COM PER ANAR-SE REFIANT DE SÁNCHEZ !

“Com per anar-se refiant de SĂĄnchez”.
( JOSÉ ANTICH )
Balanç de final d’any de Pedro SĂĄnchez i missatge nĂ­tid del president del govern espanyol: “És de sentit comĂş, no? La prioritat de la ciutadania ĂŠs la superaciĂł de la pandèmia. Aquesta ĂŠs la urgència. La taula de diĂ leg? Ja els direm quan es reunirĂ ”. Ho podia dir mĂŠs alt però no pas mĂŠs clar: l’exigència del president Pere Aragonès apel¡lant a la urgència de la reuniĂł haurĂ  d’esperar i l’any s’iniciarĂ  exactament com va acabar: sense novetat en el calendari, sense notĂ­cies de què figurarĂ  a l’agenda de la cita i xutant la pilota altre cop endavant com ĂŠs marca de la casa, o sigui, de la Moncloa.

El missatge de Pedro Sånchez ha tingut el complement en les paraules pronunciades des de Barcelona pel líder del PSC, Salvador Illa. El líder dels socialistes catalans ha enviat un missatge clar al president sobre els límits de la taula entre els dos governs: amnistia i autodeterminació ni són factibles ni són el camí i, a mÊs, són impracticables. El meló de la taula de diàleg comença així a entrar en un cul-de-sac i tot apunta que serà imprescindible practicar-li la respiració assistida si es vol continuar venent-la com una oportunitat per superar el conflicte entre Espanya i Catalunya.

Com que serĂ , segurament, el meu Ăşltim article de l’any parlant de la taula de diĂ leg, aprofito per fer les segĂźents reflexions: primera, encara que ĂŠs cert que nomĂŠs portem uns mesos de legislatura, al febrer farĂ  un any de les eleccions del 14-F, i no hi ha ni el mĂŠs mĂ­nim indici que el govern espanyol se la prengui mĂ­nimament seriosament i nomĂŠs l’estĂ  utilitzant per propagar un inexistent diĂ leg que no practica.

Segon, l’independentisme —en aquest cas Esquerra, perquè nomĂŠs ells sĂłn presents a la taula— ha d’exigir proves concretes que hi ha avenços en els temes per als quals es va constituir i que no sĂłn altres que referèndum, amnistia i autodeterminaciĂł. No ĂŠs una taula sectorial sobre conflictes autonòmics que, sens dubte, sĂłn molt importants, però ja tenen mĂşltiples fòrums per al debat. Aquesta ĂŠs una taula polĂ­tica per parlar de polĂ­tica, per mĂŠs que el PSOE fugi com un gat escaldat d’aquests parĂ metres que, d’altra banda, li originen conflictes territorials en una Ă mplia base del partit.

Tercer, la taula de diĂ leg tampoc no ĂŠs per parlar dels fons New Generation i de la seva descentralitzaciĂł. El govern de Pedro SĂĄnchez no pot mercadejar com estĂ  fent, i la gestiĂł a Catalunya depèn de la Generalitat, que hi ha de tenir un paper clau. En polĂ­tica la confiança es guanya en el dia a dia i el president del govern espanyol no pot continuar actuant com si tinguĂŠs un xec en blanc. AlgĂş li ha de dir que no el tĂŠ mentre fa i desfĂ  a la seva en temes crucials com el catalĂ  i la llei de l’audiovisual, per posar-ne dos exemples.

I quart, l’independentisme ha de sortir del bucle que el porta a una permanent guerra fratricida. Començar l’any d’una manera diferent de com l’acaba hauria de ser una obligaciĂł dels tres partits i una exigència dels seus electors. Cal dir-lo clar: la ciutadania espera que l’espectacle partidista i de curta mirada no duri gaire temps mĂŠs. Al davant hi ha un llarg camĂ­ i un 2022 que portarĂ  sorpreses i de les importants.
Informa:ELNACIONAL.CAT (30-XII-2021)

250 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: