COLAU, TANT COSTA ASSUMIR RESPONSABILITATS ?

“Colau, tant costa assumir responsabilitats?”
(JOS√Č ANTICH )

Les imatges d’aquestes √ļltimes nits a la ciutat de Barcelona, amb motiu de les Festes de la Merc√® com a tel√≥ de fons, s√≥n les d’una ciutat depriment, descontrolada i, en molts moments, irreconeixible pel vandalisme salvatge i denunciable. La resposta dels que estan al capdavant de la ciutat, defugint qualsevol responsabilitat, √©s un cl√†ssic de la capital des que al capdavant hi ha Ada Colau, el 2015, i encara √©s m√©s inquietant, perqu√® hem arribat a sentir que el que ha passat √©s una cosa pr√≤pia d’una ciutat que est√† de festa.

Hi ha hagut saquejos, destrucci√≥ de locals, vehicles cremats, detinguts, ferits d’arma blanca, agressions sexuals i macrobotellons de desenes de milers de persones que la policia ha estat incapa√ß de controlar, i s’ha limitat a despla√ßar a zones on els danys es poguessin esmorteir.

L’efecte Colau com a sin√≤nim de desprestigi de la ciutat √©s alarmant. El silenci dels seus socis socialistes a l’equip de govern √©s preocupant. I la incapacitat per arribar a acords de les forces independentistes durant tot el mandat, senzillament pertorbador. Barcelona necessita saber que una alternativa a l’actual desastre √©s possible despr√©s de sis anys ‚ÄĒencara en falten dos si no hi ha un terratr√®mol pol√≠tic pel mig‚ÄĒ de caminar sense aturador cap al precipici.

D’aquella irresponsable feina de l’Upper Diagonal apostant per Ada Colau per impedir un alcalde independentista venen aquests confits. De l’impostor Manuel Valls, que va ser portat des de Par√≠s com un rei per la burgesia barcelonina per acabar sent nom√©s regidor i avui ja est√† de tornada a la capital francesa, una caricatura dels qui van voler i no van poder. I del suport per a la seva reelecci√≥ de la denominada premsa de refer√®ncia ‚ÄĒla mateixa que ara el critica‚ÄĒ, una explicaci√≥ del perqu√® del seu retroc√©s imparable.

Els barcelonins necessiten saber que la seva ciutat t√© futur i que la situaci√≥ actual passar√†. Que la ciutat tornar√† a ser aquella urbs prestigiosa amb Pasqual Maragall, per√≤ tamb√© amb Xavier Trias. Que no es despatxaran, com si fos una broma o pitjor encara un menyspreu, les cr√≠tiques a la brut√≠cia de Barcelona, dient qu√® √©s a causa d’una onada de calor. Que la inseguretat actual no est√† cronificada per anys i panys. Que la Gu√†rdia Urbana far√† de Gu√†rdia Urbana i entre les seves funcions tamb√© hi haur√† la seguretat a la ciutat. Que l’activitat empresarial i els comer√ßos trobaran un marc apropiat per desenvolupar els negocis. I aix√≤ passa tamb√© per no acceptar amb complaen√ßa actes d’autoritarisme com el de la passada setmana blindant la pla√ßa de Sant Jaume per poder allunyar-ne els crits dels manifestants en contra, en l’inici de les Festes de la Merc√®.

Les eleccions municipals del 2023 revertiran, de segur, la situaci√≥ actual. Per√≤ com arribi la ciutat a aquells comicis √©s responsabilitat de tots els partits de l’arc pol√≠tic municipal. Dels que m√©s regidors tenen, primer. El com pitjor, millor, ja no serveix, perqu√® algunes de les urg√®ncies de la capital no poden esperar. El risc de perdre Barcelona durant una d√®cada √©s real i aix√≤ seria el pitjor que podria passar.
Informa:ELNACIONAL.CAT (27-IX-2021)

51 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: