EL MUNDIAL DE QATAR: CATALUNYA SENSE SELECCIĂ I EL BARĂA SENSE PETRODĂLARS
RadioCatalunya
( Editorial de RamĂłn Serra. Editor de RADIOCATALUNYA.CAT ) Catalunya deu ser un dels paĂŻsos del mĂłn amb mĂ©s ONgs per grat o per força, aquestes organitzacions que intenten que tot vagi millor. Defensa o pot defensar totes les causes menys la seva. Em recorda aquelles parelles que no s’avenen, perĂČ que intenten fugir dels seus conflictes aconsellant les altres.Ăs una fĂČrmula d’escapar de la realitat. Tot aixĂČ em passava pel cap amb motiu del campionat mundial de futbol a Qatar. Resulta que el Barça hi tĂ© 17 jugadors escampats en diverses seleccions, especialment l’espanyola. Mai ningĂș no hi ha aportat tant, perĂČ no podran defensar la samarreta de la selecciĂł catalana perquĂš Catalunya no existeix com a subjecte polĂtic i, per tant, no tĂ© dret a tenir equips propis. A tot estirar bona part dels nostres jugadors podran aspirar a “ofrendar nuevas glorias a España”, segons diu l’himne de ValĂšncia. Tots saben les martingales i corrupcions que hi ha hagut per part de Qatar per organitzar un mundial en una terra sense tradiciĂł futbolĂstica, enmig del desert i en unes dates mai no vistes. Generalment, els mundials es feien un cop acabada la temporada al juny. PerĂČ aquesta vegada s’ha trabucat tot grĂ cies als milions dels petrodĂČlars que han fet gairebĂ© el miracle dels pans i dels peixos. Ja se sap que pagant Sant Pere canta. El bo del cas Ă©s que el Barça encara no fa molt havia tingut bones relacions comercials amb els xeics d’aquest paĂs del 2011 al 2016. Primer amb el patrocini de la samarreta a travĂ©s de la Qatar Foundation i desprĂ©s mitjançant la Qatar Airways. Dels trenta milions inicials es va passar a seixanta. I aquĂ encara no en tenĂem prou! Els de Qatar van trencar la corda, sobretot perquĂš les assemblees de compromissaris del club es van convertir en greus acusacions contra la falta de respecte dels drets humans d’aquell paĂs. MĂ©s o menys una situaciĂł que encara perdura i que ara altres amb mĂ©s poder han denunciat amb mĂ©s força, bĂ© que al final tot quedarĂ en foc d’encenalls perquĂš Ă©s molt difĂcil lluitar contra el poder dels diners quan molta gent hi estĂ enfangat. La venjança d’aquests senyors del petroli ha estat terrible i encara perdura i el que perdurarĂ . . Primer ens van pispar Neymar, tot i pagar-ne un bon traspĂ s. I desprĂ©s ens han fet la punyeta impedint-nos molts fitxatges. I no sembla que aixĂČ tingui aturador. Ja ho diu un proverbi Ă rab: seu a la porta de casa teva i veurĂ s passar el cadĂ ver del teu enemic. Mentrestant, el govern francĂšs i tots els estaments parisencs van rebre de molt bon grat que tota l’aportaciĂł econĂČmica d’aquests nous-rics s’aboquĂ©s sobre l’equip del ParĂs Saint Germain, que havien comprat feia uns anys. A Anglaterra tampoc no han fet escarafalls amb les inversions de diversos paĂŻsos del Golf o de l’ArĂ bia Saudita en els seus equips de futbol. Els principals equips anglesos estan a les seves mans o d’altres nacionalitats. Sembla que a ningĂș li importa si sĂłn diners tacats de sang. El negoci Ă©s el negoci. I aquĂ ens hem quedat amb un pam de nas. Els diners de Qatar no tornaran pas, perquĂš nosaltres som tan purs, oi? que ens cremarien a les mans. Nosaltres sempre hem d’anar amb el lliri a la mĂ . LlĂ stima que aquesta puresa no la practiquin els paĂŻsos mĂ©s poderosos, els que haurien de donar llum i nomĂ©s donen fum. I un cop mĂ©s tambĂ© el Barcelona ha hagut de cedir els millors jugadors a diverses seleccions del mĂłn menys a la que hauria de ser la prĂČpia: Catalunya. D’aixĂČ se’n diu ser cornut i pagar el beure.
Llegir més...
