COM FUNCIONA ALERTA SOLIDÀRIA ?

La rĂ tzia de dilluns passat de la GuĂ rdia Civil a uns quants municipis de Catalunya amb la detenciĂł de nou independentistes (set dels quals sĂłn des d’ahir en presĂł preventiva) va activar immediatament els mecanismes de reacciĂł i de defensa d’Alerta SolidĂ ria. Els advocats d’aquesta organitzaciĂł s’han encarregat d’assistir jurĂ­dicament els familiars dels represaliats, i de fer-ho en molt poc temps en un context de daltabaix anĂ­mic i emocional, a mĂ©s del fort impacte social que han tingut aquestes detencions.

Els advocats d’Alerta Solidària han denunciat que en aquestes darreres detencions s’ha fet una aplicació encoberta de la llei antiterrorista, i que no van poder contactar amb els dos presos que tenen assignats per part de les autoritats espanyoles uns advocats d’ofici.

PerĂČ quĂš Ă©s Alerta SolidĂ ria? És una organitzaciĂł antirepressiva de l’Esquerra Independentista, l’espai polĂ­tic de la CUP, el SEPC, Arran i la Forja, entre mĂ©s. Originalment va nĂ©ixer per donar formaciĂł i assessorament jurĂ­dic a la militĂ ncia dels integrants de l’Esquerra Independentista, perĂČ va estendre rĂ pidament el suport als mĂșltiples represaliats per causes polĂ­tiques de les diferents lluites socials i nacionals del paĂ­s.

D’aquesta manera, Alerta SolidĂ ria s’ha convertit en el referent principal dels CDR, perĂČ tambĂ© s’ocupa de casos per la defensa del dret d’habitatge, la lluita contra l’especulaciĂł, en favor de l’acollida de migrants o la lluita contra la MAT, per citar-ne alguns. Ara mateix s’ocupa de la defensa d’uns 150 represaliats de tots els PaĂŻsos Catalans.

Tot i el volum de feina que assumeixen, cal tenir present que Alerta SolidĂ ria no Ă©s un bufet d’advocats, sinĂł que la cinquantena de professionals que hi ofereixen els seus serveis ho fan per compromĂ­s polĂ­tic. D’aquests, no tothom s’hi dedica igual, perĂČ entre tots han teixit una xarxa d’advocats que arriba a tot el paĂ­s. Ho explica MartĂ­ Majoral, portaveu nacional: ‘Hi ha advocats que militen a Alerta, molts mĂ©s que donen un cop de mĂ  amb assessorament o atenent casos repressius, i mĂ©s encara que ajuden en moments puntuals de mĂ xima demanda.’

David GorjĂłn, un jove de 20 anys encausat pel tall de les vies del TGV de Sants durant la vaga general posterior a la DUI i el 155, Ă©s un dels molts represaliats defensat pels advocats d’Alerta SolidĂ ria. ‘La feina que fan Ă©s excel·lent i s’agraeix molt tenir tant de suport’, diu. Explica que desprĂ©s d’haver contactat amb ells, la primera cosa que va fer Alerta SolidĂ ria va ser reunir tots els encausats pel tall de vies d’aquell dia, fer que es coneguessin i resoldre la muntanya de dubtes.

La importĂ ncia dels grups de suport
‘La primera cosa que fem Ă©s cercar l’entorn militant de la persona represaliada i promovem un grup de suport per activar un teixit solidari ja de bon principi’, diu Majoral. Afrontar els processos judicials de manera col·lectiva no solament ajuda els encausats a no sentir-se sols, sinĂł que dĂłna mĂ©s força a la defensa polĂ­tica que acompanya la jurĂ­dica. L’estratĂšgia a seguir es decideix col·lectivament al grup de suport, que Ă©s qui marca les lĂ­nies polĂ­tiques, a les quals se supedita la defesa jurĂ­dica.

Alerta SolidĂ ria participa en aquestes assemblees i hi aporta experiĂšncia, idees i context perquĂš el grup de suport decideixi quĂš fer pas a pas. ‘Et pregunten quina imatge pĂșblica es vol donar i quin grau de lluita polĂ­tica ha de tenir la defensa. En el nostre cas, com que van ser unes detencions arbitrĂ ries, vam voler donar una resposta altament polĂ­tica’, explica GorjĂłn.

Majoral explica que Ă©s important trobar l’equilibri entre l’àmbit estrictament polĂ­tic i l’estrictament jurĂ­dic: ‘Per a nosaltres no tĂ© sentit fer una defensa Ășnicament jurĂ­dica i sense un discurs polĂ­tic coherent amb les idees per les quals la persona Ă©s a l’ull de l’huracĂ  repressiu.’ Segons que diu, el paper d’Alerta SolidĂ ria Ă©s defensar tant els drets com les idees del represaliat. ‘Si no, seria com designar un advocat d’ofici’, afegeix.

En el cas de GorjĂłn i els altres set encausats pel tall de vies l’estratĂšgia polĂ­tica s’ha traduĂŻt en la no-col·laboraciĂł amb la investigaciĂł judicial per a evidenciar la manca de legitimitat que consideren que tĂ© el cas. És per aixĂČ que els vuit encausats no van anar a declarar quan els van citar judicialment, es van fer detenir i una vegada obligats a comparĂšixer es van negar a declarar. AixĂČ sĂ­, en sortir al carrer van reivindicar en una conferĂšncia de premsa que havien estat uns dels centenars que havien tallat vies aquell dia.

Tarifes per sota de la mitjana

Defensar-se de les acusacions té uns costs, als quals cal afegir els inherents de la campanya política, com ara cartells, samarretes o una pàgina web. A més, sovint els casos es tanquen amb multes. Cercar finançament és una de les altres feines del grup de suport.

Per la seva part, els advocats que ofereixen serveis als represaliats mitjançant Alerta SolidĂ ria ho fan renunciant a gran part dels honoraris. ‘Al llarg dels anys hem fixat una tarifaciĂł d’actuacions molt per sota de les recomanades pels col·legis d’advocats del territori’, diu Marjal, que afegeix que sovint n’hi ha que ni en reclamen. En aquests casos, els desplaçaments sĂ­ que cal pagar-los.

La conseqĂŒĂšncia d’aquestes tarifes tan baixes Ă©s que no hi ha ningĂș que es dediqui exclusivament a Alerta SolidĂ ria, perquĂš, com reconeix el portaveu, ‘probablement no arribaria a final de mes’.

Diferents maneres de relacionar-se amb Alerta SolidĂ ria

El 31 de juliol van condemnar per un delicte de desordres Laia Roca i Lluís Mollón, dos veïns de l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat) jutjats per haver participat en la manifestació contra la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont, i els va imposar penes d’un any i un any i sis mesos de presó, respectivament. Tot i la condemna, tots dos es van donar per satisfets perquù Mollón evitava haver d’entrar a un centre penitenciari, una possibilitat real perquù la fiscalia demanava una condemna de sis anys de presó.

Roca explica a VilaWeb que d’entrada van contactar amb Alerta SolidĂ ria, perĂČ a mesura que va avançar el cas i en van veure la gravetat van confiar la defensa a l’advocada penalista Laia Serra. ‘Per la seva experiĂšncia ens dĂłna mĂ©s garanties’, diu.

Encara que els canvis d’advocats no sĂłn habituals, Alerta SolidĂ ria diu que quan aixĂČ passa ‘no Ă©s cap problema’ i que van entendre que Serra els podia oferir una lĂ­nia de defensa amb quĂš se sentien mĂ©s cĂČmodes.

Tot i haver canviat d’advocada, Roca explica que van mantenir-se vinculats a Alerta SolidĂ ria en la campanya polĂ­tica antirepressiva. ‘La tasca d’Alerta SolidĂ ria Ă©s imprescindible, davant la situaciĂł que vivim, ells hi sĂłn sempre’, destaca.

La formació, la tercera pota d’Alerta Solidària

L’escalada de la repressiĂł va fer que entre el Primer d’Octubre de 2017 i el juliol del 2018 Alerta SolidĂ ria fes cent formacions per tot el territori a peticiĂł de diferents col·lectius, especialment els CDR. Aquestes conferĂšncies, ‘amb un vessant de prevenciĂł, perĂČ tambĂ© de conscienciació’, serveixen per a assessorar els ciutadans per saber com han d’evitar la repressiĂł i respondre en vista d’identificacions i detencions. ‘És una feina de formigueta que ens ha permĂšs d’arribar a molta gent i estendre la consciĂšncia antirepressiva, de combat i de reivindicaciĂł de drets’, diu Marjal.

Informa:VILAWEB.CAT (27-9-2019)

346 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: