El Fons Monetari Internacional ha rebaixat les expectatives de creixement de l’economia espanyola i preveu un estancament de la taxa d’atur al voltant del 14%, que Ă©s gairebĂ© el doble de la zona euro i gairebĂ© el triple de la mitjana dels paĂŻsos de l’OCDE. El mĂ©s greu Ă©s l’atur juvenil, perquĂš la tercera part dels joves menors de 25 anys, Ă©s a dir, un de cada tres, no treballa. I els que treballen ho fan en condicions tan precĂ ries que la mateixa OCDE ha advertit Espanya que Ă©s el segon dels 36 paĂŻsos membres de l’organitzaciĂł amb “mĂ©s pobres en edat de treballar” i que “la pobresa augmenta per la manca d’ocupaciĂł de qualitat amb salaris correctes”. A tot aixĂČ caldria afegir la involuciĂł social que implica constatar que per primer cop els fills sĂłn mĂ©s pobres que els seus pares.

En aquesta situaciĂł, lĂČgicament la gent expressa les seves angoixes. GairebĂ© dos terços dels espanyols consideren dolenta o molt dolenta la situaciĂł econĂČmica. Segons l’enquesta del CIS, l’atur segueix sent, de molt, la principal preocupaciĂł dels espanyols. A la pregunta de quin Ă©s el problema que mĂ©s els afecta personalment, les respostes sĂłn, per aquest ordre, l’atur, els problemes econĂČmics, la precarietat laboral i les pensions. La independĂšncia de Catalunya tambĂ© preocupa perĂČ mĂ©s aviat poc. A penes el 3,5% dels espanyols, comptant els catalans, considera que Ă©s la seva primera preocupaciĂł, i nomĂ©s al 4% sent que la cosa l’afecta personalment. Aquestes dades posen de manifest la gran estafa polĂ­tica que implica la utilitzaciĂł del conflicte catalĂ  per monopolitzar el debat electoral amb un assumpte que queda lluny de les preocupacions de la gent, sobretot dels espanyols que no viuen a Catalunya.

La qĂŒestiĂł catalana serveix de coartada per no haver de presentar alternatives econĂČmiques i socials que sempre resulten arriscades

La qĂŒestiĂł catalana serveix de coartada per no haver de presentar alternatives econĂČmiques i socials que sempre resulten arriscades. Tothom tĂ© clar que un govern del bloc de les dretes aplicaria totes les retallades que calguin i accentuaria la precarietat laboral, per aixĂČ Pablo Casado i Albert Rivera eviten aquests temes espinosos per no perdre vots, perĂČ tambĂ© perquĂš no han estat capaços d’elaborar una alternativa que els identifiqui mĂ©s enllĂ  de la bandera. I resulta que, incomprensiblement, els socialistes estan cometent l’error d’interioritzar el discurs dels adversaris i com si dubtessin de si mateixos, de la seva espanyolitat, valga’m DĂ©u, es veuen obligats a jurar i perjurar matĂ­, tarda i nit que sĂłn igualment contraris a la independĂšncia de Catalunya. Quina disbauxa d’energies…

I tot plegat posa de manifest la manca d’una alternativa espanyola per a Catalunya que Ă©s el que ens ha i els ha portat al desastre. Cap dels partits espanyols principals ha ofert una alternativa per resoldre el conflicte. Tots els discursos de Pablo Casado, de Cayetana Álvarez de Toledo i d’Albert Rivera sĂłn amenaces als catalans, contra la llengua, contra l’autogovern, contra l’escola… I els socialistes s’han quedat amb el “no es no” de Pedro SĂĄnchez al referĂšndum. Certament Podemos ha posat el referĂšndum al programa, perĂČ ben amagat. Aquest Ă©s el sĂ­mptoma mĂ©s clar de l’atzucac.

Els candidats solen recĂłrrer el territori fent promeses als electors de cada ciutat o comunitat autĂČnoma, perĂČ cap lĂ­der polĂ­tic espanyol s’atreveix a fer cap proposta positiva especĂ­fica per Catalunya. Res de resoldre el problema de Rodalies, de millorar les infraestructures, de promocionar l’aeroport, de defensar la candidatura de Barcelona per acollir esdeveniments internacionals…

Amb presos polĂ­tics i exiliats la normalitat serĂ  impossible, perĂČ l’hostilitat sistemĂ tica de l’Estat sembla que nomĂ©s tĂ© una sortida.

Informa: ELNACIONAL.CAT (10-4-2019)