CATALUNYA, AL TOP 5 EN DIGITALITZACI√ď A EUROPA

El grau de digitalitzaci√≥ de Catalunya torna a posicionar el territori entre els l√≠ders europeus. Segons el Digital Economy and Society Index (DESI) Catalunya 2020, elaborat seguint la metodologia de la Comissi√≥ Europea per a l’informe oficial, el Principat ocuparia el cinqu√® lloc, mantenint aix√≠ el resultat obtingut en la primera edici√≥ de l’√≠ndex compost d’economia i societat digital de l’any anterior. La dada mitjana per als 27 membres de la Uni√≥ Europea se situa en el 52,62%, 12 punts per sota de la nota catalana (64,75%) i lluny dels pa√Įsos capdavanters: Finl√†ndia (72,31%), Su√®cia (69,74%), Dinamarca (69,15%) i Holanda (67,69%).

Catalunya supera la mitjana europea en les cinc dimensions que analitza l’estudi i repeteix el lideratge obtingut el 2019 en l’√†rea de Connectivitat amb una millora de 5,4 punts. Destaca la implantaci√≥ de la banda ampla fixa d’almenys 100 Mbps, on el territori passa d’ocupar la vuitena a posici√≥ a ocupar la primera.


La implantació de la banda ampla fixa d’alta connectivitat és un dels elements forts de la digitalització a Catalunya

La segona √†rea amb millors resultats √©s la de Capital Hum√†, amb el quart lloc en relaci√≥ amb els pa√Įsos de la UE. Un any m√©s, el territori sobresurt per ser el primer en nombre de graduats TIC, tot i que queda m√©s enrere en l’avaluaci√≥ del volum d’especialistes TIC. Un indicador que els autors de l’informe han assenyalat que √©s prioritari millorar per abordar amb els recursos necessaris la transformaci√≥ digital. Tanmateix, tamb√© han alertat que √©s una tend√®ncia registrada en tots els pa√Įsos avaluats pel DESI oficial.

Una altra dada positiva en l’√†mbit del talent es registra en el nombre de dones especialistes en TIC, que ha millorat en 0,23 punts l’√≠ndex de l’any anterior.


Deures pendents en l’√ļs d’internet

Pel que fa a l’√ļs d’internet, la societat catalana presenta un grau de digitalitzaci√≥ m√©s elevat que en l’√≠ndex del 2019. No obstant aix√≤, s’evidencia la necessitat de millora en l’adaptaci√≥ d’activitats com la compra i la venda en l√≠nia o la utilitzaci√≥ de la banca electr√≤nica.

Les pimes experimenten la mateixa situaci√≥, que tot i que milloren tres posicions la pres√®ncia i facturaci√≥ online, encara es troben per sota de la mitjana europea. Tamb√© es registren resultats millorables en la recol¬∑lecci√≥, an√†lisi i aplicaci√≥ de les dades massives, on Catalunya es troba en les posicions finals del r√†nquing europeu. En l’√†rea d’Integraci√≥ tecnol√≤gica digital, el territori se situa en l’11a posici√≥, retrocedeix un lloc respecte de l’any anterior.

Pel que fa als Serveis p√ļblics digitals, el conjunt de serveis p√ļblics presenten un nivell avan√ßat respecte de la mitjana europea amb un 81,24% de grau de digitalitzaci√≥, per√≤ amb una nota m√©s endarrerida pel que fa a √ļs de les dades obertes.

Una evolució que es consolida

Els resultats obtinguts en la segona edici√≥ de l’informe DESI de Catalunya ratifiquen, segons el secretari de Pol√≠tiques Digitals, David Ferrer, que les pol√≠tiques p√ļbliques executades “van en la bona l√≠nia” i que estan “convertint el territori en un pa√≠s de refer√®ncia a Europa”. En aquest sentit, ha destacat la bona nota extreta en dues √†rees claus com s√≥n la connectivitat i el capital hum√†, els quals ha apuntat que permeten ser “optimistes perqu√® la societat digital pivota en el talent”. No obstant aix√≤, ha recordat que el bon grau de digitalitzaci√≥ obtingut no √©s suficient: “No ens conformem i haurem de millorar els punts que no s√≥n prou bons”. Especialment en la integraci√≥ tecnol√≤gica a les empreses, on ha reconegut que hi ha “un clar marge de millora”.

Ara els ulls estan posats en l’informe del 2021, que prendr√† com a refer√®ncia les dades d’una economia i una societat en pena pand√®mia. Aix√≠ ho ha assenyalat el gerent de la Fundaci√≥ Cercle Tecnol√≤gic de Catalunya (CTecno), Xavier Sellar√®s, qui ha apuntat que ser√† “revelador dels aven√ßos del model digital de Catalunya”.

El DESI ha estat calculat per a Catalunya d’acord amb la metodologia de la Comissi√≥ Europea, gr√†cies a la col¬∑laboraci√≥, com a l’anterior edici√≥, entre el Departament de la Vicepresid√®ncia i de Pol√≠tiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Orkestra-Institut Basc de Competitivitat de la Universitat de Deusto i el CTecno. L’estudi tamb√© ha comptat amb el suport de la Fundaci√≥ i2CAT i la col¬∑laboraci√≥ de l’Idescat.
Inorma:RACOCATALA:CAT (24-VII-2021)

168 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: