CASTELLÀ I NOMÉS CASTELLÀ AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

“Castellà i només castellà”
(JOSÉ ANTICH)
El rebuig al Congrés dels Diputats d’una proposta de reforma del Reglament de la Cambra, presentada per una desena de grups polítics, que permetria l’ús del català, basc i gallec a les sessions de la cambra, demostra els límits d’un estat amb el que es denomina les altres llengües oficials. El resultat no és fruit d’una majoria parlamentària conjuntural sinó d’una concepció inalterable d’Espanya que agrupa els principals partits: PSOE, PP, Vox i Ciutadans. Dit d’una altra manera, no és contemplable per impossible una majoria política alternativa, ja que aquí hi ha els dos grans partits de la dreta i de l’esquerra.

És destacable que ni en la situació de més debilitat política del PSOE, després d’enfonsar-se electoralment al seu feu històric d’Andalusia, no hi hagi ni un bri d’intel·ligència. També d’empatia cap als ciutadans d’unes nacions en les quals obté un bon rèdit electoral. Al contrari, pretén anar del bracet de Vox i dels diputats de la ultradreta. També del Partit Popular, al qual tant s’assembla i del qual tant necessita desmarcar-se si vol recuperar una mínima pulsió que l’aguanti amb vida per a les pròximes eleccions espanyoles. I la tercera crossa socialista en aquesta croada no és cap altra que el cada vegada més invisible partit de Ciutadans, que a neutralitzar el català, el basc i el gallec sempre s’hi apunta.

El blindatge del castellà com a única llengua d’ús al Congrés dels Diputats coincideix amb l’ofensiva contra el català per tots els camins possibles, polítics i judicials. No és suficient que no es pugui fer servir el català, sinó que és necessari que aquí es reforci el castellà. Els partits del règim estan plenament alineats en aquesta batalla que no és d’ara i que té l’objectiu clar que una llengua vagi guanyant quotes i una altra les vagi perdent. Va passar amb la llei de l’audiovisual aprovada a les Corts fa uns quants mesos i que hauria pogut ser una finestra d’oportunitat en un sector estratègic clau i es va optar per posar tants bastons a les rodes que l’asfíxia lingüística està assegurada per al futur.

Òbviament, a hores d’ara no es pot parlar ni de dificultats tècniques ni de cost econòmic, ja que les primeres no existeixen i les segones són irrisòries. No cal ser excessivament mordaç per poder assegurar que amb uns quants centenars de milers d’euros de les inversions en infraestructures no realitzades quedaria un servei de traducció automàtica per a les seves senyories absolutament de luxe. Això per no parlar de situacions molt més greus com alguna de les partides per espiar, ara amb Pegasus i abans amb una altra tecnologia, l’independentisme català.

Quan es parli de la repressió, caldrà anar pensant a incorporar una cosa tan fonamental com l’ús de la teva llengua pròpia en el que hauria de ser la seu de la sobirania popular. El contrari, a més d’un anacronisme, no és cap altra cosa que una amputació dels drets culturals i lingüístics que assisteixen a catalans, bascos i gallecs.
Informa:ELNACIONAL.CAT (24-6-2022)

33 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: