CINEMA SENSE EL CATALÀ A CATALUNYA

 

“Cinema sense el catalĂ  “

Mal­grat les temp­ta­ti­ves que s’han fet en els dar­rers trenta-nou anys, la presència del català al cinema és total­ment resi­dual

Hi ha debats recur­rents, que apa­rei­xen i des­a­pa­rei­xen en l’esce­nari públic com una mena de Gua­di­ana inter­mi­na­ble; i, després d’una intensa xar­bo­tada, aca­ben en no res. Un d’aquests és el que fa referència a la presència del català a les sales de cinema. Des de fa una pila d’anys, hem vis­cut debats inten­sos al vol­tant d’aquesta qüestió, amb els matei­xos argu­ments, els matei­xos opo­si­tors i, malau­ra­da­ment, els matei­xos resul­tats. La pri­mera temp­ta­tiva es va pro­duir fa més de vint anys, quan el govern de Jordi Pujol va decla­rar que la Gene­ra­li­tat no podia seguir “age­no­llant-se” davant les majors i va apro­var un decret que esta­blia san­ci­ons per a les empre­ses que no dobles­sin al català el 25% de les còpies. Però el setem­bre de 1999, vint dies abans de les elec­ci­ons autonòmiques, el govern es va “age­no­llar” i va subs­criure un acord per doblar al català 18 pel·lícules en un període de vuit mesos. La Gene­ra­li­tat n’assu­mia el cost, però les majors van aca­bar impo­sant el seu cri­teri que el doblatge havia de ser volun­tari.

El tema va tor­nar a aflo­rar el 2010, en aquest cas amb un govern pre­si­dit per Pas­qual Mara­gall i a través d’una llei apro­vada amb una àmplia majo­ria par­la­mentària (117 vots a favor i només 18 en con­tra) que pre­veia que el 50% de les pel·lícules exhi­bi­des havien de ser en català. La rea­li­tat és que aquesta nor­ma­tiva no s’ha arri­bat a com­plir mai, pri­mer pel boi­cot de les grans dis­tribuïdores i, poc després, per un acord sig­nat per l’ales­ho­res con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, que acor­dava un aug­ment pro­gres­siu de l’oferta fins arri­bar al 50% el 2018. I això, mal­grat que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va ava­lar la llei el 2017, si bé res­trin­gint l’obli­gació de dis­tri­buir i exhi­bir en català al 25%, en lloc del 50%. El balanç i el resul­tat actual és dece­be­dor. Després de 39 anys de governs de tots els colors i d’expec­ta­ti­ves per a tots els gus­tos, la rea­li­tat actual és que ni tan sols s’arriba al 3% de l’oferta en català. Una xifra dece­be­dora d’una bata­lla per­duda.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-8-2019)

 

200 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: