CATALUNYA, IMPOSTOS MÉS ALTS QUE MAI I MADID, MOLT BAIXOS

Madrid manté la pressió fiscal més baixa, destaca l’informe dels economistes.
Catalunya, entre les comunitats amb els impostos més alts d’Espanya.
La competència més acarnissada entre comunitats es produeix en l’impost de successions
( PILAR BLÁZQUEZ, MADRID )
“Una jungla”. “Autèntica bogeria”. Són només alguns dels qua­lificatius amb què els experts del Registre d’ Assessors Fiscals ( REAF) del Consell General d’ Economistes ( CGE) van definir ahir la situació dels impostos a les comunitats autònomes durant la presentació de l’informe anual d’aquest organisme sobre fiscalitat autonòmica i foral.

Com en anys anteriors, Cata­lunya torna a ser assenyalada com una de les comunitats on els contribuents pateixen una pressió fiscal més alta. No és l’única: Astú­ries, Comunitat Valenciana i Extremadura comparteixen aquest indesitjat rànquing.

“Igualar per baix no és bo”, opina l’economista Valentí Pich sobre el debat de l’harmonització fiscal

En el costat oposat hi ha Madrid, el territori espanyol més lax pel que fa a la pressió fiscal. El segueixen Andalusia i Múrcia després de la rebaixa aplicada en l’IRPF pels nous governs d’aquestes comunitats.

Però les grans diferències s’aprecien en l’anàlisi detallada de cadascun dels impostos. Així, en l’IRPF un contribuent solter sense fills, menor de 65 anys i amb uns ingressos anuals d’entre 20.000 i 30.000 euros, pagaria la quota més alta d’ Espanya si visqués a Catalunya i la més baixa si ho fes en alguna de les tres comunitats forals. En canvi, per a les rendes superiors a aquestes quanties són els navarresos els que paguen més impostos de tot Espanya, i els madrilenys els que menys.

Més costoses són les diferèn­cies en un dels impostos més controvertits, el de patrimoni, con­siderat arcaic pels seus detractors i amb un escàs poder de recaptació, com expliquen des de REAF. Per exemple, un contribuent amb un patrimoni de 800.000 euros a l’ Aragó pagaria 1.164 euros, el màxim de tot Espanya. Extremadura i Catalunya serien les dues co­munitats següents que més graven un patrimoni d’aquesta quantia. Els superrics, amb patrimonis superiors als quatre milions d’euros, reben la clatellada fiscal més forta en aquest impost a Extremadura, seguida per les Balears i València. A Madrid n’estan exempts, ningú no paga res.

La competència més acarnissada es dona a la baixa en l’impost de successions i donacions, encara que hi ha excepcions. L’últim any s’ha incrementat a les Canàries, que suprimeix la bonificació general del 99,9% per al cònjuge, ascendents i descendents majors de 21 anys; a Catalunya i a La Rioja, que fixa deduccions del 50% només a partir de 400.000 euros; mentre que Galícia va incrementar la reducció per als descendents de segona generació de 400.000 euros a una altra d’un milió d’euros. Tot i així, Astúries ­torna a ser la comunitat en la qual més es paga després de la defunció d’un familiar, mentre que a An­dalusia, Cantàbria i Galícia hi ha exempcions del 100% i no es paga ni un cèntim. A Madrid la bonificació se situa entre el 95 i el 99%.

Greuges comparatius que es multipliquen en tots els impostos cedits a les autonomies i serveixen per abonar la necessitat d’una harmonització fiscal plantejada fa unes setmanes pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquesta proposta ha provocat la còlera de les comunitats presi­dides pel PP i, sobretot, de la pre­sidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que no només va rebutjar l’acusació que Madrid fa com­petència deslleial a la resta de les comunitats, sinó que va proposar que aquesta unificació es faci continuant el model madrileny.

Valentí Pich, president del Consell d’ Economistes d’ Espanya, va reconèixer ahir que “la reforma del finançament autonòmic és inajornable”, però va assegurar que “igualar per baix no és bo”. Segons la seva opinió, “l’ideal és un sistema el més comprensible possible i una plataforma de notificació als contribuents homòloga entre administracions i territoris”.

Informa:LAVANGUARDIA:COM (8-3-2020)

178 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: