CLARA PONSATÍ: ” SI NO VOLEM PAGAR UN PREU PER LA INDEPENDÈNCIA, DEIXEM-HO CÒRRER “

( JORDI VELERT )
Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) acaba d’editar amb diversos autors el llibre The Case of The Catalans, un manual en anglès sobre els motius dels independentistes per reclamar l’estat propi. L’exconsellera, pendent de la resolució del suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem al Parlament Europeu per extradir-la a Espanya pels fets d’octubre del 2017, emfatitza que la independència “no s’aconseguirà sense alts costos”, critica l’estratègia de la “distensió” d’ERC i no entén que plantegi l’amnistia després d’aprovar els pressupostos de l’Estat.

Eurodiputada de Junts per Catalunya (JxCat), però sense carnet del partit de Puigdemont, reconeix que li sona bé el discurs de Laura Borràs en defensa del mandat de l’1-O, però troba “difuses” les polítiques de la formació. En plena recta final de les primàries del partit per escollir els primers llocs de les llistes, una batalla en què observa “moltes empentes”, es pregunta si realment són “empentes per estar disposats a pagar els costos si un embat per la independència fracassa”, després que el del 2017 li costés a ella l’exili.

– Com es va gestar el llibre i què pot aportar ara?

– Fa tres anys, quan estava a Saint Andrews, ja m’havia trobat diverses vegades que havia d’explicar què anava passant i sempre va bé tenir un llibre de referència. Vaig parlar amb Carles Boix i Enriqueta Aragonès i va sorgir la idea de fer-lo. És una explicació dels motius pels quals hi ha una majoria de catalans que s’han cansat de ser espanyols i volen tenir un estat independent. Els catalans coneixem els motius, però va bé sistematitzar-los per poder-los explicar a un públic que no viu el dia a dia. Fem un recorregut per la història de Catalunya i del fracàs de l’estat de les autonomies i de la Constitució del 1978 com a eina d’acord.

– Quina opinió creu que té la Unió Europea sobre el cas català?

– No crec que hi hagi una única visió. L’establishment més aviat entén el cas català com una nosa que li ha sortit a Espanya i que els costa d’entendre. Els sembla estrany el que per ells és una província díscola, però això és fruit de la seva ignorància. La causa catalana no forma part de l’statu quo, i per això els genera un rebuig. Pel que fa a l’opinió pública, durant uns dies vam estar en primera plana de les notícies per l’1-O, van quedar xocats que passessin coses que ells pensaven que havien quedat per a la història. Són conscients que Espanya és un país perifèric i problemàtic, però és cert que l’Espanya del 78 havia venut la imatge que això s’havia superat. La gent que té més interès necessita entendre per què aquesta democràcia espanyola és incapaç de gestionar de forma democràtica els problemes que li sorgeixen, i per això hem fet el llibre.

– En un dels capítols es tracta l’afer dels procediments d’ampliació interna de la UE i es presenten precedents d’altres indrets com ara la separació de Vermont de Nova York. En el cas europeu, la pertinença d’Espanya al club comunitari ha perjudicat les aspiracions independentistes?

– El partit s’està jugant. Que Espanya formi part de l’statu quo de la UE perjudica perquè la UE no vol tenir problemes a dintre i s’estima més tapar-ho si pot. Fins ara les reaccions dels estats europeus no han estat empàtiques, han intentat protegir l’Estat. Però com que la Unió és un club d’estats, té uns procediments i unes instàncies judicials amb una tradició democràtica més sòlida que la d’Espanya. Per això veiem que els casos d’extradició no progressen i que els abusos dels drets humans són més difícils de cobrir. Malgrat que l’1-O hi va haver molta violència, no vull imaginar com hauria estat si Espanya no formés part de la UE. Hi ha una sèrie de controls indirectes que tenen el seu efecte.

“No podem esperar aliats exteriors perquè la nostra independència no té efectes geopolítics al nostre entorn”

– Un cas que ha viscut de prop és el d’Escòcia. Des de la seva perspectiva, com observa la situació d’aquell país, amb la reclamació d’un segon referèndum?

– Els escocesos van tenir el seu referèndum, el van perdre, però davant d’unes promeses que no s’han complert i abans d’un Brèxit que ha imposat una decisió que no era la seva. Això ha fet que votants del ‘no’, davant la vivència que se’ls està forçant a sortir de la Unió, estan rotant i donant força a la reclamació d’un altre referèndum. Veurem la reacció del Partit Conservador i del Partit Laborista, que és una mica més prudent en la negativa al referèndum. L’avantatge dels amics escocesos és que poden comptar amb la certesa que no hi haurà violència per part del Regne Unit sobre Escòcia i que la justícia serà imparcial i exquisida. No es trobaran els problemes que vam trobar nosaltres, tindran una contesa dins dels paràmetres d’una convivència normal.

– El Regne Unit que surt del Brexit veurà amb menys hostilitat el procés català?

– Crec que tindria una posició molt pragmàtica, no veig motius perquè ells hi hagin de guanyar res en especial. No m’atreveixo a especular sobre escenaris hipotètics. D’entrada, la nostra independència no té efectes geopolítics clars per ningú del nostre entorn, i no podem esperar aliats importants. Si això fos així, segurament hauríem avançat més. Hem de tenir el valor d’avançar que això vindrà després, mai abans.

“Si el Parlament Europeu concedeix el suplicatori, apel·larem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea”

– Com afronta el procés que s’ha obert al Parlament Europeu sobre el suplicatori?

– Com he afrontat cada vegada que he hagut de seure davant un jutge. Explicaré als meus col·legues per què no haurien de concedir aquest suplicatori. El primer motiu és que la petició la fa un jutge que no és competent. I el jutge no és el competent perquè hi ha una ofensiva judicial contra l’independentisme i necessiten tenir el control a través del Tribunal Suprem. A més, és una persecució política perquè els fets que es jutjarien en cap país serien fets criminals. Són actuacions polítiques que poden ser discutibles i fins i tot no constitucionals, però no criminals.

També explicarem que concedir un suplicatori motivat políticament serà motiu d’apel·lació al Tribunal de Justícia de la UE. Votant les majories s’imposen, i tots sabem les majories que hi ha, però seria una llàstima que es prengués una decisió que la Cort Europea pugui dir que ha estat incorrecta. Des del meu punt de vista personal, no estic especialment preocupada. Si m’aixequen la immunitat compareixeré davant el jutge, i que ell decideixi. He seguit el cas de Lluís Puig i tinc clar que un jutge imparcial ho veurà clar.

“Amb ERC estic molt en desacord i les posicions de Junts de moment són molt ambigües, tot i que la seva retòrica em sona bé”

– Aquesta setmana s’ha conegut que al març arribarà al Congrés la reclamació d’una amnistia dels represaliats del procés. Què n’espera?

– Els pressupostos [de l’Estat] ja s’han aprovat, i un cop aprovats els pressupostos no hi haurà cap discussió substantiva sobre res que tingui a veure amb Catalunya. Trobo xocant que una discussió com aquesta s’hagi posat després dels pressupostos i no abans.

– Vostè és eurodiputada de Junts per Catalunya, però no s’ha afiliat al nou partit. Per què?

– Vull mantenir la meva independència. Tot i que vaig anar a les llistes i faig la feina d’eurodiputada amb molt de gust, la vida de partit no és un tipus d’activitat que m’interessi gens. A més, no veig clars els posicionaments polítics que estan defensant. Les propostes polítiques que fa Junts són difoses. No dic que hi estigui en contra, però no acabo de veure quines són. Mentre que amb les posicions d’altres partits, com ara ERC, estic molt en desacord, encara no sé ben bé les de Junts. De moment són molt ambigües. Fan una retòrica que a mi em sona millor. No es volen rendir, mantenen la flama de l’1-O, però no està clar què proposen pel següent mandat. El que ha passat els últims tres anys ha estat molt poc productiu per l’independentisme i repetir-ho quatre anys més seria catastròfic.

“No acabo de veure clar que seguim venent que es pot governar i fer república”

– Malgrat que no formi part del partit, confia en la proposta de Laura Borràs de materialitzar la independència en la pròxima legislatura?

– M’agradaria entendre millor què proposa. Si està proposant que el Parlament faci valdre la declaració d’independència del 2017, hauríem d’entendre una mica millor com. A vegades fa un discurs que a mi em sona bé, però s’ha de veure qui l’acompanya en la candidatura. En les primàries de segona volta veig molt discurs buit. Trobo molt buits els discursos dels potencials candidats a estar a les llistes. No tots, però. Proposar materialitzar la independència és una proposta d’alt risc. Si no surt bé, pot ser molt costosa personalment. Ara hi ha moltes empentes per estar a les llistes de Junts per Catalunya.

M’agradaria saber si són empentes per estar disposats a pagar els costos si un embat per la independència fracassa. El fracàs és un escenari que no s’ha de deixar de contemplar mai. A què estan disposats aquests candidats potencials? Amb els discursos que estan fent els veig poc disposats a res més que a passar quatre anys més iguals que aquests últims anys. Si això és el que obté una majoria, ho respectaré però no em sembla que és el que calgui fer ara mateix.

– La convenç algun dels aspirants?

– No m’he apuntat al partit. Només faltaria que donés suport a un o un altre. Estaria bé que qui vagi a la llista sigui gent disposada a pagar tots els costos i prendre riscos per aconseguir ser independents. La independència no l’aconseguirem sense alts costos. No acabo de veure clar que seguim venent que es pot governar i fer república. Estem fent volar coloms.

“[Sobre quina és la seva proposta]No em presento, estic exiliada, però si no estem disposats a pagar el preu, hem de deixar córrer això de voler ser independents”

– Quina és la seva proposta?

– Ara mateix no em presento a les eleccions perquè estic exiliada. Tinc una opinió, però no soc una figura especialment central. Crec que els lideratges de l’independentisme s’estan reconfigurant i m’agradaria que es reconfiguressin amb persones disposades no a parlar de la independència sinó a fer-la, i no a deixar-la per d’aquí a una o dues generacions. La independència només la farà un Parlament disposat a fer el que va dir que faria el Parlament els dies 6 i 7 de setembre del 2017, i que cridi el poble de Catalunya a donar-li suport davant l’embat de ruptura, al qual l’Estat reaccionarà amb violència i repressió. Si no estem disposats a pagar el preu, hem de deixar córrer això de voler ser independents.

– Deixant de banda Junts, sí que està immersa en el Consell per la República, que ha convocat una Assemblea de Representants a Argelers el 19 de desembre. Quin és l’objectiu?

– El Consell per la República forma part del pacte de govern que encara està actiu, malgrat que hagi quedat decapitat sense president. D’acord amb aquest pacte, el Consell havia d’aprovar els seus reglaments en una assemblea que s’ha anat posposant mesos i mesos i ara s’ha convocat. Si el pacte de govern encara és vàlid, el Consell necessita el vistiplau de l’Assemblea de Representants per endegar les seves eines de funcionament autònomament. Em sap greu que el Consell no hagi agafat la volada que hauria d’haver agafat. No perdo les esperances, però he trobat a faltar un lideratge més decidit perquè actués com l’eina principal de comandament de la independència des de l’exterior. Ja veurem si passa, en les condicions actuals serà difícil.

“El Consell per la República es va fer a contracor per part d’Esquerra”

– Per què no ha agafat volada?

– Es va fer a contracor per part d’Esquerra, amb una actitud molt reticent a reconèixer el paper del president Puigdemont. D’altra banda, el puigdemontisme ha estat molt entretingut en la seva construcció i deconstrucció. Probablement això ha pres moltes energies. Em sembla que des de l’interior no s’ha vist què havia de jugar i des de l’exterior potser no hem sabut fer entendre la potència que aquesta entitat tenia. La Covid no va ajudar. Després de l’acte de Perpinyà va haver-hi la Covid i ens va limitar. Però la idea del que hauria de ser el Consell per la República encara és lluny de la realitat.

– ERC, que potser va acudir al Consell arrossegant els peus, podria considerar que l’acte és un acte preelectoral de Junts?

– Em sembla que sí que ho consideren, però hi ha un compromís del Govern i el normal seria que el complissin. Com menys hi participen, més fàcil és que s’interpreti això, és la profecia autocomplerta. Hi ha tres grans forces polítiques en l’independentisme, si n’hi ha una que no vol participar en el Consell és difícil argumentar que és prou transversal. A mesura que ens acostem a les eleccions, espero que els discursos es clarifiquen. Quan ja has aprovat els pressupostos i tens gent a la presó i a l’exili, és difícil avançar cap a la independència. Per tant, entenc que tot el que siguin eines de confrontació ara mateix no semblin necessàries. Si creus que és el moment de la distensió, aquestes eines no et serveixen. Ja veurem què diuen els electors. El Consell potser ha estat massa pendent de rebre suports que ja sabíem que no arribarien.

– El llibre, tot i estar destinat a un públic internacional, creu que pot fer una aportació per contribuir a desencallar el punt actual de cert atzucac del moviment independentista?

– En part, el llibre serveix per saber per què volem la independència i per què no hi ha manera d’obtenir-la a les bones a Espanya. Recordar per què som independentistes és útil per sobreposar-nos al fangar polític actual. Saber quins són els motius de la nostra causa sempre està bé. Quan es veuen determinades batalletes, és tan descoratjador que ja no sabem què estàvem fent. Jo que soc a l’exili, m’agrada pensar que hi soc perquè defenso una causa justa i noble, que no té solució amb permís d’Espanya. Tot el que sigui buscar el permís d’Espanya per existir i ser catalans està condemnat al fracàs. Per això estic disposada a pagar el preu que estic pagant i confio que hi hagi altres persones que hi estiguin disposades.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-12-2020)

154 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: