(QUICO SALLÉS)
El monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, la Catalunya Nord, ha estat l’escenari d’una fotografia en color, so i efectes especials del que és i suposa la política catalana. És més, alguns dels assistents indicaven que l’acte d’avui el monestir refet per l’Abat Oliba era la prova del “fil roig” de la història del catalanisme contemporani. Aquest matí, i rebuts pel pare abat de Montserrat, Manel Gasch, cinc presidents han concelebrat un homenatge a Pau Casals, en el marc de la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que aquesta setmana se celebra a Prada.
Una cerimònia que s’ha celebrat en un context polític inèdit, amb un president a l’exili que té la clau de la governabilitat d’Espanya, empaitat per la judicatura espanyola, amb un expresident amb les sigles del PSC que ha esdevingut un tòtem en la defensa de la llengua, un expresident inhabilitat, un president en exercici ple del càrrec –però que ha de guanyar el suport parlamentari dia a dia– i un expresident que, després d’una llarga instrucció judicial, cap magistrat vol fer-lo seure al banc dels acusats mentre que les imputacions contra els seus fills es van desfent.
Els cinc presidents en l’acte a Cuixà d’homenatge de Pau Casals en el marc de l’UCE/Quico Sallés
Els cinc presidents en l’acte a Cuixà d’homenatge de Pau Casals en el marc de l’UCE/Quico Sallés
Tot en un ambient enrarit a Espanya, immersa en un debat sobre com superar la patacada de la dreta visigòtica especialment bel·ligerant contra Catalunya. Així, els presidents Jordi Pujol, José Montilla, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès s’han assegut al primer banc de l’església del monestir entronitzat per l’Abat Oliba, un dels referents històrics del catalanisme i creador del recordat moviment Pau i Treva de Déu.
Els cinc presidents han aprofitat els seus parlaments per lloar Pau Casals com a figura i líder cultural d’una nació i, de retruc, cadascú des del seu punt de vista, han expressat la seva idea de construcció de la nació. La llengua i la defensa de la identitat catalana han estat el nexe argumental de tots els discursos que s’han basat en el ja famós “I’m a catalan” que Pau Casals va pronunciar davant l’ONU, expressió amb la qual va encetar un breu i emotiu discurs on reivindicava la història i la identitat de la nació catalana.
Jordi Pujol, en un moment del seu discurs en l’homenatge a Pau Casals a Cuixà, en el marc de la UCE
“I’m a catalan” i el discurs de Jordi Puol
L’organització de l’acte –tot i la seva complexitat logística atès que els monjos que el regenten no han suspès les visites turístiques fins a les onze del matí, només una hora abans del seu inici– ha estat un èxit. La potència del contingut, el fons i la forma han neutralitzat una xiulada al president Montilla, que ha defensat les seves conviccions d’una Espanya fraternal davant un públic de bandera negra i de Donec perficiam. La benvinguda de l’abat de Montserrat també ha tingut un dens contingut polític, en recordar que ell lloc on se celebrava l’acte va néixer quan el “Pirineu unia i no separava la nació”. Una expressió que ha arrencat una gran ovació dels assistents que omplien el temple.
La primera intervenció ha estat del president Pujol, just després de l’emissió del famós vídeo del discurs de Pau Casals a l’ONU. Pujol, que anava acompanyat de la seva filla Marta, ha fet com un motor dièsel. Ha arrencat amb prudència per agafar velocitat de creuer i recuperar el seu fer i ofici en els discursos. De fet, s’ha arrelat al “I’m a catalan” per articular un parlament aplaudidíssim en defensa de la nacionalitat catalana i la seva identitat. “Soc un català, això avui està en perill”, ha alertat per posteriorment justificar una crida a defensar la llengua com a eina “clau i essencial per mantenir la identitat”. “Som un poble de continuïtat que al llarg de la història, en moments bons i dolents, sempre s’ha salvat amb tenacitat i intel·ligència”, ha emfatitzat. D’aquí que hagi esmentat la llengua, la història i la memòria com a components essencials per mantenir la identitat. “Si ho oblidem no serem res, aquest és un dels riscos que correm”, ha insistit. “Tenim l’obligació de mantenir la nostra identitat”, ha ordenat després d’agrair la presència i la feina dels presidents assistents, i d’Artur Mas i Pasqual Maragall, que no han pogut ser-hi, i de fer un reconeixement exprés a la figura del president a l’exili.
Xiulada al president Montilla
Després del torn de Pujol, el president Montilla ha ocupat el faristol mentre que el públic cridava “Independència!”. Ha aguantat estoicament i ha exposat la seva visió sobre Pau Casals. Al final del seu parlament, però i després de repassar detalladament la biografia del músic, Montilla ha aprofitat l’avinentesa per relacionar l’actualitat política amb la importància de la cerimònia. Tot en referència a l’acord arribat entre partits independentistes i el PSOE per la Mesa del Congrés i les negociacions per a una virtual investidura de Pedro Sánchez. Montilla que amb la seva presència avalava la importància institucional de l’acte i de la connexió secular de la Generalitat, ha defensat la idea de “l’Espanya fraternal i respectuosa amb la diversitat”.
El discurs de Montilla no ha agradat a una bona part del públic que l’ha xiulat i ha proferit crits de protesta per després alçar-se a crits d’independència. Montilla s’ha mantingut ferm argüint la seva posició sense perdre mai el seu discurs en defensa de la llengua i la identitat de Catalunya.
El moment ha despertat una visible incomoditat del rectorat de l’UCE i dels presidents, que l’han aplaudit. Però, en acabar, el rector de l’UCE que donava pas als parlaments, ha agraït al president que fos el seu Govern el que més ha ajudat a la Universitat Catalana d’Estiu. Un agraïment que ha sonat a disculpa pública pels xiulets i a una estirada d’orelles als que no han acabat d’entendre la importància institucional de la cerimònia.
Dos presidents i la independència: Puigdemont i Aragonès
El següent a enfilar-se al faristol ha estat el president Puigdemont, molt aclamat pel públic assistent al crit de “Puigdemont, el nostre president!”. El president a l’exili acudia a l’acte amb una sensació estranya, la de saber que en qualsevol moment el jutge instructor del Procés podria activar una euroordre i que els gendarmes francesos el detinguessin. L’expectació ha estat màxima les darreres hores. Tant és així que l’acte s’ha desbordat de premsa (més d’una cinquantena de mitjans) i de públic, entre el qual hi havia, discretament, el seu advocat Gonzalo Boye. “Ens podem reivindicar davant del món com el que som: catalans”, ha sentenciat Puigdemont sense cap referència explícita a la situació política actual. Després de Puigdemont, el president Quim Torra, també força aplaudit, ha optat per elaborar un discurs més històric. Fins i tot, ha recordat que Pau Casals podria haver estat el primer premi Nobel català.
Per la seva banda, el president Aragonès ha estat l’encarregat de cloure l’acte. De fet, la seva intervenció ha començat dues vegades. Només acostar-se al micròfon, el públic ha començat a entonar “Independència!”, com un retret a la seva política o una reclamació. Hàbil, l’actual inquilí de Palau, ha replicat amb un ocurrent “Ja va bé començar recordant quin és el nostre objectiu!”. Una resposta que ha tallat els càntics i l’ha ajudat a reprendre un discurs que lloava la figura de Casals, de qui ha dit que podria ser “president”. “L’home que té més carrers i places dedicades a Catalunya”, ha remarcat. De fet, l’ha definit com un punt de trobada del catalanisme. Aragonès també ha reclamat com a objectius “l’amnistia i autodeterminació” i ha celebrat públicament el retrobament personal amb Puigdemont, encara que sigui a la Catalunya Nord. L’acte ha acabat amb el cant dels Segadors interpretat per la Cobla Els Casanoves, acompanyada per les veus dels que avui han volgut viure en directe un acte, aquest sí, històric.
Informa:ELMON.CAT (21-VIII-2023)
