LA TAULA DE DIĂLEG, AMB ELS POTES CORCADES: LA TAULA DE LA RENDICIĂ
RadioCatalunya
(RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT) Cap avall que ve baixada! Si comparem el discurs d’investidura del president Aragonès que es va comprometre a “impulsar una nova Generalitat republicana que culminarĂ amb la independència de Catalunya fent inevitable l’amnistia i l’exercici del dret de l’autodeterminaciĂł” amb els fets de les Ăşltimes setmanes sembla que els bons propòsits anunciats no es corresponen pas amb la realitat d’ara. TĂŠ una aparença de pel¡lĂcula de ciència-ficciĂł que acaba malament. La darrera reuniĂł de la taula de diĂ leg ha estat la suma de tots els despropòsits. S’ha repetit una i mil vegades que era per parlar de l’autodeterminaciĂł i l’amnistia. Però vet aquĂ que per art de mĂ gia aquestes paraules han desaparegut de l’escena i s’han bescanviat per les de la desjudicialitzaciĂł–un mot tan difĂcil de pronunciar com d’escriure–de la polĂtica i la protecciĂł del catalĂ . Un canvi total de guiĂł.Alguna cosa xerrica. Una presa de pèl. Comprenc que els polĂtics tinguin por d’anar a la presĂł, tinguin por que l’Estat els esquili el seu patrimoni, però no cal que menteixin. Si no es veuen amb cor de proclamar la independència que ho diguin, però que no ens facin passar bou per bèstia grossa. Ja es veu que el 52% dels vots no servirĂ per a altra cosa que per tornar a l’autonomisme d’abans, tot i que encara serĂ pitjor sota l’ombra del 155. El fiscal Javier Zaragoza ja ha dit que no es pot desjudicialitzar la polĂtica perquè seria “desarmar l’Estat per respondre penalment als catalans”. Dit i fet: no havien passat dos dies quan els tribunals ja van impugnar el decret llei del Govern sobre el catalĂ .I de reformar el delicte de sediciĂł val mĂŠs deixar-ho fins qui-sap-lo-ho. El segon tema de la “nova pel¡lĂcula” de la taula de diĂ leg era sobre la protecciĂł del catalĂ , un assumpte prou delicat que no venia a tomb. Però, en fi,un cop posats cal dir que s’ha avançat ben poc. Que el catalĂ es pugui parlar mĂŠs al Senat no serveix de gran cosa si estĂ prohibit al CongrĂŠs. I intentar aconseguir que es parli al Parlament Europeu sĂłn unes engrunes que, per cert, ja va prometre Zapatero en el seu dia. Que per prometre no es quedi pas. El catalĂ necessita l’oficialitat plena a Europa i no una almoina. Els nostres polĂtics no sĂłn capaços ni de reivindicar-la. MĂŠs submissiĂł i rendiciĂł impossible. Aquest afany del Gobierno per estendre l’Ăşs del catalĂ a l’administraciĂł estatal me’l creurĂŠ el dia que la guĂ rdia civil parli en catalĂ . Mentrestant, guardeu-vos els bunyols de vent per a la Quaresma. La taula de diĂ leg ha nascut amb les potes corcades i mĂŠs amb l’absència de Junts. Però aquesta absència no vol pas dir que el seu comprimĂs amb la independència vagi tampoc gaire mĂŠs enllĂ , encara que es vulgui emmascarar ara amb la protecciĂł de la populista BorrĂ s. Quin teatre!, quan el reglament del Parlament diu ben clar que en el cas d’un judici oral d’algun parlamentari aquest ha de deixar l’escĂł. Junts es passa la vida demanant la desobediència, però aquesta no es veu enlloc. I quan arriba per alguna acciĂł individual com quan la pancarta del president Torra ĂŠs un acte suĂŻcida. O desobeĂŻm tots o ningĂş. En definitiva, tenim dos partits que ens varen prometre la independència i que s’han convertit en partits neoautonomistes. Esperem que la pròxima vegada els electors no es deixaran enredar. Però com que l’estiu ĂŠs llarg potser serĂ bo distreure’s amb tot el reguitzell de pel¡lĂcules en catalĂ que tenim a hores d’ara a travĂŠs de les plataformes digitals, sobretot Filmin. TambĂŠ Amazon Prime ens obsequiarĂ amb el doblatge d’El Senyor dels Anells. Gaudim-ne i tambĂŠ del cinema a la fresca, els que tinguin aquesta possibilitat. Ja diuen els psicòlegs que hem de viure el moment, que ĂŠs tot el que tenim. AixĂ que per uns dies podrem oblidar-nos d’aquests polĂtics tan frescos pel que fa a les promeses i alhora molt calents de tant escalfar la cadira.
Llegir mĂŠs...
