CATALUNTA TINDR√Ä VUIT MILIONS D’HABITANTS L’ANY 30

“L‚ÄôIdescat preveu que el 2030 hi haur√† vuit milions de catalans ”
Les comarques del litoral són les que creixeran més, mentre que les zones rurals continuaran perdent habitants
El creixement es deurà a l’increment de la immigració
( N√öRIA SALA – BARCELONA )
Si a finals dels anys vui¬≠tanta la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat pre¬≠sen¬≠tava la cam¬≠pa¬≠nya publi¬≠cit√†ria Som 6 mili¬≠ons, aviat podr√† anun¬≠ciar que som 8 mili¬≠ons. Segons les pre¬≠vi¬≠si¬≠ons que la sub¬≠di¬≠rec¬≠tora gene¬≠ral de Pro¬≠ducci√≥ i Coor¬≠di¬≠naci√≥ de l‚ÄôIdes¬≠cat, Cris¬≠tina Rovira, ha avan√ßat a aquest diari, Cata¬≠lu¬≠nya arri¬≠bar√† als 8 mili¬≠ons d‚Äôhabi¬≠tants l‚Äôany 2030. Aquest crei¬≠xe¬≠ment de poblaci√≥ no ser√† con¬≠seq√ľ√®ncia de l‚Äôincre¬≠ment de la nata¬≠li¬≠tat com va pas¬≠sar als anys vui¬≠tanta. Ben al con¬≠trari: es pre¬≠veu que en els pro¬≠pers anys hi hagi m√©s defun¬≠ci¬≠ons que nai¬≠xe¬≠ments. Si Cata¬≠lu¬≠nya pot man¬≠te¬≠nir una pir√†mide de poblaci√≥ esta¬≠ble, ser√† gr√†cies a la migraci√≥, ja que es pre¬≠veu que en els pro¬≠pers anys siguin mol¬≠tes les per¬≠so¬≠nes d‚Äôor√≠gens diver¬≠sos que s‚Äôins¬≠tal¬∑lin a Cata¬≠lu¬≠nya.
El repar¬≠ti¬≠ment de la poblaci√≥ pel ter¬≠ri¬≠tori, per√≤, no ser√† gaire equi¬≠li¬≠brat. En la mateixa tend√®ncia que en els dar¬≠rers anys, es pre¬≠veu que les zones urba¬≠nes con¬≠tinu√Įn crei¬≠xent i que, en canvi, les zones rurals d‚Äôinte¬≠rior tin¬≠guin difi¬≠cul¬≠tats per man¬≠te¬≠nir la quan¬≠ti¬≠tat de poblaci√≥. La pre¬≠visi√≥ √©s que les comar¬≠ques situ¬≠a¬≠des al lito¬≠ral i pre¬≠li¬≠to¬≠ral bar¬≠ce¬≠lo¬≠nins i giro¬≠nins, i al lito¬≠ral tar¬≠ra¬≠gon√≠ (excepte les de l‚ÄôEbre), regis¬≠trin un gran incre¬≠ment de poblaci√≥. Con¬≠cre¬≠ta¬≠ment, el Giron√®s, el Baix Pened√®s, el Tar¬≠ra¬≠gon√®s i el Maresme s√≥n les que crei¬≠xe¬≠ran m√©s en ter¬≠mes rela¬≠tius, ja que la poblaci√≥ hi aug¬≠men¬≠ta¬≠ria m√©s del 10% res¬≠pecte al volum actual. Les segui¬≠rien el Vall√®s Occi¬≠den¬≠tal, Osona, l‚ÄôAlt Pened√®s i el Baix Llo¬≠bre¬≠gat. Per Rovira, ‚Äúla con¬≠cen¬≠traci√≥ de la poblaci√≥ a les zones urba¬≠nes, i en espe¬≠cial a les zones de costa, √©s una tend√®ncia glo¬≠bal que es dona arreu, deter¬≠mi¬≠nada pel seu atrac¬≠tiu‚ÄĚ. En aques¬≠tes comar¬≠ques, l‚Äôeco¬≠no¬≠mia est√† for√ßa cen¬≠trada en el turisme i el sec¬≠tor de ser¬≠veis i, per tant, hi ha m√©s llocs de tre¬≠ball i poblaci√≥ esta¬≠ci¬≠o¬≠nal.

A l‚Äôextrem opo¬≠sat, en una de cada qua¬≠tre comar¬≠ques la poblaci√≥ dis¬≠mi¬≠nuir√† a mitj√† ter¬≠mini. Les comar¬≠ques de la Terra Alta, el Pallars Sobir√†, les Gar¬≠ri¬≠gues i l‚ÄôAlta Riba¬≠gor√ßa serien les que per¬≠drien m√©s poblaci√≥ en ter¬≠mes rela¬≠tius. Tamb√© per¬≠den habi¬≠tants el Ber¬≠gued√†, el Pri¬≠o¬≠rat, la Conca de Bar¬≠ber√†, la Ribera d‚ÄôEbre i el Baix Ebre. Rovira afirma que ‚Äúel proc√©s de des¬≠po¬≠bla¬≠ment a les comar¬≠ques rurals √©s irre¬≠ver¬≠si¬≠ble, lle¬≠vat que hi hagi una capa¬≠ci¬≠tat per cap¬≠tar poblaci√≥ que pugui com¬≠pen¬≠sar el saldo natu¬≠ral nega¬≠tiu de les comar¬≠ques enve¬≠lli¬≠des‚ÄĚ.
L‚Äôenve¬≠lli¬≠ment de la poblaci√≥ √©s, en efecte, la pre¬≠o¬≠cu¬≠paci√≥ m√©s gran dels pobles petits, que, sense gent jove, temen seguir per¬≠dent poblaci√≥. Per aix√≤ √©s pri¬≠mor¬≠dial que les zones rurals siguin capa¬≠ces d‚Äôatraure immi¬≠graci√≥. Per√≤ no est√† tot per¬≠dut: durant la pri¬≠mera d√®cada del segle XXI, les comar¬≠ques rurals ja van rebre un flux migra¬≠tori de poblaci√≥ pro¬≠ce¬≠dent de l‚Äôestran¬≠ger que els va per¬≠me¬≠tre aug¬≠men¬≠tar la poblaci√≥. √Čs evi¬≠dent que un dels fac¬≠tors m√©s impor¬≠tants a l‚Äôhora de deter¬≠mi¬≠nar el repar¬≠ti¬≠ment de la poblaci√≥ pel ter¬≠ri¬≠tori √©s la feina. En aquest sen¬≠tit, les zones m√©s urba¬≠nit¬≠za¬≠des i amb m√©s acti¬≠vi¬≠tat econ√≤mica tenen m√©s pro¬≠ba¬≠bi¬≠li¬≠tats de rebre poblaci√≥, espe¬≠ci¬≠al¬≠ment jove, que √©s el per¬≠fil que m√©s ten¬≠deix a can¬≠viar de resid√®ncia.

M√©s enll√† de la p√®rdua d‚Äôhabi¬≠tants d‚Äôalgu¬≠nes zones del ter¬≠ri¬≠tori, l‚Äôenve¬≠lli¬≠ment extrem dels muni¬≠ci¬≠pis menys poblats suposa un pro¬≠blema social impor¬≠tant. A For√®s, a la Conca de Bar¬≠ber√†, per exem¬≠ple, el 53% de la poblaci√≥ t√© m√©s de 65 anys. At√®s que es tracta de muni¬≠ci¬≠pis petits i amb pocs ingres¬≠sos locals, l‚Äôoferta de ser¬≠veis p√ļblics √©s redu√Įda, i aix√≤ √©s espe¬≠ci¬≠al¬≠ment pre¬≠o¬≠cu¬≠pant per a una poblaci√≥ d‚Äôedat avan√ßada que pre¬≠senta sovint pro¬≠ble¬≠mes de depend√®ncia. Rovira insis¬≠teix tamb√© en el perill que suposa el des¬≠po¬≠bla¬≠ment, per la seva incid√®ncia nega¬≠tiva en l‚Äô√†mbit econ√≤mic i en la con¬≠ser¬≠vaci√≥ del patri¬≠moni cul¬≠tu¬≠ral. Per√≤ sobre¬≠tot alerta del perill de ‚Äúla fra¬≠gi¬≠li¬≠tat dels eco¬≠sis¬≠te¬≠mes bui¬≠dats de poblaci√≥‚ÄĚ.

La zona de Cata¬≠lu¬≠nya que m√©s ha notat i notar√† el des¬≠po¬≠bla¬≠ment s√≥n les Ter¬≠res de l‚ÄôEbre. Des del 2015 fins a l‚Äôany pas¬≠sat, la Ribera d‚ÄôEbre, la Terra Alta i el Baix Ebre van per¬≠dre poblaci√≥, i nom√©s el Montsi√† va regis¬≠trar un lleu¬≠ger aug¬≠ment, del 0,05%. Les pre¬≠vi¬≠si¬≠ons de l‚ÄôIdes¬≠cat esti¬≠men una dava¬≠llada pobla¬≠ci¬≠o¬≠nal de l‚Äô1% el 2030 en l‚Äôesce¬≠nari mitj√† i una p√®rdua de m√©s del 6% en l‚Äôesce¬≠nari baix. En la millor de les pre¬≠vi¬≠si¬≠ons, les comar¬≠ques de l‚ÄôEbre gua¬≠nya¬≠rien uns 4.000 habi¬≠tants, el 2%. Rovira asse¬≠nyala que ‚Äúpro¬≠moure ser¬≠veis per rete¬≠nir els resi¬≠dents i ofe¬≠rir habi¬≠tatge a preus atrac¬≠tius‚ÄĚ podria faci¬≠li¬≠tar l‚Äôarri¬≠bada de poblaci√≥ i afa¬≠vo¬≠rir-ne l‚Äôarre¬≠la¬≠ment, per√≤ hi afe¬≠geix que √©s impres¬≠cin¬≠di¬≠ble ‚Äúuna oferta de llocs de tre¬≠ball sufi¬≠ci¬≠ent per evi¬≠tar pro¬≠ces¬≠sos de des¬≠po¬≠bla¬≠ment‚ÄĚ. La migraci√≥ ser√† la clau perqu√® les Ter¬≠res de l‚ÄôEbre man¬≠tin¬≠guin un nivell esta¬≠ble de poblaci√≥.

‚ÄúNo volem ser el pessebre de Barcelona‚ÄĚ
A Catalunya hi ha 337 municipis que tenen menys de 500 persones censades i, en general, s√≥n els que estan perdent m√©s habitants. Representen menys del 2% de la poblaci√≥ del pa√≠s, per√≤ gestionen un 35% del territori. √Čs per aix√≤ que el president de l‚ÄôAssociaci√≥ de Micropobles de Catalunya i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, explica que l‚Äôabandonament de les terres els preocupa molt, per√≤ que tamb√© hauria de preocupar tot el pa√≠s, ja que els pobles petits s√≥n fonamentals per mantenir el territori; per exemple, per evitar incendis.
Segons l‚Äôassociaci√≥, que agrupa 157 municipis, el principal problema que afronten els pobles petits √©s la falta d‚Äôactivitat econ√≤mica i de llocs de treball. Abans molta gent treballava al camp, per√≤ ara assegura que ‚Äúno hi ha manera de guanyar-se la vida amb aquest model d‚Äôagricultura‚ÄĚ que no valora la ‚Äúqualitat ni la hist√≤ria del producte‚ÄĚ.
A m√©s, explica, tamb√© hi falten serveis: ‚ÄúA banda de la fibra √≤ptica, ens falten escoles, sanitat, transport…‚ÄĚ Actualment, la poblaci√≥ est√† envellint i t√© encara m√©s dificultats per accedir als serveis b√†sics. ‚ÄúLa gent s‚Äôha fet gran, deixa de conduir i aleshores esdev√© totalment dependent i necessita alg√ļ per anar al metge o portar la compra a casa. √Čs un peix que es mossega la cua‚ÄĚ, assegura Urrea. √Čs per aix√≤ que assumeix que el despoblament √©s una realitat: ‚ÄúNo podem remuntar la poblaci√≥‚ÄĚ, diu, i assegura que cal parlar de ‚Äúrepoblament‚ÄĚ. Per Urrea, √©s una q√ľesti√≥ de ‚Äúmodel de pa√≠s‚ÄĚ, i afirma: ‚ÄúSi volem continuar creixent, hi hem de posar els m√†xims serveis. Nosaltres, els micropobles, no volem ser el pessebre de Barcelona, volem ser un territori viu‚ÄĚ, reivindica. Per aix√≤ reclama que no se‚Äôls pot exigir els mateixos requisits que a les ciutats (en termes d‚Äôhabitatge social o zones verdes) i que, si es vol ‚Äúrepoblar el territori‚ÄĚ, cal una ‚Äúdiscriminaci√≥ fiscal positiva‚ÄĚ.
Informa:

151 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: