COMPTE AMB LA LLENGUA, MIQUEL

“Compte amb la llengua, Miquel ”
( DAVID GONZ√ĀLEZ )

“Ciutadans de Catalunya, ja soc aqu√≠.” Ho va dir el president exiliat Josep Tarradellas el 1977 en el seu retorn a Catalunya previ pl√†cet de rei Joan Carles -aleshores, encara, un monarca franquista- i del president Adolfo Su√°rez, i la frase va quedar per a la hist√≤ria perqu√®, amb molt poc, deia moltes coses. D’entrada, que Tarradellas no havia tornat nom√©s per encap√ßalar la restauraci√≥ de la Generalitat republicana -despr√©s monarquitzada per la vigent Constituci√≥-, sin√≥ per per ser el president (provisional) de tota la ciutadania de Catalunya, els que es consideraven catalans de tota la vida, els de feia una estona i els que sempre es definirien mitjan√ßant altres identitats -andalusos, murcians, extremenys…; en darrer terme, Tarradellas es va dirigir a catalans i espanyols, aquests √ļltims els de fora, els immigrats, per√≤ tamb√© els de dins, que n’hi havia, i molts, malgrat els 8 cognoms de la terra, per entendre’ns. D’aqu√≠, el “ciutadans de…”.
En síntesi -i gairebé tothom ho va entendre així- un missatge cap a dins (Catalunya) i cap a fora (Espanya), en clau integradora, cívica (no ètnica), convivencial. I en català. Tarradellas, com no podia ser de cap altra manera, va parlar en català perquè, al final, era a Catalunya on ell tornava, no a la Transcaucàsia.

40 anys llargs despr√©s del “ciudadans de Catalunya” de Tarradellas, el PSC de Miquel Iceta ofereix als votants de Ciudadanos/Ciutadans orfes d’Albert Rivera una pista d’aterratge ling√ľ√≠stic en ple naufragi, perqu√® tornin o ingressin a la nova casa gran de l’espanyolisme. Tal √©s l’objectiu, leg√≠tim, i cent per cent electoralista, de flexibilitzar la immersi√≥ ling√ľistica, proposta que debatr√† el pr√≤xim congr√©s del PSC. Es tractaria que el model s’adapti a l’entorn socioling√ľ√≠stic: catal√† (all√† on el castell√† impera al pati de l’escola) i (m√©s) castell√† (all√† on, pel que sembla, el catal√† √©s m√©s present). More or less (l’angl√®s tamb√© seria refor√ßat), √©s el mateix que va proposar Ernest Maragall sent conseller d’Ensenyament del PSC al govern tripartit amb ERC i ICV-EUiA presidit per Jos√© Montilla, i, m√©s recentment, l’actual conseller d’Ensenyament, Josep Bargall√≥, tamb√© d’ERC -com ara Maragall-. Miquel Iceta, a m√©s de deixar-se anar ballant als m√≠tings com ning√ļ, mai no ha deixat mai d’anar per feina.

Si Iceta troba un sol nen o nena a Catalunya que no s√†piga parlar en castell√† l’hauria de portar a Cuarto Milenio, perqu√® l’entrevisti Iker Jim√©nez

El que succeeix √©s que, per al futur del catal√† seria una bona not√≠cia que, efectivament, Catalunya fos biling√ľe. Perqu√®, ara, no ho √©s: la subalternitat del catal√† continua sent √≤bvia. El castell√† -i el PSC ho sap- √©s la llengua d’√ļs majoritari al carrer i al pati de l’escola. I √©s fer trampa comparar la sociololing√ľ√≠stica de Berga amb la de l’Eixample de Barcelona -per no dir la de Nou Barris o el Raval-, per una simple ra√≥ demogr√†fica, de nou en detriment del catal√† (nombre de parlants). En relaci√≥ amb el castell√†, el catal√† -que, sens dubte, est√† millor que estava el 1977, gr√†cies a la inmersi√≥ ling√ľ√≠stica a Cornell√† o a Girona, i a TV3 i Catalunya R√†dio, b√†sicament-, continua sent David contra Goliat per√≤ desarmat. Caldr√† recordar-li a Iceta all√≤ que si troba un sol nen o nena escolaritzat i resident que no s√†piga parlar en castell√† a Catalunya el porti a Cuarto Milenio perqu√® l’entrevisti Iker Jim√©nez.

Compte, amb la llengua, Miquel: perqu√® molts defensors del (fals) biling√ľisme a Catalunya, entre l’original i la c√≤pia, es queden amb Vox

El PSC sabr√† el que fa amb la llengua i els “ciutadans (i “ciutadanes”) de Catalunya”, no nom√©s els Ciutadans/Ciutadans del naufragi de Rivera i Arrimadas, decidiran a les urnes si es mant√© o no l’actual pol√≠tica ling√ľ√≠stica. Sens dubte, el fet mateix que el PSC, partit en teoria coparticipant del consens ling√ľ√≠stic del pujolisme, q√ľestioni la immersi√≥, dona una idea de fins a quin punt Catalunya est√† potes enlaire. Si, contr√†riament al que diu la c√≠nica OPA ling√ľ√≠stica del PSC a C’s en forma de proposta congressual, l’independentisme hagu√©s jugat en els √ļltims anys la carta identit√†ria -l’apropiaci√≥ del catal√† i el (impossible) monoling√ľisme que ning√ļ no defensa, etc√®tera- no hauria reunit ni la meitat de la gent que vol una Catalunya independent, sigui a Santa Coloma de Gramenet o a Gimenells. Molts dels quals, per cert, exvotants del PSC i, fins i tot encara, votants actius.

Per√≤ √©s que, a m√©s, la presumpta Catalunya monoidentit√†ria que el PSC acusa a l’independentisme de voler imposar, l’excusa ret√≤rica per legitimar el seu gir neolerrouxista, no existeix ni existir√† perqu√®, al final i en (gaireb√©) totes les circumst√†ncies, √©s la gent la que decideix quina llengua fa servir, no Miquel Iceta ni Quim Torra. Ho demostra el cas tant del catal√† (malgrat la dictadura franquista i les pol√≠tiques ling√ľicides anteriors) com del castell√† (que no ha retrocedit amb l’autonomia, malgrat la millor situaci√≥ del catal√†).

Aqu√≠ del que es tracta √©s que Miquel Iceta vol ser alguna cosa m√©s que In√©s Arrimadas, o sigui, no nom√©s ser el m√©s votat en les pr√≤ximes catalanes sin√≥, a m√©s, ser president. Ll√†stima que, pel que sembla, nom√©s vulgui ser-ho dels Ciutadans/Ciutadans de Catalunya. Amb tot, compte amb la llengua, Miquel: perqu√® molts defensors del (fals) biling√ľisme a Catalunya, entre l’original i la c√≤pia, es queden amb Vox.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-11-2019)

156 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: