CATALÀ A LES AULES, UNA EMERGÈNCIA LINGÜÍSTICA : ” EL CATALÁN NO SIRVE PARA NADA “

“Català a les aules: una emergència lingüística”.
Educació prepara un pla pilot amb 100 centres voluntaris per avaluar els usos que fan de les llengües.
(LAIA VICENS)

“El catalán no sirve para nada”. La frase la va deixar anar un alumne d’ESO durant la primera classe de català d’aquest curs a la Roser, la professora que s’estrenava en un institut de l’Hospitalet de Llobregat. “Els vaig explicar que les llengües són útils, i que a Catalunya s’exigeix un nivell mínim de català per treballar a l’administració pública. Però molts dels alumnes no necessiten el català en el seu context, i per això els vaig dir que les llengües formen part de la seva identitat i de la seva cultura encara que no ho vegin”, explica la professora a l’ARA. Només fa un mes que és professora, però la Roser ja ha comprovat que per molt que la llei digui que la llengua vehicular als centres educatius és el català, la tossuda realitat li demostra el contrari. Si bé a les aules de primària el català és habitual, tal com marca la llei, a l’ESO el castellà guanya terreny en les relacions entre els alumnes però també -i això és el preocupant- a les classes i amb els docents.

Així ho va admetre per primera vegada el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en una entrevista a l’ARA. “No tots els profesors imparteixen les classes en català”, va dir, i va anunciar que preparava “un projecte” per acompanyar i formar els docents. Segons ha sabut l’ARA, la conselleria anunciarà pròximament que començarà un pla pilot aquest curs per estudiar els usos lingüístics d’escoles i instituts. Amb la col·laboració dels equips d’assessors de llengua i cohesió social (LIC) i de les inspeccions, s’avaluarà la presència de les llengües a les aules, els patis, el menjador i les extraescolars, amb l’objectiu de formar els professionals en l’ús del català. Es començarà amb 100 centres voluntaris, però els tres cursos següents s’incorporaran entre 300 i 400 centres més al programa.

El teló de fons en què es mou la conselleria és un document elaborat pel departament l’any 2018 que proposava posar al dia el model lingüístic donant més flexibilitat als centres perquè el personalitzessin en funció de l’entorn: a la pràctica -va defensar aleshores el departament- significava reforçar la presència del castellà en entorns catalanoparlants, incrementar l’ús del català a les zones castellanoparlants i, en general, introduir l’anglès a través d’altres matèries. El document va aixecar una enorme polèmica perquè diverses veus alertaven que el català deixaria de ser la llengua vehicular i s’acabaria el model d’immersió lingüística. Un model, d’altra banda, que ara ja no s’està aplicant escrupolosament.

La polèmica podria fer-se encara més gran quan surti la imminent resolució del Tribunal Suprem, que amb tota probabilitat confirmarà que totes les escoles de Catalunya han de fer el 25% de les classes en castellà, tal com va sentenciar fa uns mesos el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i que sembla que el govern espanyol no posarà més llenya al foc -la nova llei d’educació elimina les referències al castellà com a llengua vehicular-, caldrà veure la reacció del Govern per defensar el model català.
Les causes de la fragilitat

La fragilitat de l’ús del català a les aules s’explica per molts motius. La investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB Montserrat Sendra n’identifica almenys tres. Primer: els alumnes reprodueixen el que passa en l’àmbit social, quan en un grup de persones que parlen en català hi ha un castellanoparlant i, de manera quasi automàtica, tot el grup acaba passant al castellà. Segon: un sistema mediàtic i audiovisual amb pocs continguts juvenils en català. Sense referents informals, hi ha joves que creuen que el català és només la llengua d’alguns professors, de la burgesia i de la gent gran. I tercer: la transformació educativa, que ha deixat enrere les classes magistrals i aposta per treballar en grup, exposa els alumnes a menys hores de català. “La presència del professor es limita a guiar els aprenentatges i això fa emergir els usos lingüístics entre els alumnes, que majoritàriament són en castellà”, diu Sendra. Al darrere, esclar, hi ha raons demogràfiques: l’onada migratòria de finals dels noranta va fer davallar l’ús habitual del català i des d’aleshores no s’ha recuperat. Ara només el 19,6% dels barcelonins d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua d’ús primer, cosa que significa una caiguda de més de 10 punts en només 5 anys.
“Els surt espontàniament”

Ho ha constatat Gemma Lleixà, professora de llengua i literatura catalana en un institut de l’Eixample. “Els surt espontàniament. No és que rebutgin el català, sinó que entre ells molts parlen en castellà i es dirigeixen al professor en castellà”, apunta aquesta docent, que s’esforça per fer-los canviar al català “de manera subtil”. Si pogués demanar accions al Govern, reclamaria inversions en la creació de continguts audiovisuals juvenils en català -“Si només l’aprenen en l’àmbit acadèmic el català serà una llengua morta”, alerta Lleixà- i blindar la immersió lingüística, amb més controls als docents.

Aquest és un tema que preocupa a la comunitat educativa. El Consell Escolar de Catalunya organitza unes jornades de reflexió anuals i enguany han triat la situació del català. “Tenim problemes”, admet el secretari del CEC, Jordi Rodon, que demana aconseguir difondre “un model de registre col·loquial” perquè els joves se sapiguen “divertir i insultar” en català. Rodon també demana més inversió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en continguts juvenils, així com apujar el nivell de català necessari per ser professor. “Ara t’apuntes a la borsa per fer classe en un institut i amb el C1 en tens prou”, lamenta. El C1 és el nivell que s’acredita a 4t d’ESO: el panorama no és esperançador, tenint en compte que a les competències bàsiques un terç dels alumnes tenen un nivell baix o mitjà-baix de català.

Totes les veus consultades per l’ARA asseguren, però, que incrementar l’ús del català a les aules està condicionat a un augment de l’ús del català al carrer. “A vegades donem la culpa als joves que no parlin català, però és que potser en el seu dia a dia no troben contextos per practicar-lo”, afirma Sendra. L’alerta és evident: ara un 36,1% dels habitants de Catalunya parla normalment en català, deu punts menys que fa 20 anys. Una emergència lingüística.

Primària: set de cada deu alumnes tenen un bon nivell La immensa majoria dels alumnes acaben l’educació primària amb un bon coneixement de català. Segons els resultats de les últimes proves de competències bàsiques de la Generalitat, la de llengua catalana té la puntuació mitjana més alta (76,7 punts). S’hi avalua la comprensió oral, lectora i escrita dels nens, i en l’informe del 2021 set de cada deu tenen un nivell mitjà-alt (36,6%) o alt (35%). Ara bé, encara hi ha un gens menyspreable 16,1% d’estudiants que tenen un nivell mitjà-baix (nivell suficient) i, tot i que aquesta xifra ha disminuït en les últimes onades, encara un 12,3% d’alumnes no assoleixen els aprenentatges mínims de l’idioma. Així doncs, en una classe de 25 alumnes que acaben sisè, tres no tenen els coneixements mínims de català per passar a l’ESO.

Els resultats deixen pistes interessants sobre com abordar des de les aules aquest problema: l’ortografia continua sent la baula més feble de l’expressió escrita (també en castellà), amb un 57% dels estudiants sense adquirir el nivell. Però les proves també donen claus perquè es prenguin decisions als despatxos: hi ha diferències evidents a nivell territorial (les Terres de l’Ebre, el territori amb menys població, té la puntuació més alta, mentre que els resultats són pitjors a Barcelona i la seva àrea metropolitana)i també a nivell de centre, amb una diferència de gairebé 12 punts en funció de si l’escola és de complexitat alta o baixa.

ESO: un terç dels joves no assoleixen els coneixements El nivell de català dels alumnes d’ESO ha millorat gairebé 4 punts en una dècada a les proves de competències bàsiques. El 2021 gairebé el 66% dels estudiants van demostrar un nivell alt o mitjà-alt de català. Però fins a un terç de joves acaben l’educació obligatòria sense assolir els coneixements mínims o només de manera suficient.
Què passa, a l’ESO? Més enllà dels factors externs (xarxes socials, continguts audiovisuals, modes), diversos estudis confirmen que la immersió lingüística no es compleix als instituts. “No tots els professors imparteixen les classes en català”, va admetre el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a l’ARA. En efecte, segons un estudi de Vanessa Bretxa i F. Xavier Vila (actual secretari de Política Lingüística del Govern) sobre els usos lingüístics dins l’aula, en el pas de primària a secundària “es produeix una reducció de l’ús del català com a llengua vehicular, tant per part dels docents com dels alumnes”. Mentre que el 80,4% de professors parla en català als alumnes a 6è, la xifra baixa fins al 73% a 4t d’ESO. Alhora, el 19% d’alumnes de 6è diu que els docents se’ls adrecen igual en castellà que en català, un percentatge que s’enfila al 25% a 4t d’ESO. L’informe va concloure que si bé el català “és el centre de gravetat” al sistema educatiu, hi ha un “nombre significatiu d’alumnes i docents que parlen en castellà a classe, sobretot a secundària”. Segons els investigadors, es deu a les “preferències personals” d’alguns docents, que imparteixen les classes en castellà “de manera general” en contra del que marca la llei, i d’alguns alumnes “que indueixen els professors a adreçar-se’ls en castellà”. La situació és més extrema fora de l’aula: un estudi de Plataforma per la Llengua diu que només el 14,6% de converses als patis d’institut són en català.

Universitat:
compromís dels rectors amb el català davant les crítiques estudiantils L’article 35 de l’Estatut d’Autonomia estableix que “totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català” i que la llengua catalana “s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari”. Però no són pocs els alumnes que han denunciat a través de les xarxes socials que hi ha professors que, malgrat que el pla docent de l’assignatura digui que les classes són en català, les acaben fent en castellà, i més si estudiants d’altres comunitats o països ho demanen. Els rectors de les universitats públiques van firmar abans de l’estiu el Compromís Contra la Crisi Educativa impulsat pels estudiants, en què es comprometen, entre altres coses, a aturar la “regressió” del català en la docència i la recerca amb accions concretes: garantir la llengua prevista als plans docents, avançar fins a assolir el 80% de la docència de cada grau, postgrau i màster en català o aconseguir que tots els graus (excepte els interuniversitaris o els que es cursen en llengües estrangeres) es puguin impartir en català. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va demanar a tots els rectors un informe semestral de les incidències lingüístiques per, a partir d’aquí, trobar solucions. Segons l’informe de Política Lingüística del 2018, aproximadament el 75% de les assignatures de grau a les universitats públiques es fan oficialment en català, mentre que en el cas dels màsters la xifra cau fins al 54%.
Informa:ARA.CAT (3-X-2021)

92 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: