“Com aplicar el 155 sense passar pel senat espanyol”
El PP presenta un pla per a liquidar l’autogovern amb cinc lleis estatals vigents, mentre el PSOE endureix el to contra l´independentisme *** El Botànic ‘reprograma’ partides del pressupost per esquivar les retallades *** El PSIB frena la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics pactada amb Més
( PERE MARTÍ )
Pecats. Mentre Pedro Sánchez branda patèticament l’aplicació del 155 cada dia d’aquesta llarga campanya electoral per fer-se perdonar els seus pecats de diàleg, el PP, en plena operació de maquillatge moderador, ha trobat la fórmula per a aconseguir el mateix efecte sense fer tant de soroll. Hi ha dubtes entre els juristes si un govern en funcions i amb el senat espanyol tancat pot aprovar l’aplicació de l’article 155. N’hi ha que diuen que sí, però també n’hi ha que diuen que no, que amb la permanent del senat no n’hi ha prou. Vist tot això que ha passat aquests darrers dos anys, no hi ha dubtes jurídics quan es tracta d’aplicar la raó d’estat per damunt de la democràcia. Per tant, si ho volguessin fer ho farien. A la turca, com és habitual.

L’obsessió de Pedro Sánchez pel 155 és gairebé malaltissa. S’ha cregut les acusacions que li fa la dreta d’Albert Rivera i Pablo Casado, que el titlla de còmplice de l’independentisme per haver-se assegut dues vegades amb el president de la Generalitat a dialogar. I per això ha endurit el seu discurs nacionalista espanyol. Fins i tot el lema de la campanya és ‘Ahora, Espanya’, per si ningú en tenia cap dubte, i ha fet desaparèixer del seu discurs qualsevol rastre de federalisme, amb l’aplaudiment còmplice del PSC. A la campanya del 28-A, el PSOE demanava el vot per aturar l’extrema dreta. Ara demana el vot per salvar Espanya i es dedica a explicar que, si fes un govern de coalició amb Podem, no podria dormir, perquè mig govern defensaria la constitució espanyola i l’altre parlaria de presoners polítics i de referèndum. Es refereix a la formació de Pablo Iglesias com si fos un escamot d’independentistes exaltats.

La tàctica de Casado

Mentrestant, Pablo Casado s’ha deixat barba per desempallegar-se de la imatge d’adolescent repel·lent de campus universitari nord-americà que es dedica a falsificar màsters, i aparentar maduresa política. Fins i tot es permet el luxe d’explicar que per controlar Catalunya no cal aplicar el 155 sinó les lleis espanyoles vigents. El PP assenyala cinc lleis que, ben aplicades, deixarien l’autogovern de Catalunya –ja prou migrat– en una caricatura. El pla del PP preveu d’aplicar la llei de seguretat estatal per furtar les competències dels Mossos i donar-les al govern de l’estat; la llei d’institucions penitenciàries per prohibir els homenatges als presos polítics davant les presons; la llei de sostenibilitat financera per impedir que la Generalitat ‘malversi’ diners en el procés; la llei d’educació per enviar l’alta inspecció educativa a evitar que ‘s’adoctrini’ a les escoles; i, finalment, la llei de l’audiovisual per desactivar la ‘propaganda’ dels mitjans públics.

Naturalment, el pla del PP menysté qualsevol marc competencial i compta amb la generositat del Tribunal Constitucional a l’hora de laminar l’autogovern de Catalunya a partir de la seva tradicional imparcialitat. És possible que el PP no guanyi les eleccions, però el seu full de ruta el pot assumir perfectament el PSOE si torna a necessitar suport per a governar i Ciutadans continua la seva radicalització que el duu a la marginalitat electoral. Un pacte d’estat PSOE-PP tancaria la crisi institucional que ha obligat Espanya a fer quatre eleccions en quatre anys. No hi haurà pas les cinquenes. Una cosa clara és que després del 10-N no hi haurà govern d’esquerres a Espanya, sinó un govern de salvació nacional, pensat per tancar la crisi institucional i, per tant, liquidar el problema que la va originar, que és Catalunya.
Informa:VILAWEB.CAT (2-10-2019)