“Els meus fills m’han salvat la salut mental”. Ho deia abans i ho repeteix ara que torna a aspirar a governar a l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau (Barcelona, 45 anys), la candidata de Barcelona en Comú, arriba a la recta final amb quatre anys d’experiència i un adversari per derrotar: el republicà Ernest Maragall. (   ANA PANTALEONI   )

Pregunta. Desperta interès a l’estranger i aquí genera un fort rebuig en determinats sectors. Com ho viu?

Resposta. L’experiència de Barcelona ha despertat molta admiració internacional, és coherent amb el suport que percebo al carrer. El context era dur i polaritzat i hem tocat interessos que no s’havien tocat abans. Però estic molt orgullosa que Barcelona sigui referent de qualsevol lluita democràtica pels drets humans.

P. Els lloguers continuen sent molt alts i les xifres mostren més inseguretat a la ciutat.

R. Sobre habitatge, de nosaltres s’espera més que de ningú. La ciutadania té clar que cap formació política farà en habitatge més del que hem fet nosaltres, ha estat un punt d’inflexió. No s’havia fet mai tant amb tants pocs recursos. Hem inventat coses que no existien, com una unitat antidesnonaments, i impulsat una regulació pionera que corresponsabilitza els privats i han de fer un 30% d’habitatge assequible. Hem liderat la proposta de regulació dels lloguers, que és sobre la taula del Govern [espanyol]. Queda molt per fer, sí, però són 40 anys de polítiques especulatives per part de les administracions, 40 anys en què no s’ha vist habitatge públic i s’ha posat catifa vermella a l’especulació.

P. I els robatoris?

R. Barcelona no és una ciutat insegura, ho diuen els rànquings internacionals. Una altra cosa és que tinguem problemes concrets: els narcopisos a Ciutat Vella i els furts i robatoris, que són més del 90% dels delictes de la ciutat. El motiu és que ha canviat l’últim any i mig el tractament legal. Abans hi havia un agreujant per reincidència, i el Tribunal Suprem va dir que no es podia aplicar, de manera que els jutjats tracten igual un petit furt ocasional que un robatori de professionals de bandes organitzades. Abans de l’estiu em vaig veure amb el conseller Miquel Buch i li vaig dir que feien falta mossos, i va dir que no era necessari. En els últims mesos Buch ha estat desaparegut de la seguretat a Barcelona. Li hem demanat 150 dels 600 mossos que sortiran de l’acadèmia al juny. No ha contestat. Amb el mandat de Torra hi ha hagut una paràlisi a la Generalitat.

P. Els seus adversaris diuen que té la Guàrdia Urbana desmoralitzada.

R. La Guàrdia Urbana té més bon tracte que mai, hem aprovat el seu conveni. Em sembla lleig i perillós que els partits utilitzin la seguretat com una eina electoral.

P. Per què no s’ha atrevit a restringir els cotxes, com ha fet Manuela Carmena a Madrid?

R. Compte perquè Madrid central té la mida del districte de Ciutat Vella, que ja està pacificat. Hem fet un salt i hem creat la zona de baixes emissions, que comprèn tota la ciutat en el perímetre de les rondes, d’on el 2020 traurem 50.000 cotxes, els que no tenen etiqueta ambiental. També volem transformar l’Eixample perquè un de cada tres carrers sigui verd i pacificar centenars d’entorns escolars. És un canvi de paradigma perquè el cotxe està sobrerepresentat: ocupa el 60% de l’espai i només fa el 20% dels desplaçaments. Mentrestant, hem creat alternatives: hem doblat els carrils bici, hem invertit en transport públic, hem facilitat el transport a qui dona de baixa cotxes antics.

P. Si no és la llista més votada, es veu pactant amb Maragall?

R. Em veig guanyant i amb més suport que fa quatre anys. En aquesta campanya està quedant molt clar que només si guanyem nosaltres hi haurà un govern d’esquerres a Barcelona, som l’única garantia d’un govern progressista. No governarem mai amb cap dreta. Tenim ERC dient que vol reproduir el pacte de la Generalitat, que ha portat paràlisi i retallades, i traslladar-lo a l’Ajuntament és l’últim que necessita aquesta ciutat. I, d’altra banda, el senyor Collboni, del PSC, dient que el seu objectiu principal és fer-me fora a mi, fins i tot pactant amb Ciutadans i el PP.

P. Barcelona podria tenir el primer alcalde independentista.

R. Maragall es presenta com l’opció d’un canvi republicà de Barcelona. Un senyor que ha estat establishment tota la seva vida, ha estat dècades ocupant càrrecs públics.

P. Si acaba treballant amb ell, quina serà la línia vermella en el tema independentista?

R. No acceptaré mai que se supediti la política barcelonina a la qüestió nacional o independentista.

P. És gairebé impossible mantenir-se al marge del procés.

R. Hi discrepo. Barcelona és una ciutat que es mereix tenir un projecte propi. En una situació d’excepcionalitat, estic d’acord que no se n’ha de mantenir al marge. I nosaltres no ho hem fet. Hem defensat un eix democràtic. Barcelona no crec que s’hagi de definir per ser independentista ni antiindependentista. Ha defensat el diàleg més que ningú en els moments més difícils, que és quan fa falta.

P. Però si l’endemà de les eleccions ha de treballar amb Maragall, dirà que som a la capital de la república. Llavors, què farà Ada Colau?

R. Soc republicana convençuda, el que no faré és enganyar la població i avui Catalunya no és una república, per tant, Barcelona no pot ser capital d’una república que no existeix. Però nosaltres defensarem la república més que mai. Però, insisteixo, això no ha de decidir el model de ciutat. Barcelona és una ciutat amb projecte propi que té moltes necessitats i reptes.

P. Guanyi o perdi, es queda a Barcelona?

R. No em plantejo res més que ser l’alcaldessa de Barcelona quatre anys més.