CATALUNYA SUMA 80.000 NOUS CIUTADANS ESTRANGERS NO ESPANYOLS EN UN ANY

Després d’anys d’estancament, i fins i tot de retrocés, en l’arribada de persones migrades a Catalunya, les dades provisionals del padró evidencien un salt quantitatiu el 2018 i principis del 2019. Segons el balanç de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, durant l’any passat Catalunya va sumar uns 80.000 nous ciutadans estrangers. En realitat van ser moltes més persones estrangeres les que van arribar i van empadronar-se en algun municipi català, un total de 140.000. Però a aquesta xifra cal restar-hi els prop de 60.000 ciutadans estrangers que van donar-se de baixa del padró. “Estem en una fase d’arribada”, ha constatat el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.

El Govern no té constància de la situació legal d’aquestes persones, però Amorós ha reconegut que diverses desenes de milers són ciutadans estrangers en situació irregular. El secretari d’Igualtat ha carregat contra la política migratòria espanyola –les competències en matèria de regularització d’estrangeria són exclusives de l’Estat– i de diferents països europeus i ha reclamat l’emissió de més permisos de treball temporals. “Un continent que sap que perdrà 150 milions d’actius en els propers anys ha de pensar com afrontar-ho. Pensar en immigració zero no és realista i no és bo econòmicament, estem abocant persones a l’economia submergida”, ha assegurat.

Una altra dada que demostra el salt quantitatiu és la de les peticions d’asil -la tramitació de les quals també és competència estatal-. Entre el gener i el juny del 2019 a Catalunya s’han rebut unes 7.000 peticions de persones per obtenir la condició de refugiats, gairebé les mateixes que en tot l’any 2018 (l’any passat se’n van registrar un total de 7.800). Segons Amorós, la Generalitat també ha donat acollida a 400 persones més durant aquest primer semestre en comparació amb les xifres del mateix període de l’any passat. El secretari d’Igualtat ha matisat que el col·lectiu de refugiats, igual que el de menors estrangers no acompanyats –que a diferència del primer ha registrat aquest primer semestre un estancament en nombre d’arribades respecte a les xifres rècord assolides el 2018–, és un percentatge petit del conjunt de ciutadans estrangers, encara que qualitativament suposin un repte de gestió “en termes humanitaris”.

 

El Marroc, el país d’origen majoritari

Segons les dades de l’Idescat que ha fet servir la conselleria d’Afers Socials per elaborar el seu balanç, la població estrangera resident a Catalunya continua sent majoritàriament d’origen marroquí. A 31 de desembre del 2018, a Catalunya hi havia 1.219.862 ciutadans estrangers empadronats, dels quals 226.390 eren de nacionalitat marroquina, un 18,6%. Tres quartes parts d’aquests ciutadans tenen menys de 44 anys. Comparant les dades del padró proporcionades per l’Idescat i les del nombre de residents que ofereix el ministeri de Treball i Seguretat Social, la xifra de ciutadans marroquins empadronats i els que tenen també el permís de residència és similar.

Aquesta tendència es dona també en el cas de la població provinent de Romania o la xinesa, el segon i el quart país d’origen més freqüents, segons les dades proporcionades per la conselleria –el tercer és Itàlia–. En canvi, la diferència és significativa en el cas de la població d’origen pakistanès –el nombre de ciutadans únicament amb el padró supera els que també tenen el permís de residència.

Però Amorós ha posat l’accent especialment en el cas de la població hondurenya –la sisena nacionalitat amb més presència a Catalunya–. Tot i que suposen únicament el 3,4% del total de la població d’origen estranger que viu a Catalunya, el secretari d’Igualtat ha explicat que un 71% dels 41.722 ciutadans amb nacionalitat hondurenya que viuen a Catalunya són dones amb una situació de vulnerabilitat. Tan sols una tercera part d’aquests ciutadans té el permís de residència. “Moltes dones hondurenyes han vingut a Catalunya per la inestabilitat i la crisi econòmica al seu país, però sobretot per una situació de violència molt greu”, ha explicat Amorós.

 

Cal una solució de fons per abordar la situació dels manters

Amorós també s’ha referit a la situació dels manters, després de l’última operació policial al centre de Barcelona, liderada des del departament d’Interior. El secretari d’Igualtat ha evitat posicionar-se sobre l’actuació de la conselleria, que depèn dels seus socis de Govern, però sí que ha advertit que més enllà d’accions coercitives “puntuals” “la solució de fons” passa per unes altres polítiques. “Són persones que poden fer aportacions al mercat de treball”.

Amorós sí que ha estat crític amb la política d’expulsions del govern espanyol. “Si l’Estat sap positivament que no executarà totes les ordres d’expulsió, no cal abocar tanta gent a l’economia submergida; que s’emetin permisos de treball, com està fent el Regne Unit. Per què creem aquest absurd?”, ha reflexionat.
Informa:ARA.CAT (7-8-2019)

250 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: