CATALUNYA-ESPANYA, EL DIÀLEG IMPOSSIBLE

” PER QUÈ EMBARRANCA EL DIÀLEG ”
La situació dels presos, el relat de la Fiscalia, la negativa a parlar del referèndum i les negociacions per la investidura impedeixen l’entesa entre la Generalitat i l’Estat
( ORIOL MARCH )

Els encarregats de comandar el diàleg amb l’Estat per la banda catalana van arribar a la conclusió que l’últim document que van rebre de la Moncloa no l’havia elaborat l’equip de la vicepresidenta Carmen Calvo, la interlocutora directa i habitual, sinó que provenia directe dels despatxos de Pedro Sánchez. En un moment determinat, assumeixen els que van estar implicats en les converses entre governs de l’hivern passat, Sánchez va arribar a la conclusió que era millor desmarcar-se de l’independentisme i avançar les eleccions. Quatre mesos després, Quim Torra s’ha proposat continuar les converses allà on es van deixar -en el marc de la declaració de Pedralbes-, recuperar la figura del relator i tractar la situació dels presos, però la Moncloa no té cap intenció de reunir-s’hi.

Per què? Aquests són els quatre motius que fan embarrancar un diàleg que va arrencar amb desconfiances, va semblar que es podia canalitzar -a través d’una mesa de partits i contacte entre admistracions-, va acabar fracassant i ara segueix parat.

1. La situació dels presos

L’informe del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU sobre Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras va motivar la reactivació de la relació espistolar entre Torra i el president del govern espanyol en funcions. Segons el líder independentista, el govern espanyol i la Fiscalia estan obligats a deixar en llibertat els presos polítics, una posició que la Moncloa no només no comparteix sinó que ha provocat que demani la recusació de dos dels membres del comitè que van signar el dictamen. Torra li va enviar una carta a Sánchez amb la petició de llibertat per als encausats i, al cap d’una setmana, n’hi va fer arribar una altra per demanar-li una reunió urgent.

En una entrevista al programa Els Matins de TV3, el president va assegurar que la trobada era per posa fi a la repressió, però aquest argument no apareixia en la missiva. El govern espanyol no va trigar ni vint-i-quatre hores a descartar la trobada, perquè la situació dels presos -segons ells- no té res a veure amb les atribucions de l’executiu. “El PSOE no té cap voluntat de diàleg”, va reflexionar divendres Torra, que en aquell moment encara no tenia resposta formal de la Moncloa. Les conclusions de la Fiscalia i el manteniment de les penes de l’Advocacia de l’Estat -per rebel·lió i sedició, respectivament, i amb matisos sobre la violència- han tornat a encendre els ànims quan ja queden només dues sessions perquè acabi el judici al Tribunal Suprem.

2. La investidura de Sánchez

Va ser José Luis Ábalos, ministre de Foment i home fort del PSOE, qui va sortir dijous públicament a dir que Sánchez no negociaria ni amb Vox, ni amb Bildu ni amb els independentistes catalans. Aritmèticament, Sánchez esprem el resultat del 28-A al Congrés per no dependre de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que sumen 22 diputats entre els dos. De fet, el govern espanyol en funcions pressiona PP i Ciutadans perquè s’abstinguin en la tria del líder del PSOE per tal que -com han insistit en campanya des del bloc de dreta extrema- Sánchez no estigui en mans de l’independentisme.

El PSOE pressiona PP i Ciutadans perquè s’abstinguin a la investidura de Sánchez i, d’aquesta manera, no dependre dels independentistes

Però Torra ja ha dit que no es donen les “condicions” per fer costat a la seva investidura, perquè res s’ha mogut des dels pressupostos tombats al Congrés. En aquell moment, el president i Carles Puigdemont van tombar l’últim intent per tramitar-los, emparant-se en què tot just havia començat el judici al Suprem i que el PSOE no havia fet gestos suficients per facilitar el diàleg. La suspensió dels diputats, que rebaixa el topall de vots que necessita Sánchez per ser escollit -JxCat no té intenció de substituir Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull-, tampoc ha ajudat a calmar els ànims. De fet, l’espai de Puigdemont acusa el PSOE d’actuar igual que el PP.

3. La discrepància sobre el referèndum

És la base de les diferències: l’abast de la solució política que permeti encarrilar el conflicte. Torra insisteix que és tan senzill com dividir un full en blanc en dues parts i posar les demandes de la Generalitat -referèndum, relator, fi de la repressió- sense condicionants per part de la Moncloa. Sánchez no vol parlar de res que vagi més enllà de la Constitució, i en les últimes setmanes ha adoptat un perfil especialment baix a l’hora de referir-se a Catalunya. En la reunió anual del Cercle d’Economia, per exemple, va obviar qualsevol referència al conflicte i a l’oferta de diàleg de Pere Aragonès.

En aquestes mateixes jornades, el president de la Generalitat va reclamar als empresaris que fossin a “primera fila” per defensar una consulta pactada i legal, sense ontenir cap compromís. En una altra trobada similar, aquesta vegada a La Seu d’Urgell, fa només uns dies, Torra va demanar a les elits que pressionessin Madrid per aconseguir una millor gestió de les “infraestructures vitals”. El president manté aquests dies contactes per pactar la resposta a la sentència i també rebrà els actors empresarials sobiranistes, ara agrupats a l’entorn de la Cambra de Comerç.

4. Les negociacions postelectorals

El mapa fragmentat que han deixat les eleccions municipals i la política de blocs tampoc ajuda a reprendre el diàleg. El principal focus és Barcelona, on el PSC, malgrat l’oferiment d’Ernest Maragall, no s’ha volgut asseure a negociar amb ERC. Els socialistes, de fet, només volen fer alcaldessa Ada Colau, sempre i quan la líder dels comuns -disposada a acceptar els vots de Manuel Valls- pacti amb ells un programa de govern abans de la investidura. Un moviment que ha deixat l’independentisme al caire de perdre una alcaldia que veia guanyada la nit del 26-M.

La negativa del PSC a asseure’s a negociar amb ERC a Barcelona tampoc ha ajudat a relaxar les relacions entre l’independentisme i els socialistes

En el flanc de JxCat, a banda, hi ha moltes reticències a pactar amb el PSC al territori, especialment dels més afins a Puigdemont. Només en algunes places com Calella, per exemple, s’ha arribat a acords amb els socialistes. El flirteig entre el PSC i JxCat va durar només unes hores a la Diputació de Tarragona perquè l’espai de Puigdemont va arribar a un acord amb ERC per governar tots els ens supramunicipals possibles i no prendre’s cap alcaldia. Més que mai, la política local està condicionada per la nacional i estatal. I és una derivada que explica per què ha embarrancat el diàleg entre Torra i Sánchez. Fins després de la investidura a Madrid, el més probable és que tot segueixi igual.

Informa:NACIODIGITAL.CAT(9-6-2019)

260 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: