“Catalunya pagarà més que ningú pels interessos del deute”.
La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada estima que la despesa catalana en concepte d’interessos superarà els 2.400 milions d’euros el 2026.
(ALBERTO PRIETO)
El deute públic pesa sobre Catalunya més que cap altre territori de l’Estat. Segons les estimacions de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) cap administració territorial espanyola haurà de pagar més en concepte d’interessos que la catalana en els pròxims anys. El 2022, el deute català va ser l’únic que va generar uns interessos superiors als 1.000 milions d’euros, i l’escalada serà ràpida: les dades de Fedea apunten que la despesa en aquest concepte l’any 2026 superarà els 2.400 milions d’euros, una variació que frega els 1.300 milions en només quatre exercicis.
D’acord amb l’estudi publicat per la Fundació, Catalunya abonarà enguany uns 1.179 milions d’euros en concepte d’interessos, que escalarien fins als 1.462 milions el 2024. El 2025, el salt seria encara més pronunciat, fins superar els 1.870 milions d’euros; per acabar escalant per sobre dels 2.400 en només tres exercicis. La variació durant el període estudiat s’alçaria fins als 1.383 milions d’euros, substancialment superior a la de qualsevol altre territori de l’Estat. Només el País Valencià veurà la seva despesa en interessos incrementada en una xifra propera, i es queda en els 985 milions d’euros.
De fet, molt poques administracions regionals acabaran pagant més de 1.000 milions d’euros anuals en concepte d’interessos de deute a curt termini. Només ho faran, segons Fedea, el mateix País Valencià, que escalaria fins als 1.346 milions l’any 2026; Andalusia, que es quedaria en els 1.013 milions; i la Comunitat Autònoma Madrilenya, amb uns 1.104 milions d’euros en concepte d’abonament del passiu amb l’Estat.
El fons autonòmic, un àncora per als territoris
El principal motor del creixement dels interessos del deute durant els pròxims anys serà un augment sense aturador dels tipus. Actualment, el tipus de referència del deute públic català és de l’1,2%, comparable al de l’Aragó o Astúries, i molt inferior, per exemple, al de Madrid. Val a dir, però, que l’escalada serà diferent segons la dependència de cada regió de les vies de finançament de l’Estat. Segons Fedea, de fet, aquelles administracions que depenen del Fons de Finançament de les Comunitats Autònomes (FFCCAA) veuran els seus interessos encarits a un ritme d’entre 1,6 i 1,8 punts en els pròxims tres anys. Catalunya, sense anar més lluny, escalarà fins al 2,8% a curt termini -cosa que explica que tot i la reducció de deute envers el PIB que experimentarà el país fins al 2026, pagui més en concepte d’interessos-. Per altra banda, els territoris que es financen fora d’aquest mecanisme, el País Basc, Madrid i Navarra, veuran com els tipus que afecten el retorn dels seus préstecs creixen menys d’un 1%, gràcies a comptar amb una cartera de deute més longeva.
Caiguda del deute
Durant els pròxims tres anys, segons les previsions de Fedea, Catalunya aconseguirà retallar significativament la seva ràtio de deute sobre PIB. Si bé la relació va escalar el 2022 fins al 33,4%, el 2026 aquesta hauria retrocedit en més de cinc punts (5,3%), fins al 28,6%, una de les contraccions més marcades de tot l’Estat. Només el país Valencià -que pateix un deute del 44,4%% del seu PIB- registrarà una millora del seu balanç superior a la catalana, amb una caiguda del 6,1% del passiu sobre el conjunt de l’economia.
Informa:ELMON.CAT (14-VIII-2023)
