“L’Íbex 35 marca el pas de Sánchez per al desconfinament”
La pressió empresarial aconsegueix de flexibilitzar els acomiadaments després dels ERTO, mentre l’esquerra espanyola es distreu atacant Ayuso
( PERE MARTÍ )
Excèntrica. Mentre la progressia madrilenya s’entreté denunciant els excessos, les corrupteles i les excentricitats de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, el govern de Pedro Sánchez fa passar per la porta del darrere totes les reformes laborals que li demana la patronal CEOE, amb el vist-i-plau dels sindicats del règim, la UGT i CCOO. L’Íbex 35 fixa els límits del govern del PSOE i Podem mentre la claca mediàtica progressista es fixa en els preus del lloguer de l’apartament de luxe on s’allotja Ayuso, propietat d’un hoteler amic seu. Mentrestant, Sánchez ha signat uns nous pactes de la Moncloa amb la patronal i els sindicats per garantir que no canviï res. I amb milers de persones sense haver cobrat encara els ERTO.
L’acord signat pel govern del PSOE i Podem permet que les empreses que tinguin filials a paradisos fiscals puguin ser beneficiàries dels ajuts per a accedir als ERTO, cosa que contradiu el pacte de govern entre totes dues formacions. França, Dinamarca i Polònia han decidit que les empreses que tinguessin filials, o seus, a paradisos fiscals, no podrien rebre els ajuts. A França i Polònia els governs són de dretes; a Dinamarca, d’esquerres. La decisió del govern espanyol beneficia directament les empreses de l’Íbex 35, perquè la majoria n’hi tenen, de filials. De fet, segons un informe de l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa (ORSC), són totes menys AENA. Per una altra banda, el report d’Intermón Oxfam del 2019 diu que les empreses de l’Íbex 35 tenen 858 filials a paradisos fiscals i que les empreses que en tenen més són el Banc Santander (207), ACS (102) Repsol (70), Ferrovial (65) i Arcelor Mittal (55). Aquestes cinc representen el 58% del total.
L’altra cosa que ha fet el govern espanyol, cedint a les pressions empresarials, és flexibilitzar l’acomiadament després d’un ERTO. De primer, l’executiu de Sánchez va fixar com a condició a les empreses per a acollir-se a un ERTO que no fessin cap acomiadament durant els sis mesos posteriors. Aquesta condició es va canviar al consell de ministres de dimarts, quan es va decidir de separar els ERTO de l’estat d’alarma. El decret aprovat per l’executiu espanyol inclou diverses vies de ‘flexibilització’ del compromís de les empreses a mantenir les plantilles sis mesos després d’haver acabat un ERTO. Per exemple, ara es tindran en compte les especificitats de les empreses amb gran variabilitat o estacionalitat d’ocupació, com ara l’hoteleria i el turisme. També s’hi ha afegit que la fi dels contractes temporals no es comptarà com una reducció de la plantilla. Aquestes dues mesures obren la porta a acomiadaments en massa després de l’estiu, perquè els sis mesos es comencen a comptar a partir del dia que l’empresa engega els tràmits de l’ERTO, i la majoria ho van fer entre el març i l’abril.
El govern espanyol, juntament amb els sindicats, també accepten d’avançar al 30 de juny la possibilitat d’acomiadar per força major o per causes objectives justificades pel coronavirus. La data inicial era el 31 de desembre, per a protegir l’ocupació, però Sánchez i Iglesias ho han acceptat perquè la CEOE va amenaçar d’aixecar-se de les converses que es van fer la setmana passada. Gràcies a aquestes renúncies, dilluns es va signar l’acord entre el govern i els agents socials a la Moncloa i dimarts el govern espanyol va aprovar el decret. L’acte de la Moncloa va ser fred, va durar dos minuts, sense declaracions, perquè la presidència del govern espanyol volia evitar de donar massa explicacions a la premsa. L’acord és una cessió incomprensible a la patronal d’un govern que s’autoqualifica d’esquerres, però que cedeix a les pressions de les grans empreses espanyoles. Sánchez volia uns nous pactes de la Moncloa i ja els ha aconseguits, en canvi que el PSOE i Podem renunciïn a defensar els treballadors. La història es repeteix.
Informa:VILAWEB.CAT (14.5-2020)
