COLAU: ” BARCELONA NO POT SER LA CAPITAL D’UNA REP√öBLICA QUE NO EXISTEIX “

‚ÄúEls meus fills m‚Äôhan salvat la salut mental‚ÄĚ. Ho deia abans i ho repeteix ara que torna a aspirar a governar a l‚ÄôAjuntament de Barcelona. Ada Colau (Barcelona, 45 anys), la candidata de Barcelona en Com√ļ, arriba a la recta final amb quatre anys d‚Äôexperi√®ncia i un adversari per derrotar: el republic√† Ernest Maragall. (¬†¬† ANA PANTALEONI¬†¬† )

Pregunta. Desperta interès a l’estranger i aquí genera un fort rebuig en determinats sectors. Com ho viu?

Resposta. L’experiència de Barcelona ha despertat molta admiració internacional, és coherent amb el suport que percebo al carrer. El context era dur i polaritzat i hem tocat interessos que no s’havien tocat abans. Però estic molt orgullosa que Barcelona sigui referent de qualsevol lluita democràtica pels drets humans.

P. Els lloguers continuen sent molt alts i les xifres mostren més inseguretat a la ciutat.

R. Sobre habitatge, de nosaltres s‚Äôespera m√©s que de ning√ļ. La ciutadania t√© clar que cap formaci√≥ pol√≠tica far√† en habitatge m√©s del que hem fet nosaltres, ha estat un punt d‚Äôinflexi√≥. No s‚Äôhavia fet mai tant amb tants pocs recursos. Hem inventat coses que no existien, com una unitat antidesnonaments, i impulsat una regulaci√≥ pionera que corresponsabilitza els privats i han de fer un 30% d‚Äôhabitatge assequible. Hem liderat la proposta de regulaci√≥ dels lloguers, que √©s sobre la taula del Govern [espanyol]. Queda molt per fer, s√≠, per√≤ s√≥n 40 anys de pol√≠tiques especulatives per part de les administracions, 40 anys en qu√® no s‚Äôha vist habitatge p√ļblic i s‚Äôha posat catifa vermella a l‚Äôespeculaci√≥.

‚ÄúCap formaci√≥ far√† en habitatge m√©s del que hem fet‚ÄĚ

P. I els robatoris?

R. Barcelona no √©s una ciutat insegura, ho diuen els r√†nquings internacionals. Una altra cosa √©s que tinguem problemes concrets: els narcopisos a Ciutat Vella i els furts i robatoris, que s√≥n m√©s del 90% dels delictes de la ciutat. El motiu √©s que ha canviat l‚Äô√ļltim any i mig el tractament legal. Abans hi havia un agreujant per reincid√®ncia, i el Tribunal Suprem va dir que no es podia aplicar, de manera que els jutjats tracten igual un petit furt ocasional que un robatori de professionals de bandes organitzades. Abans de l‚Äôestiu em vaig veure amb el conseller Miquel Buch i li vaig dir que feien falta mossos, i va dir que no era necessari. En els √ļltims mesos Buch ha estat desaparegut de la seguretat a Barcelona. Li hem demanat 150 dels 600 mossos que sortiran de l‚Äôacad√®mia al juny. No ha contestat. Amb el mandat de Torra hi ha hagut una par√†lisi a la Generalitat.

P. Els seus adversaris diuen que té la Guàrdia Urbana desmoralitzada.

R. La Guàrdia Urbana té més bon tracte que mai, hem aprovat el seu conveni. Em sembla lleig i perillós que els partits utilitzin la seguretat com una eina electoral.

P. Per què no s’ha atrevit a restringir els cotxes, com ha fet Manuela Carmena a Madrid?

R. Compte perqu√® Madrid central t√© la mida del districte de Ciutat Vella, que ja est√† pacificat. Hem fet un salt i hem creat la zona de baixes emissions, que compr√®n tota la ciutat en el per√≠metre de les rondes, d‚Äôon el 2020 traurem 50.000 cotxes, els que no tenen etiqueta ambiental. Tamb√© volem transformar l‚ÄôEixample perqu√® un de cada tres carrers sigui verd i pacificar centenars d‚Äôentorns escolars. √Čs un canvi de paradigma perqu√® el cotxe est√† sobrerepresentat: ocupa el 60% de l‚Äôespai i nom√©s fa el 20% dels despla√ßaments. Mentrestant, hem creat alternatives: hem doblat els carrils bici, hem invertit en transport p√ļblic, hem facilitat el transport a qui dona de baixa cotxes antics.

P. Si no és la llista més votada, es veu pactant amb Maragall?

R. Em veig guanyant i amb m√©s suport que fa quatre anys. En aquesta campanya est√† quedant molt clar que nom√©s si guanyem nosaltres hi haur√† un govern d‚Äôesquerres a Barcelona, som l‚Äô√ļnica garantia d‚Äôun govern progressista. No governarem mai amb cap dreta. Tenim ERC dient que vol reproduir el pacte de la Generalitat, que ha portat par√†lisi i retallades, i traslladar-lo a l‚ÄôAjuntament √©s l‚Äô√ļltim que necessita aquesta ciutat. I, d‚Äôaltra banda, el senyor Collboni, del PSC, dient que el seu objectiu principal √©s fer-me fora a mi, fins i tot pactant amb Ciutadans i el PP.

P. Barcelona podria tenir el primer alcalde independentista.

R. Maragall es presenta com l‚Äôopci√≥ d‚Äôun canvi republic√† de Barcelona. Un senyor que ha estat establishment tota la seva vida, ha estat d√®cades ocupant c√†rrecs p√ļblics.

‚ÄúBarcelona √©s una ciutat que es mereix tenir un projecte propi‚ÄĚ

P. Si acaba treballant amb ell, quina serà la línia vermella en el tema independentista?

R. No acceptar√© mai que se supediti la pol√≠tica barcelonina a la q√ľesti√≥ nacional o independentista.

P. √Čs gaireb√© impossible mantenir-se al marge del proc√©s.

R. Hi discrepo. Barcelona √©s una ciutat que es mereix tenir un projecte propi. En una situaci√≥ d‚Äôexcepcionalitat, estic d‚Äôacord que no se n‚Äôha de mantenir al marge. I nosaltres no ho hem fet. Hem defensat un eix democr√†tic. Barcelona no crec que s‚Äôhagi de definir per ser independentista ni antiindependentista. Ha defensat el di√†leg m√©s que ning√ļ en els moments m√©s dif√≠cils, que √©s quan fa falta.

P. Per√≤ si l‚Äôendem√† de les eleccions ha de treballar amb Maragall, dir√† que som a la capital de la rep√ļblica. Llavors, qu√® far√† Ada Colau?

R. Soc republicana conven√ßuda, el que no far√© √©s enganyar la poblaci√≥ i avui Catalunya no √©s una rep√ļblica, per tant, Barcelona no pot ser capital d‚Äôuna rep√ļblica que no existeix. Per√≤ nosaltres defensarem la rep√ļblica m√©s que mai. Per√≤, insisteixo, aix√≤ no ha de decidir el model de ciutat. Barcelona √©s una ciutat amb projecte propi que t√© moltes necessitats i reptes.

P. Guanyi o perdi, es queda a Barcelona?

R. No em plantejo res més que ser l’alcaldessa de Barcelona quatre anys més.

Informa:ELPAIS.CAT (21-5-2019)
307 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: