COM SUPERAR EL DÈFICIT D’INFRAESTRUCTURES ?

“Com superar el dèficit d’infraestructures? ”
( JOSÉ ANTICH )
Diverses organitzacions empresarials encapçalades per la Cambra de Comerç de Barcelona i el seu president Joan Canadell han fet aquesta setmana una reunió per provar de revertir el dèficit crònic d’infraestructures a Catalunya. És aquest un problema a hores d’ara perfectament perimetrat i que, unit al dèficit fiscal també cronificat, ofega a l’economia catalana i en dificulta la competitivitat. No van ser-hi tots els agents econòmics catalans per raons que tenen molt més a veure amb les quotes particulars de protagonisme que per divergències de fons en aquesta qüestió ja que si la Cambra va xifrar en 45.000 milions d’euros la inversió necessària fins a 2030 per pal·liar-lo, Foment va situar en 28.000 milions el dèficit en infraestructures dels últims deu anys.

Estem parlant, en qualsevol cas, de xifres astronòmiques que justifiquen l’enuig tan transversal existent en la societat catalana. Aquest dissabte, el president Quim Torra, coincidint amb la posada en servei de l’estació de la Zona Franca de la línia 10 Sud del metro, ha demanat un front comú del conjunt de les administracions catalanes per exigir a l’Estat les inversions necessàries perquè Catalunya tingui una vegada per sempre un servei de Rodalies com cal.

Una vegada i una altra des de Catalunya es posa a sobre de la taula aquesta petició al govern espanyol sense cap resultat real. De promeses i titulars de diaris, les hemeroteques en van plenes, de resultats, lamentablement, hi ha molt poca cosa a registrar. L’Estat espanyol ha anat sempre trobant una excusa per no fer-ho i tan sols fa falta repassar el que ha succeït en aquest segle: majoria absoluta i inici de recentralització de l’Estat amb José Maria Aznar; Estatut d’Autonomia incomplert amb Catalunya i immediatament després crisi econòmica amb José Luis Rodríguez Zapatero; austeritat i receptes de contenció de la inversió amb Rajoy, al que es va unir una crisi total amb l’inici del procés sobiranista i l’ofec financer a la Generalitat; i, finalment, divuit mesos de presidència de Pedro Sánchez sense comptes públics aprovats, vivint dels pressupostos de Montoro de 2018.

Per si fos poc, les partides dels pressupostos en infraestructures amb Catalunya mai no s’han esgotat, a diferència de Madrid, com es va fer evident en conèixer-se l’execució pressupostària real durant el període 2015-2018, i que segons la intervenció general de l’Estat va ser d’un 65,9% a Catalunya davant el 113,9% de Madrid. Les regles han de ser més que diferents per a dades tan abismals. I encara que l’objectiu dels partits independentistes ha de ser aconseguir-la i intentar assolir un acord per a la celebració d’un referèndum acordat, acusar permanentment l’Estat espanyol de maltractament als ciutadans de Catalunya també ha de formar part de la seva agenda diària de denúncies públiques.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-2-2020)

168 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: