Qui li anava a dir a¬†Alberto Carlos Rivera¬†que Fran√ßa, la jacobina i centralista Fran√ßa, per√≤ tamb√© la de valors com la democr√†cia, la llibertat d’expressi√≥ i la del cord√≥ sanitari contra qualsevol formaci√≥ ultradretana, s’acabaria¬†convertint en alguna cosa m√©s que una pedra¬†a la sabata. Fins i tot, en un aut√®ntic maldecap.¬†Macron¬†i¬†Valls, dos pol√≠tics¬†que ni es parlen, han aconseguit posar-se d’acord en una cosa: Rivera¬†√©s¬†un pol√≠tic mediocre i un mentider. I li han enviat un missatge f√†cil d’entendre:¬†C’est la guerre. La presid√®ncia de la Rep√ļblica ha sortit a desmentir-lo despr√©s que es va declarar¬†euf√≤ric per una pretesa felicitaci√≥ de Macron pels¬†pactes postelectorals. No hi ha hagut cap felicitaci√≥ de l’Elisi i tot √©s cosa de la imaginaci√≥ del l√≠der taronja. No √©s una desautoritzaci√≥ qualsevol, √©s tota una bufetada de qui fa uns quants mesos es considerava que era el seu padr√≠ en l’esfera internacional.

Con√®ixer Rivera, saber exactament com pensa, com actua, era nom√©s q√ľesti√≥ de temps. A Catalunya, el seu laboratori pol√≠tic, √©s¬†conegut de sobres. De la mateixa manera que la seva ubicaci√≥ a¬†la fam√≠lia liberal era un gran muntatge: ni el l√≠der de Cs t√© formes¬†de pol√≠tic d’aquesta fam√≠lia pol√≠tica, ni combrega amb l’ideari, perqu√®¬†est√† bastant m√©s a la dreta. En els √ļltims anys, quan¬†Mariano Rajoy gestionava el pa√≠s des de la inacci√≥ pol√≠tica i¬†Pedro S√°nchez¬†semblava un aut√®ntic desestabilitzador del sistema, Albert Rivera era el pol√≠tic consentit pel que es¬†denomina, perqu√® s’entengui f√†cilment, l’Ibex 35. Tamb√© pel¬†deep state. Res no s’admira tant¬†a Madrid com¬†un catal√† que renuncia a ser-ho. Rivera era tot un descobriment caigut¬†del cel: posava veu amb entusiasme en la defensa del castell√†, en l’atac frontal a l’independentisme, en el tancament de TV3, la cr√≠tica a la pol√≠tica ling√ľ√≠stica o la unitat d’Espanya. Aquest Rivera va passar de graci√≥s a pesat¬†en el mateix moment que¬†S√°nchez va arribar a la Moncloa, va demostrar temper√†ncia¬†en les¬†decisions i va deixar clar que no havia vingut a canviar res de substancial.

Diuen a Madrid que un dels problemes per a l’entesa entre S√°nchez i Rivera √©s el profund¬†menyspreu¬†del llogater¬†de la Moncloa cap al l√≠der taronja, per qui encara se sent enganyat. Podria ser veritat, perqu√®¬†√©s de sobres coneguda la facilitat que t√© el president de Ciutadans per guanyar-se adversaris. Que Macron i Valls li hagin declarat la guerra el¬†deixa en una posici√≥ dif√≠cil, quan tots dos eren aliats seus i es va basar en tots¬†dos¬†per presentar-se com un pol√≠tic de conviccions profundes i amb mirada europea. Si alguns dirigents pol√≠tics catalans haguessin estat consultats, tot aix√≤ que s’haurien estalviat. Ara fins i tot els liberals de Macron amenacen d’expulsar-lo del grup en el Parlament europeu que fins ara es deia Alde i que a partir d’aquesta legislatura es denominar√† Renovar Europa. Aix√≤ dif√≠cilment passar√†, perqu√® pel mig hi ha subvencions ‚ÄĒo sigui, diners‚ÄĒ¬†i la mida del grup parlamentari, per√≤ √©s una mostra de l’enorme irritaci√≥ amb Ciutadans.

La preocupació de Rivera deu ser real i, sens dubte, un autèntic maldecap: mai no havia estat tant temps sense parlar de Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-6-2019)