CATALUNYA, AL TOP 5 EN DIGITALITZACIÓ A EUROPA

El grau de digitalització de Catalunya torna a posicionar el territori entre els líders europeus. Segons el Digital Economy and Society Index (DESI) Catalunya 2020, elaborat seguint la metodologia de la Comissió Europea per a l’informe oficial, el Principat ocuparia el cinquè lloc, mantenint així el resultat obtingut en la primera edició de l’índex compost d’economia i societat digital de l’any anterior. La dada mitjana per als 27 membres de la Unió Europea se situa en el 52,62%, 12 punts per sota de la nota catalana (64,75%) i lluny dels països capdavanters: Finlàndia (72,31%), Suècia (69,74%), Dinamarca (69,15%) i Holanda (67,69%).

Catalunya supera la mitjana europea en les cinc dimensions que analitza l’estudi i repeteix el lideratge obtingut el 2019 en l’àrea de Connectivitat amb una millora de 5,4 punts. Destaca la implantació de la banda ampla fixa d’almenys 100 Mbps, on el territori passa d’ocupar la vuitena a posició a ocupar la primera.


La implantació de la banda ampla fixa d’alta connectivitat és un dels elements forts de la digitalització a Catalunya

La segona àrea amb millors resultats és la de Capital Humà, amb el quart lloc en relació amb els països de la UE. Un any més, el territori sobresurt per ser el primer en nombre de graduats TIC, tot i que queda més enrere en l’avaluació del volum d’especialistes TIC. Un indicador que els autors de l’informe han assenyalat que és prioritari millorar per abordar amb els recursos necessaris la transformació digital. Tanmateix, també han alertat que és una tendència registrada en tots els països avaluats pel DESI oficial.

Una altra dada positiva en l’àmbit del talent es registra en el nombre de dones especialistes en TIC, que ha millorat en 0,23 punts l’índex de l’any anterior.


Deures pendents en l’ús d’internet

Pel que fa a l’ús d’internet, la societat catalana presenta un grau de digitalització més elevat que en l’índex del 2019. No obstant això, s’evidencia la necessitat de millora en l’adaptació d’activitats com la compra i la venda en línia o la utilització de la banca electrònica.

Les pimes experimenten la mateixa situació, que tot i que milloren tres posicions la presència i facturació online, encara es troben per sota de la mitjana europea. També es registren resultats millorables en la recol·lecció, anàlisi i aplicació de les dades massives, on Catalunya es troba en les posicions finals del rànquing europeu. En l’àrea d’Integració tecnològica digital, el territori se situa en l’11a posició, retrocedeix un lloc respecte de l’any anterior.

Pel que fa als Serveis públics digitals, el conjunt de serveis públics presenten un nivell avançat respecte de la mitjana europea amb un 81,24% de grau de digitalització, però amb una nota més endarrerida pel que fa a ús de les dades obertes.

Una evolució que es consolida

Els resultats obtinguts en la segona edició de l’informe DESI de Catalunya ratifiquen, segons el secretari de Polítiques Digitals, David Ferrer, que les polítiques públiques executades “van en la bona línia” i que estan “convertint el territori en un país de referència a Europa”. En aquest sentit, ha destacat la bona nota extreta en dues àrees claus com són la connectivitat i el capital humà, els quals ha apuntat que permeten ser “optimistes perquè la societat digital pivota en el talent”. No obstant això, ha recordat que el bon grau de digitalització obtingut no és suficient: “No ens conformem i haurem de millorar els punts que no són prou bons”. Especialment en la integració tecnològica a les empreses, on ha reconegut que hi ha “un clar marge de millora”.

Ara els ulls estan posats en l’informe del 2021, que prendrà com a referència les dades d’una economia i una societat en pena pandèmia. Així ho ha assenyalat el gerent de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), Xavier Sellarès, qui ha apuntat que serà “revelador dels avenços del model digital de Catalunya”.

El DESI ha estat calculat per a Catalunya d’acord amb la metodologia de la Comissió Europea, gràcies a la col·laboració, com a l’anterior edició, entre el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Orkestra-Institut Basc de Competitivitat de la Universitat de Deusto i el CTecno. L’estudi també ha comptat amb el suport de la Fundació i2CAT i la col·laboració de l’Idescat.
Inorma:RACOCATALA:CAT (24-VII-2021)

90 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: