COM POT AFECTAR LA CRISI DEL CORONAVIRUS AL PROCÉS ?

“Com pot afectar la crisi del coronavirus al procés?”, així ho veuen els experts
( CARLOTA CAMPS )
Només una bola de vidre podria preveure com seran els propers mesos i anys. El coronavirus ho ha aturat durant tres mesos i ara, tot apunta que ho remourà tot durant els mesos o anys vinents. A la crisi sanitària, que a poc a poc va minvant tot i la por d’un rebrot, s’hi ha sumat una enorme crisi econòmica i social, de conseqüències encara inimaginables, i que amenaça el futur de l’Estat del Benestar i la vida com la tenien entesa fins ara.

També ho ha remogut tot en l’àmbit polític. Abans de la pandèmia, Catalunya venia d’un període d’agitació per la sentència del procés, es preveien eleccions a curt termini després del trencament entre JxCat i ERC i s’acabava d’activar una taula de negociació amb l’Estat que, tot i l’escepticisme d’una part del moviment, tenia previst reunir-se mensualment per abordar el conflicte. Avui dia ja se n’haurien d’haver celebrat quatre.

En canvi d’això, l’horitzó electoral s’ha allunyat cap a finals del 2020 o principis del 2021 i l’independentisme ha vist com no només ha quedat aturat el debat de l’amnistia i l’autodeterminació, sinó que, molts anys després, ha hagut de tornar a reclamar les competències de l’Estatut. Dos mesos i mig després de l’inici de l’estat d’alarma, la conselleria de Salut encara ha d’enviar els informes per passar de fase a Madrid i esperar que els hi aprovin.

Davant d’aquesta situació, una pregunta plana en l’aire: quin serà el futur del procés després de la pandèmia? Servirà aquesta crisi com un impuls i carregarà de raons el moviment per seguir amb la protesta o, per contra, el debat econòmic i la incertesa sanitària calmaran les aigües del conflicte?

Què hi diuen els experts?

Entre els experts consultats per El Nacional hi ha diversitat d’opinions però tots coincideixen que les reivindicacions independentistes no desapareixeran i que les manifestacions s’aniran reactivant a mesura que es vagi controlant la crisi sanitària. Ara bé, alerten que els eslògans i arguments canviaran i es barrejaran amb les reivindicacions econòmiques. On no coincideixen, però, és en si la crisi de la pandèmia i la gestió del govern espanyol servirà com un punt d’inflexió, o si serà més aviat un punt i seguit.

Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, considera que Espanya ha guanyat més “mala imatge” després de la gestió de la pandèmia, que qualifica de “desori”, i creu que això ha donat “més arguments” a l’independentisme i ha “obert els ulls” a algun poc convençut. En aquest sentit, recorda que la recentralització de competències ha “tallat les ales” a les autonomies per aplicar la seva pròpia medecina i ha debilitat l’estat espanyol.

Per això, Matas creu que malgrat que canviïn els hàbits de protesta en els propers mesos i mentre no es trobi una vacuna, això no vol dir que hagi baixat el “suflé”. “Ni parlar-ne, l’independentisme s’ha enfortit”, avisa en aquest sentit. “Ho hem aturat tot, com a les pel·lícules quan s’atura l’acció i després es reactiva. Estem en paràlisi, però això no vol dir que quan es reactivi vagi en sentit contrari, anirà endavant. Hem carregat piles i hem pres consciència”, afegeix.

No ha baixat el suflé, ni parlar-ne. Hem carregat piles

El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon també creu que mentre duri la crisi el procés quedarà “en segon pla”, però no “desapareixerà” i preveu que hi hagi una “revifada” progressiva de les protestes. Ara bé, creu que els missatges seran “diferents” i que la reivindicació de drets i llibertats i de les competències catalanes passaran per davant del referèndum. Tot i això, no creu que sigui un punt d’inflexió pel procés sinó, més aviat, un “punt i seguit”.

Finalment, Pablo Simón, politòleg i professor de la universitat Carlos III de Madrid, preveu que la crisi econòmica provocada pel coronavirus sigui similar al ‘crac del 29’, pel que preveu un canvi de prioritats, si més no a nivell mediàtic, cap a “qüestions fonamentals” com l’ocupació o la recerca d’una vacuna. Tot i això, descarta completament que el conflicte català desaparegui i recorda que mentre el govern espanyol estigui en minoria i depengui de l’independentisme i del nacionalisme basc, les qüestions territorials seguiran sobre la taula. A més, recorda que “segueix havent-hi persones a la presó i greuges”.

L’independentisme s’haurà d’actualitzar, però la protesta no desapareixerà

Això sí, preveu un “gir en el debat” i que les protestes es pluralitzin, ja que sortiran més al carrer sindicats i treballadors. Per això, considera que l’independentisme s’haurà d'”actualitzar” i que els “eslògans hauran de mutar”. Tot i això, no preveu que tingui efectes electorals, ja que considera que el transvassament de vot es faran dins els blocs independentistes vs. no-independentistes, i que en tot cas el sobiranisme guanyarà suports en uns comicis per l’abstenció del vot més unionista que es va mobilitzar per primera vegada el 21-D.

Les entitats ja preparen el retorn de les protestes amb “més raons”
Sigui com sigui, des de les entitats independentistes ja estan preparant el retorn de les protestes. De fet, aquesta setmana ja hi ha hagut les primeres demostracions amb una mobilització de l’ANC i els CDR dimarts passat en diferents punts del país i aquest dissabte amb una nova acció d’Òmnium pels presos. Un cop començada la desescalada, les dues entitats miren de planificar el retorn als carrers, sempre respectant les mesures de seguretat i higiene.

Des de l’ANC, l’actual vicepresident Pep Cruanyes assegura que mantindran les protestes setmanals i que ja treballen amb la mirada posada en l’11 de setembre, que situen com un “punt d’inflexió” i “la porta d’entrada a una nova fase” del procés. En declaracions a El Nacional, Cruanyes considera que la gestió del coronavirus per part de l’estat espanyol dona “més raons per seguir amb l’objectiu de la independència”.

En aquest sentit, apunta com a noves raons la retallada de competències, la militarització de les rodes de premsa a l’inici de la crisi i les campanyes publicitaries com la d'”aquest virus el parem units”. Cruanyes creu que s’ha vist que l’estat espanyol no té “cap respecte per l’autonomia” i lamenta que “a la primera de canvi s’hagin menystingut les competències”. A més, també és crític amb el Govern, a qui acusa d’haver permès aquesta retirada “sense cap resistència” i d’haver buidat “vergonyosament” el Parlament, pel que avisa que seguiran pressionant els partits i sortint al carrer perquè “compleixin”.

L’11-S serà la porta d’entrada a una nova fase, un punt d’inflexió

Per part d’Òmnium, el vicepresident Marcel Mauri també aposta per seguir mobilitzant-se en la seva “lluita pels drets civils, socials i polítics” perquè, avisa, “sense llibertat no hi ha normalitat”. Des de l’entitat lamenten que l’Estat hagi “aprofitat” l’alarma per a “seguir amb la regressió de drets fonamentals com els de manifestació i protesta” i avisen al govern espanyol que ha de triar entre la “via repressiva i avalada per les tesis de PP, Cs i Vox” o a “les tesis d’Amnistia Internacional”, que ha reclamat l’alliberament dels Jordis. Per tot això, consideren que és “més important que mai tornar a sortir al carrer” davant la “crisi democràtica” de l’Estat, a la qual ara se suma “la fallida social i econòmica”
Informa:ELNACIONAL.CAT (31-5-20l20)

171 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: