CATALUNYA COM SEMPRE ACULL NOUS IMMIGRANTS: ARA TOCA ELS AFGANISTANESOS

( ORIOL MARCH )
La crisi oberta a l’Afganistan té múltiples derivades. Una d’elles és la sortida del país de milers de refugiats, que es veuran obligats a buscar països d’acollida per fugir del règim que estan instaurant els talibans, ara amb el país sota control. És per això que les institucions catalanes, amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona al capdavant, ja han activat els ressorts per acollir desplaçats del país afganès, submergit en el caos en les últimes hores i afectat per una resposta efectiva tèbia per part de la comunitat internacional. El president Pere Aragonès ja s’ha posat en contacte amb Pedro Sánchez per oferir-se a l’hora de rebre tants refugiats “com faci falta”, i l’alcaldessa Ada Colau té preparats cinquanta pisos per acollir desplaçats a la capital catalana.

“Tenim una obligació humanitària davant la situació a l’Afganistan”, ha apuntat Aragonès en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El president, que aquest dimarts ha participat amb Colau i representants del govern espanyol en l’homenatge pel quart aniversari dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, ha insistit que cal estar preparats davant d’una “onada d’exili” afganès que requerirà oferir asil a centenars de milers de persones arreu d’Europa. És per això que ha demanat a Sánchez que acceleri els tràmits per l’acollida d’aquests ciutadans. “L’Estat ha de posar recursos per defensar el dret a la proteccio internacional”, ha apuntat.

Colau ha ofert al ministeri de Seguretat Social i Migracions una cinquantena de places d’allotjament per a refugiats. L’alcaldessa de Barcelona, encara dolguda per la xiulada que va rebre dissabte durant el pregó de les festes de Gràcia, ha demanat en dues entrevistes radiofòniques -a RAC1 i a Catalunya Ràdio- que les institucions han d’actuar “en lloc de preocupar-se només dels seus diplomàtics”. En aquest sentit, ha demanat posar en marxa un “corredor humanitari” per a les persones que abandonin l’Afganistan amb prioritat per a dones i nenes. “No n’hi ha prou amb una resposta humanitària, és necessari que la diplomàcia internacional no es resigni”, ha indicat.

També la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, s’ha posat en contacte amb el govern espanyol per accelerar l’expedició “urgent” de visats humanitaris per als afganesos que requereixin protecció. Alsina, en aquest sentit, ha reclamat al ministeri d’Afers Estrangers, liderat ara per José Manuel Albares, que es prenguin les mesures necessàries per “minimitzar el patiment de la població” i “garantir el respecte als drets humans”. També li ha demanat que es garanteixi la “celeritat” en la repatriació dels catalans que hi ha al país afganès. En un missatge que lliga amb el que també està desplegant Junts els últims dies, Alsina assenyala que cal una resposta “multilateral”, especialment des de l’OTAN, l’ONU i la Unió Europea (UE).

Al capdavant de la diplomàcia comunitària hi ha Josep Borrell, exministre d’Afers Estrangers i ariet contra l’independentisme, a qui Junts ha criticat en un comunicat per la resposta oferta davant la crisi a l’Afganistan. Els ministres d’Exteriors de la UE s’han citat aquesta tarda per trobar una resposta a la situació, que s’ha precipitat en tan sols uns quants dies. Fins fa poc, per exemple, els serveis d’intel·ligència dels Estats Units pronosticaven que Kabul podia caure d’aquí a uns mesos, en cap cas en qüestió d’hores. Joe Biden, president nord-americà, ha desvinculat els Estats Units de la situació mentre Rússia i la Xina observen com queda el mapa de l’Orient Mitjà.

Les autonomies s’ofereixen, Vox prova de treure rèdit

Qui encara no s’ha pronunciat en compareixença pública és Pedro Sánchez, a diferència del que han fet altres mandataris europeus com Angela Merkel -en els seus últims mesos com a cancellera- i Emmanuel Macron, president francès. Aquest silenci li ha valgut les crítiques del PP -que ja n’ha demanat la compareixença- i també els avisos de Vox en cas que es plantegi acollir refugiats. Segons Santiago Abascal, líder de l’extrema dreta a Espanya, els ciutadans que abandonin l’Afganistan han de ser rebuts per “països musulmans”. “Europa ha d’assumir que la seva forma de vida pot ser derrotada, militar, demogràficament i comercialment si no es comença a defensar”, ha indicat.

Aquesta posició, en tot cas, és minoritària, tenint en compte que bona part de les autonomies s’han afanyat a posar-se a disposició del govern espanyol per acollir refugiats. Una de les primeres en fer-ho van ser les Balears, amb Francina Armengol al capdavant. Andalusia, Múrcia, Navarra i La Rioja, governades tant pel PP com pel PSOE. La ciutat de Madrid, en mans dels populars, ha posat a disposició 25 places en un centre del barri de Vallecas per a dones i nenes afganeses en situació de vulnerabilitat. “Estem preparats per facilitar una acollida digna a tothom que arribi d’Afganistan amb la seva família”, ha indicat el ministre de Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá.

El procediment passa perquè els refugiats demanin asil i, d’aquesta manera, encetar els tràmits per quedar-se al país. Davant la certesa que hi haurà una onada migratòria, les institucions proven d’anticipar-se, a diferència del que va passar amb la guerra de Síria. I, en el cas de Catalunya, tant el Govern com l’Ajuntament de Barcelona intenten posar-se al capdavant d’un moviment d’acollida que haurà de ser a contrarellotge.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-VIII-2021)

92 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: