COM HAURIA DE SER EL NOU CANAL DIGITAL EN CATALÀ PER A JOVES ?

“Com hauria de ser el nou canal digital en catalĂ  per a joves?”.
Els experts i els creadors joves demanen més inversions i un format multiplataforma.
( GERARD FAGEDA )

BarcelonaTot i que fa temps que es parla del buit de contingut audiovisual en catalĂ  destinat sobretot a joves i adolescents, nomĂ©s han crescut iniciatives per revertir-ho des dels marges. Ara, perĂČ, sembla que l’administraciĂł catalana tambĂ© vol posar-hi remei. Com? Una de les opcions que sonen amb mĂ©s força Ă©s la creaciĂł d’un nou canal en catalĂ  digital. “Recordem que el 3XL.net ja va nĂ©ixer amb aquesta intenciĂł, per aixĂČ portava el .net, perĂČ s’hi va deixar d’invertir i ara ens trobem amb el resultat”, va criticar la sociolingĂŒista de la Universitat Oberta de Catalunya Marina Masseguer en el marc de la 53a ediciĂł de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent.

De fet, Masseguer ja ho assenyalava com una de les solucions en les conclusions d’un estudi sociolingĂŒĂ­stic que va presentar l’any passat i del qual Ă©s coautor el nou secretari general de PolĂ­tica LingĂŒĂ­stica de la Generalitat, Xavier Vila, que tambĂ© va participar en la conferĂšncia de l’UCE. Vila, tot i que va procurar no concretar i avançar gaire res, va admetre que aviat es plantejarĂ  un nou canal per a joves i que tot dependrĂ  de la direcciĂł de TV3. “Ara hi ha un canal que tĂ© una audiĂšncia molt limitada”, va disparar, en al·lusiĂł a Esport3.

El nou canal, perĂČ, tal com apunten els experts, encara que busqui impulsar els continguts en catalĂ  com en el seu moment ho va fer el 3XL.net o el Super3, ha d’anar molt mĂ©s enllĂ  de la TDT. “Hi ha hagut un desplaçament del consum audiovisual cap a les xarxes socials, sobretot pel que fa als joves, i amb el catalĂ  ens ha enganxat amb el peu canviat”, assegura Masseguer. Per aquest motiu, per lluitar contra la minoritzaciĂł de la llengua a YouTube, a Instagram o a TikTok, la sociolingĂŒista apunta que “fa falta una gran estructura d’inversions” per reforçar la comunitat digital en catalĂ  i aglutinar-la al voltant d’un nou canal digital que sigui mĂ©s “bidireccional” que les antenes tradicionals, Ă©s a dir, que creixi i evolucioni a travĂ©s del “diĂ leg” amb l’audiĂšncia. A mĂ©s, aposta per donar veu i promocionar creadors emergents i, a la vegada, crear i emetre produccions amb mĂ©s pressupost i consolidades.

En la mateixa lĂ­nia, Arnau Rius, un dels creadors del Canal Malaia, destaca que hi ha dos flancs per treballar: el dels creadors amateurs i el dels professionals. “Primer de tot seria molt interessant que el Govern traguĂ©s una lĂ­nia d’ajudes de creadors d’audiovisual amateur, perquĂš els autors s’hi puguin dedicar i puguin invertir mĂ©s temps en la creaciĂł de continguts”, respon Rius a l’ARA. D’altra banda, subratlla que la creaciĂł d’un nou canal “multiplataforma” amb creadors “professionals” ha d’arribar de la mĂ  de la CorporaciĂł Catalana de Mitjans Audiovisuals i Ă©s “utĂČpic pensar que ho podria fer un operador privat o algĂș mĂ©s”. “Si realment creus que Ă©s prioritari salvaguardar la cultura i la llengua, gasta’t milions i fes quatre sĂšries com MerlĂ­ a l’any, no nomĂ©s una”, demana Rius, que defensa que el potencial nou canal tambĂ© s’hauria de poder veure a travĂ©s de la TDT. “Malgrat el tĂČpic que diu que els joves ja no miren la tele, n’hi ha molts que encara ho fan i, si fan zĂ ping i veuen un producte en catalĂ  que els agrada, s’hi podrien quedar o desprĂ©s buscar-lo i consumir-lo per altres vies”.
Sinergies entre els PaĂŻsos Catalans

Tal com va subratllar Vila, ara que les televisions pĂșbliques de les Illes Balears, el PaĂ­s ValenciĂ  i del Principat comencen a col·laborar, tambĂ© pot ser un bon moment per impulsar iniciatives de producciĂł de continguts audiovisuals per a joves de tots els territoris del domini lingĂŒĂ­stic. De fet, Vila va dir que ja s’havia reunit amb els seus homĂČlegs de les Balears i del PaĂ­s ValenciĂ . En aquest sentit, la jove periodista Teresa Ciges, que tambĂ© va participar en l’acte de l’UCE, va remarcar que els PaĂŻsos Catalans “no es poden donar l’esquena” i que cal aprofitar que els “governs estan de cara”. A mĂ©s, Ciges va recordar que, mĂ©s enllĂ  del Principat, a la resta dels PaĂŻsos Catalans tambĂ© hi ha la inquietud d’acabar amb la diglĂČssia a les xarxes socials i han sorgit mĂ©s iniciatives com la de Canal Malaia. Va posar d’exemple la que s’ha creat al PaĂ­s ValenciĂ , Valentubers.

PerĂČ mentre tot aixĂČ no es posa en marxa, els creadors joves troben a faltar mĂ©s atreviment per part dels mitjans tradicionals, sobretot de TV3 i Catalunya RĂ dio. “Tot i que ara sembla que la cosa estĂ  canviant, s’aposta per allĂČ que Ă©s mĂ©s segur i va destinat a un pĂșblic gran. A curt termini pot funcionar, perĂČ a llarg termini Ă©s perillĂłs. S’han de llançar mĂ©s a la piscina”, opina el youtuber Marc Lesan a l’ARA. D’altra banda, Lesan tambĂ© considera que un dels objectius prioritaris ha de ser la normalitzaciĂł del catalĂ  a les xarxes socials. “S’ha d’aconseguir que la gent faci el clic, que simplement no li sembli alienĂ­gena que es creĂŻ en catalĂ ”. En aquest sentit, Masseguer va explicar que en l’estudi sociolingĂŒĂ­stic van detectar que la majoria d’autors que decideixen crear en catalĂ  dediquen un vĂ­deo a justificar per quĂš ho fan i que es tĂ© la percepciĂł que Ă©s per motius polĂ­tics, mentre que no passa el mateix amb els que ho fan en castellĂ  o anglĂšs.
Informa:ARA.CAT (27-VIII-2021)

110 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: