CATALUNYA SERIA UN DELS TERRITORIS MÉS PERJUDICATS PEL NOU FINANÇAMENT

El govern espanyol ja ha obert foc en la negociació del nou model de finançament i sembla que aquest no resoldrà les crítiques endèmiques de dèficit fiscal de territoris com Catalunya o el País Valencià, sinó tot el contrari. El Ministeri d’Hisenda va enviar divendres a les comunitats la seva proposta i aquest dijous ja n’ha publicat una anàlisi el think tank Fedea (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que posa xifres a quin seria l’impacte per a cadascuna i, segons aquesta, els recursos que arribarien als governs català i valencià precisament es reduirien.

L’informe ha estat elaborat pel director de Fedea, Ángel de la Fuente, economista i expert en finançament autonòmic (va ser l’autor de les polèmiques balances fiscals de l’executiu de Mariano Rajoy). Segons els seus càlculs, les modificacions plantejades pel Ministeri pel que fa a al mètode de càlcul de la població ajustada de cada territori farien que les necessitats per habitant caiguessin especialment a les Canàries i Galícia, on es reduirien en 2,95 i 2,69 punts, respectivament.

Seguidament, però, les necessitats atribuïdes al País Valencià caurien en 1,7 punts i les de Catalunya, en 1,58 punts. Els altres territoris que empitjorarien la seva situació serien Madrid (-1,05) i Andalusia (-0,54), mentre que millorarien molt Extremadura (8,62 punts més), Aragó (+7,03), La Rioja (+4,51) i Cantàbria (+4,51). En tots els casos, aquestes xifres es calculen tenint en compte que el 100 seria la mitjana de recursos per habitant a tot l’Estat i, per tant, augmentar o reduir els punts que li pertoquen a cada territori implica guanyar o perdre recursos en relació a aquesta mitjana estatal respecte els que distribueix l’actual model.

Amb aquest nou càlcul de la població ajustada, per tant, el País Valencià passaria a ser el territori amb menys necessitats per habitant (95,6 punts), traient-li aquest lloc a Madrid (95,82), mentre que Catalunya passaria de ser el cinquè amb menys necessitats a ser el tercer per la cua (96,6). Els altres territoris per sota la mitjana serien Madrid (95,82), Andalusia (97,07) i Canàries (98,49) i, en sentit contrari, Aragó s’hi situaria 13,56 punts per sobre i Extremadura 13,2 punts per damunt. També quedarien molt beneficiades Castella i Lleó (110,8 punts, és a dir 10,8 per sobre la mitjana), La Rioja (108,17) i Astúries (108,04).

El càlcul de la població ajustada i, per tant, de les necessitats ponderades de la població és molt rellevant en el càlcul dels recursos que pertocarien finalment a cada territori, ja que els fons de garantia i de competitivitat del finançament es calculen d’acord amb aquest indicador i serveixen per repartir el 80% dels recursos del sistema de finançament de règim comú. A què respon l’empitjorament en el cas Catalunya i País Valencià, entre d’altres, i la millora a altres territoris? De la Fuente també ho analitza i critica que alguns dels criteris fixats pel Ministeri poden resultar aleatoris.

En termes generals i segons el que havia transcendit més, la nova proposta del càlcul augmenta el pes del cost de la sanitat i l’educació en detriment dels serveis socials i, en especial, d’altres competències. Ara bé, són dues variables que es compensen recíprocament, ja que les zones amb més cost de serveis a la vellesa acostumen a tenir-ne menys pel que fa a les escoles i universitats, pel fet que hi ha menys gent jove, motiu pel qual el resultat del nou càlcul pel que fa a aquest canvi és força nul.

Les causes del desajustament

La veritable diferència vindria pel fet que el Ministeri inclou dues variables que, segons De la Fuente, són discutibles. Per una banda, fixa un element compensador pel que fa a les regions despoblades, malgrat que ja n’existia un altre pel que fa a densitat de població, i la seva inclusió “està feta a mida per afavorir Aragó, Extremadura i les dues Castelles”. Per altra banda, afegeix una “peculiar correcció per despeses fixes” que, en lloc de repartir-se de forma igualitària, es fa a dit i “s’intenta justificar mitjançant un confús exercici d’anàlisi de clústers” per atribuir la partida exclusivament a set territoris (Aragó i Extremadura, de nou, i també a Múrcia, Balears, Cantàbria i La Rioja).

Segons l’informe, aquest fet “suposa tornar a caure a un dels vicis més persistents” del sistema de finançament, “la tendència a intentar fer vestits a mida en lloc de buscar regles generals de repartiment sensates”. Igualment, malgrat que el Ministeri assumeix bona part dels consells del grup d’experts que el 2017 va elaborar una nova proposta de model, descarta la seva proposta d’afegir en la ponderació elements com el cost de la vida o la renda de territoris que, com Catalunya, han d’afrontar nivells de preus més elevats per oferir els mateixos serveis a la ciutadania.

Giró treu rellevància a la proposta

Preguntat per la reforma del model de finançament durant la presentació de les modificacions en l’IRPF al pressupost del 2022, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha sentenciat que el Govern “aspira a la plena sobirania fiscal, econòmica i política” i, en tot cas, ha reduït la proposta del Ministeri a un “document tècnic sobre el criteri de població ajustada”. No creu, per tant, que es tracti d’una proposta completa de model de finançament, ja que no aborda la repartició dels recursos entre Estat i autonomies o altres elements com el cost de la vida a cada territori.
Informa:ELNACIONAL.CAT (9-XII-2021)

145 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: