COLAU: ” BARCELONA NO POT SER LA CAPITAL D’UNA REPÚBLICA QUE NO EXISTEIX “

“Els meus fills m’han salvat la salut mental”. Ho deia abans i ho repeteix ara que torna a aspirar a governar a l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau (Barcelona, 45 anys), la candidata de Barcelona en ComĂș, arriba a la recta final amb quatre anys d’experiĂšncia i un adversari per derrotar: el republicĂ  Ernest Maragall. (   ANA PANTALEONI   )

Pregunta. Desperta interùs a l’estranger i aquí genera un fort rebuig en determinats sectors. Com ho viu?

Resposta. L’experiĂšncia de Barcelona ha despertat molta admiraciĂł internacional, Ă©s coherent amb el suport que percebo al carrer. El context era dur i polaritzat i hem tocat interessos que no s’havien tocat abans. PerĂČ estic molt orgullosa que Barcelona sigui referent de qualsevol lluita democrĂ tica pels drets humans.

P. Els lloguers continuen sent molt alts i les xifres mostren més inseguretat a la ciutat.

R. Sobre habitatge, de nosaltres s’espera mĂ©s que de ningĂș. La ciutadania tĂ© clar que cap formaciĂł polĂ­tica farĂ  en habitatge mĂ©s del que hem fet nosaltres, ha estat un punt d’inflexiĂł. No s’havia fet mai tant amb tants pocs recursos. Hem inventat coses que no existien, com una unitat antidesnonaments, i impulsat una regulaciĂł pionera que corresponsabilitza els privats i han de fer un 30% d’habitatge assequible. Hem liderat la proposta de regulaciĂł dels lloguers, que Ă©s sobre la taula del Govern [espanyol]. Queda molt per fer, sĂ­, perĂČ sĂłn 40 anys de polĂ­tiques especulatives per part de les administracions, 40 anys en quĂš no s’ha vist habitatge pĂșblic i s’ha posat catifa vermella a l’especulaciĂł.

“Cap formaciĂł farĂ  en habitatge mĂ©s del que hem fet”

P. I els robatoris?

R. Barcelona no Ă©s una ciutat insegura, ho diuen els rĂ nquings internacionals. Una altra cosa Ă©s que tinguem problemes concrets: els narcopisos a Ciutat Vella i els furts i robatoris, que sĂłn mĂ©s del 90% dels delictes de la ciutat. El motiu Ă©s que ha canviat l’Ășltim any i mig el tractament legal. Abans hi havia un agreujant per reincidĂšncia, i el Tribunal Suprem va dir que no es podia aplicar, de manera que els jutjats tracten igual un petit furt ocasional que un robatori de professionals de bandes organitzades. Abans de l’estiu em vaig veure amb el conseller Miquel Buch i li vaig dir que feien falta mossos, i va dir que no era necessari. En els Ășltims mesos Buch ha estat desaparegut de la seguretat a Barcelona. Li hem demanat 150 dels 600 mossos que sortiran de l’acadĂšmia al juny. No ha contestat. Amb el mandat de Torra hi ha hagut una parĂ lisi a la Generalitat.

P. Els seus adversaris diuen que té la Guàrdia Urbana desmoralitzada.

R. La Guàrdia Urbana té més bon tracte que mai, hem aprovat el seu conveni. Em sembla lleig i perillós que els partits utilitzin la seguretat com una eina electoral.

P. Per quù no s’ha atrevit a restringir els cotxes, com ha fet Manuela Carmena a Madrid?

R. Compte perquĂš Madrid central tĂ© la mida del districte de Ciutat Vella, que ja estĂ  pacificat. Hem fet un salt i hem creat la zona de baixes emissions, que comprĂšn tota la ciutat en el perĂ­metre de les rondes, d’on el 2020 traurem 50.000 cotxes, els que no tenen etiqueta ambiental. TambĂ© volem transformar l’Eixample perquĂš un de cada tres carrers sigui verd i pacificar centenars d’entorns escolars. És un canvi de paradigma perquĂš el cotxe estĂ  sobrerepresentat: ocupa el 60% de l’espai i nomĂ©s fa el 20% dels desplaçaments. Mentrestant, hem creat alternatives: hem doblat els carrils bici, hem invertit en transport pĂșblic, hem facilitat el transport a qui dona de baixa cotxes antics.

P. Si no és la llista més votada, es veu pactant amb Maragall?

R. Em veig guanyant i amb mĂ©s suport que fa quatre anys. En aquesta campanya estĂ  quedant molt clar que nomĂ©s si guanyem nosaltres hi haurĂ  un govern d’esquerres a Barcelona, som l’Ășnica garantia d’un govern progressista. No governarem mai amb cap dreta. Tenim ERC dient que vol reproduir el pacte de la Generalitat, que ha portat parĂ lisi i retallades, i traslladar-lo a l’Ajuntament Ă©s l’Ășltim que necessita aquesta ciutat. I, d’altra banda, el senyor Collboni, del PSC, dient que el seu objectiu principal Ă©s fer-me fora a mi, fins i tot pactant amb Ciutadans i el PP.

P. Barcelona podria tenir el primer alcalde independentista.

R. Maragall es presenta com l’opciĂł d’un canvi republicĂ  de Barcelona. Un senyor que ha estat establishment tota la seva vida, ha estat dĂšcades ocupant cĂ rrecs pĂșblics.

“Barcelona Ă©s una ciutat que es mereix tenir un projecte propi”

P. Si acaba treballant amb ell, quina serĂ  la lĂ­nia vermella en el tema independentista?

R. No acceptarĂ© mai que se supediti la polĂ­tica barcelonina a la qĂŒestiĂł nacional o independentista.

P. És gairebĂ© impossible mantenir-se al marge del procĂ©s.

R. Hi discrepo. Barcelona Ă©s una ciutat que es mereix tenir un projecte propi. En una situaciĂł d’excepcionalitat, estic d’acord que no se n’ha de mantenir al marge. I nosaltres no ho hem fet. Hem defensat un eix democrĂ tic. Barcelona no crec que s’hagi de definir per ser independentista ni antiindependentista. Ha defensat el diĂ leg mĂ©s que ningĂș en els moments mĂ©s difĂ­cils, que Ă©s quan fa falta.

P. PerĂČ si l’endemĂ  de les eleccions ha de treballar amb Maragall, dirĂ  que som a la capital de la repĂșblica. Llavors, quĂš farĂ  Ada Colau?

R. Soc republicana convençuda, el que no farĂ© Ă©s enganyar la poblaciĂł i avui Catalunya no Ă©s una repĂșblica, per tant, Barcelona no pot ser capital d’una repĂșblica que no existeix. PerĂČ nosaltres defensarem la repĂșblica mĂ©s que mai. PerĂČ, insisteixo, aixĂČ no ha de decidir el model de ciutat. Barcelona Ă©s una ciutat amb projecte propi que tĂ© moltes necessitats i reptes.

P. Guanyi o perdi, es queda a Barcelona?

R. No em plantejo res mĂ©s que ser l’alcaldessa de Barcelona quatre anys mĂ©s.

Informa:ELPAIS.CAT (21-5-2019)
209 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: