( – Per RAMON SERRA, editor – ) Possiblement alguns lectors pensin que m’he equivocat en el títol, perquè Catalunya juga contra Veneçuela aquest vespre (TV3, 21,00 h) a Girona i, per tant, el títol “Catalunya, amb Veneçuela” pugui induir a la confusió. Res més lluny de la veritat. I encara que sigui un tòpic, aquest partit és més que un partit.

Tradicionalment el partit amistós anual de la selecció catalana de futbol es disputava pels volts de Nadal, però tot eren inconvenients. Ara s’ha pogut aprofitar aquesta data FIFA—per als no entesos: jornades en què hi ha partits internacionals de seleccions– per fer-lo ara a Girona, ple de gom a gom i en un ambient patriòtic. No em negareu que un Catalunya-Veneçuela té el seu què per la situació política que viuen els dos països. En el cas de Veneçuela afecta fins i tot el seu seleccionador que ha dit que aquest serà el seu darrer partit i que plegarà per pressions polítiques. Déu n’hi do!

D’aquí estant resulta fàcil solidaritzar-se amb totes les causes del món, esport bastant comú a Catalunya on gairebé sempre som solidaris amb tothom menys…amb nosaltres. Però amb tanta distància geogràfica és fa difícil fer un retrat d’aquest país Sud-Americà. Joan Fuster deia que els enemics dels nostres amics són els nostres enemics també. Dic això perquè hem vist com tots els partits d’extrema dreta d’Espanya i del 155 van públicament en contra de Maduro, el president d’aquell Estat. Per tant, si tota aquesta gent va contra Maduro possiblement no sigui tan dolent, sobretot quan aquests partits espanyols s’arrengleren amb els interessos petrolífers de Trump.

En efecte, el petroli és el tresor de Veneçuela, però com que ha baixat molt de preu el país ho ha notat i de quina manera! En temps de Chávez es va intentar nacionalitzar-lo, circumstància que va proporcionar molts milions a les arques de l’Estat que es van invertir sobretot en les capes més desfavorides. Això no vol pas dir que no hi hagués corrupció. Si Espana està com està, imagineu-vos la situació d’aquests Estats colonitzats per Castella/Espanya. Per llogar-hi cadires!

Així, doncs, faríem bé d’analitzar les coses amb prismàtics per evitar judicis parcials sobre un país que es va portar molt bé amb els exiliats catalans de la guerra civil. Catalunya tenia–o té–un casal a Caracas amb molta activitat. També el geògraf Pau Vila hi va fer vida amb una gran activitat reconeguda per tothom. I per rematar-ho, Veneçuela va ser un dels pocs països que va votar a favor de l’ingrés de la Federació Catalana de Patinatge a la federació internacional en la votació de Fresno. És bo recordar-ho i ser-ne agraïts. I Maduro davant els ” consells” d’Espanya no deixa de recordar al gobierno de Sánchez que potser seria bo que els apliqués a Catalunya

Aquest partit de futbol, doncs, serveix per mirar més enllà de la gespa i arriba en el punt de la confitura. Que Catalunya i Veneçuela tinguin sort no solament en aquest matx sinó sobretot en el més enllà, en el dia a dia i en el futur.
(25-3-2019)