara, amb el que ha declarat Villarejo en seu judicial, ĂŠs impossible ocultar per mĂŠs temps l’escĂ ndol de les seves acusacions. Hi ha d’haver una exigència democrĂ tica per saber la veritat i, si ĂŠs necessari, recĂłrrer a les instĂ ncies europees. Perquè, mentre no se sĂ piga, l’estat espanyol quedarĂ  llastat per unes acusacions que sĂłn gravĂ­ssimes i que es proven d’amagar en uns arxius declarats secrets. No hauria de portar aquesta motxilla un govern que s’autoproclama el mĂŠs progressista de la història, ni tampoc una formaciĂł com Unidas Podemos, que va sorgir per regenerar la vida pĂşblica a Espanya.

Però tampoc no hauria de portar aquesta càrrega cap dels partits independentistes catalans que per acció o per omissió protegeixen el silenci del govern espanyol. Obrim els arxius de Villarejo de bat a bat i caigui qui caigui. Perquè la política són accions i no declaracions ―per molt que agradi sortir als mitjans a ses senyories― i la sospita que no se sap tota la veritat del que va succeir en aquell atemptat que va deixar 16 cadàvers a Barcelona i Cambrils no pot tenir còmplices. Ni per activa, ni per passiva.
Informa:ELNACIONAL.CAT (13-1-2022)

122 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: