CDR: UN ANY D’INVESTIGACI√ď PER CULPAR-LOS COM SIGUI DE TERRORISME

( ANDREU MERINO I BERNAT SURROCA )
El 23 de setembre de 2019 la Gu√†rdia Civil irrompia a casa de nou membres dels Comit√®s de Defensa de la Rep√ļblica (CDR). L’Operaci√≥ Judes veia la llum despr√©s de mesos d’investigacions, posant sota els focus els comit√®s com a “organitzaci√≥ criminal”. Ara s√≥n tretze el total d’investigats per l’Audi√®ncia Nacional, mentre la instrucci√≥ continua oberta. Un any despr√©s, set dels acusats han passat entre tres i quatre mesos a la pres√≥, encara que no s’ha pogut acreditar l’exist√®ncia d’explosius ni de plans per atemptar contra objectius concrets.

1. De qu√® se’ls acusa?
L’Audi√®ncia Nacional investiga tretze persones en el marc de l’Operaci√≥ Judes. A tots se’ls acusa de pertinen√ßa a organitzaci√≥ terrorista. A tres d’ells, a m√©s, se’ls acusa tamb√© de tinen√ßa d’explosius i conspiraci√≥ per fer estralls. Es tracta de Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tom√†s, considerats per la Gu√†rdia Civil membres del “nucli productor” d’explosius del suposat Equip de Resposta T√†ctica, l’exist√®ncia del qual no s’ha pogut acreditar.

Dels tretze investigats, dos -David Budria i Clara Borrero- van ser posats en llibertat poc despr√©s de ser detinguts el 23 de setembre del 2019. Set m√©s -Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tom√†s, Xavier Duch, Eduard Garz√≥n, Ferran Jolis i Txevi Buigas-van passar entre tres i quatre mesos en pres√≥ provisional, fins que l’Audi√®ncia Nacional. L’alliberament arribava despr√©s que no es pogu√©s provar l’exist√®ncia d’explosius i que el jutge instructor tingu√©s en compte l’arrelament dels detinguts als seus municipis per deixar-los en llibertat sota fian√ßa.

OPERACI√ď JUDES
Del comando Dixan a la persecuci√≥ d’anarquistes: les altres operacions Judes
L’acusaci√≥ de terrorisme ha estat una de les eines utilitzades per l’Estat per perseguir la dissid√®ncia i en moltes ocasions s’ha acabat descartant per falta de proves

2. Es mant√© el delicte de terrorisme. La g√®nesi de la investigaci√≥ de l’Operaci√≥ Judes √©s la consideraci√≥ dels que la Gu√†rdia Civil fa dels CDR com a “organitzaci√≥ criminal”. Segons el cos, els comit√®s s’han anat “radicalitzant” i optant per la via “clandestina” per dur a terme accions delictives que permetin desplegar la Rep√ļblica. √Čs en aquest marc en qu√® les investigacions policials situen l’anomenat Equip de Resposta T√†tica (ERT), que conformarien els detinguts. Segons el sumari, aquest grup seguia les directrius estrat√®giques dels CDR, un fet que no queda provat en tota la investigaci√≥. I √©s que al llarg dels nou volums no nom√©s no apareix cap prova ni document al qual es pugui vincular els plans dels empresonats a una estructura pol√≠tica.

El que ha perm√®s mantenir la investigaci√≥ per terrorisme tot i la inexist√®ncia d’explosius i la manda d’evid√®ncies per sustentar la resta d’acusacions √©s la reforma del codi penal del 2015. PP i PSOE van impulsar un canvi amb el suport d’UPN, Coalici√≥ Can√†ria i Foro Asturias, mentre que CiU i UPyD es van abstenir. Des del 2015 la consideraci√≥ de terrorisme ha guanyat amplitud i ja no nom√©s inclou qualsevol fet que provoqui un estat de terror a la poblaci√≥, sin√≥ la “subversi√≥ de l’ordre constitucional” i “suprimir i desestabilitzar greument el funcionament de les institucions pol√≠tiques o de les estructures econ√≤miques i socials”. Tamb√© l’alteraci√≥ de la “pau p√ļblica”, sense entrar en m√©s concreci√≥, tal com recull l’article 573. El mateix article obre la porta a condemnar per terrorisme delictes de desordres p√ļblics comesos per una organitzaci√≥ per√≤ tamb√© de manera individual en l’empara d’un grup.


3. Inexist√®ncia d’explosius
. Pocs minuts despr√©s que la Gu√†rdia Civil entr√©s al domicili dels investigats, diversos mitjans de refer√®ncia espanyols ja anunciaven que s’havien trobat explosius i que els detinguts n’estaven fabricant. Aix√≤, combinat amb la filtraci√≥ de v√≠deos i imatges concretes enregistrades per la Gu√†rdia Civil, va crear en part de l’opini√≥ p√ļblica la percepci√≥ que l’Audi√®ncia Nacional estava desarticulant una c√®l¬∑lula terrorista independentista. Amb els pas dels dies, per√≤, tot plegat es va anar desinflant. A dia d’avui, encara no han aparegut els explosius que fonamenten bona part de l’acusaci√≥ de terrorisme. “La Fiscalia sap des del 23-S que no hi ha res”, deien Jordi Ros i Eduard Garz√≥n en una entrevista a Naci√≥Digital, i lamentaven que costa molt desmentir la “gran mentida” que es va difondre al principi de la causa, segons la qual els CDR preparaven explosius i fins i tot tenien previst fer alguna acci√≥.

Sense ni rastre dels explosius, els investigadors van fer refer√®ncia als “precursors d’explosius”, productes qu√≠mics d’√ļs com√ļ que poden ser considerats de risc, sobretot pel seu abast explosiu en mescles concretes. Aquesta mena de productes sovint han servit per construir acusacions de terrorisme que despr√©s no s’han pogut acreditar. La defensa est√† pendent ara de l’informe final de la Gu√†rdia Civil sobre el material requisat el 23 de setembre. En conversa amb aquest diari, Eduard Garz√≥n, un dels empresonats, va explicar que els agents es van endur de casa seva un pot de pintura, una senyera, dues samarretes dels CDR, un ordinador i un disc dur amb fotos familiars. “Dif√≠cilment m’ho tornaran”, lamentava. Sigui com sigui, un any despr√©s, la Gu√†rdia Civil continua sense poder aportar els suposats explosius a la causa.

4. La instrucci√≥ continua oberta. La causa a l’Audi√®ncia Nacional continua oberta a l’espera que l’instructor envi√Į el cas a judici. Encara poden passar mesos. Fonts de les defenses consultades per Naci√≥Digital expliquen que a dia d’avui no hi ha hagut canvis substancials en la instrucci√≥ del cas, tot i que s√≠ que s’han filtrat a la premsa suposats infromes de la Gu√†rdia Civil contra els encausats. Oficialment, a dia d’avui, encara no hi ha res acreditat contra els activistes acusats de terrorisme.

Abans de l’estiu, amb el desconfinament, el jutge va reactivar l’operaci√≥ Judes amb la declaraci√≥ de quatre nous investigats per terrorisme. Dos dels detinguts el 23 de setembre -que van ser deixats en llibertat aquell mateix dia- i quatre nous acusats van declarar des de Sabadell i Mollet del Vall√®s. Destaca que tots ells, malgrat ser acusats d’un delicte greu com √©s el de terrorisme, van ser deixats en llibertat sense c√†rrecs. Passa el mateix amb els set activistes que van passar per la pres√≥. “Vosaltres penseu que un terrorista que fabrica armes i explosius ha d’estar al carrer?”, es preguntava Garz√≥n al juliol.

Les noves proves que aporta l’acusaci√≥ estan relacionades amb mobilitzacions en qu√® van participar els investigats i amb converses entre ells. Segons el sumari, hi havia un ERT que seguia instruccions dels CDR. Tot aix√≤ no queda acreditat en cap moment de la investigaci√≥, i de fet els empresonats asseguren que no es coneixien ni tenien una relaci√≥ habitual. “No hi ha una relaci√≥ comuna entre els set empresonats. No ten√≠em relaci√≥ ni √©rem un grup afectiu”, insistia Garz√≥n fa poques setmanes. Les investigacions tamb√© apuntaven a la voluntat dels detinguts d’ocupar el Parlament i a suposades relacions amb intermediaris de Carles Puigdemont. Res d’aix√≤ tampoc no s’ha pogut acreditar.

5. El dret penal de l’enemi
c. La defensa dels CDR implicats en l’operaci√≥ Judes l’ha portada des del primer moment el col¬∑lectiu Alerta Solid√†ria. Des del principi, els advocats han denunciat l’aplicaci√≥ d’un dret penal de l’enemic en la causa contra els CDR, √©s a dir, l’√ļs d’un dret espec√≠fic per a un col¬∑lectiu per la seva ideologia, i no per les coses que han passat. Ni els CDR ni els set activistes empresonats han participat en cap atemptat ni cap acci√≥ violenta, tampoc es pot acreditar que tinguessin capacitat per fer-ho, per√≤ tot i aix√≠ s’ha creat una causa per terrorisme -amb les implicacions que aix√≤ t√© a l’hora de limitar drets dels acusats- pilotada des d’un tribunal concret com √©s l’Audi√®ncia Nacional.

“Allargaran la causa en la mesura que creguin que els pot ser rentable”, sostenen des d’Alerta Solid√†ria. Amb les filtracions de fa 15 dies, coincidint amb la pr√®via de la vista de Quim Torra al Suprem sobre la seva inhabilitaci√≥, les defenses creuen que es podria utilitzar de nou l’operaci√≥ Judes per condicionar la ciutadania de cara a possibles mobilitzacions en cas que l’alt tribunal l’aparti del c√†rrec. Un moviment que ja es va fer, ara fa un any, amb motiu de la sent√®ncia de l’1-O.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-9-2020)

182 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: