COMPTE! ELS MÍTINGS PODEN CONVERTIR-SE EN UN BUMERANG PER ALS POLÍTICS

“Mítings ”
( PILAR RAHOLA )
Soc molt crítica amb la decisió de permetre saltar-se el confinament per poder anar als mítings electorals. Així ho vaig expressar en una ­petició a les xarxes que, atesa la vira­litat que ha tingut, sembla que ha connectat amb un sentiment molt ge­neralitzat. Vaig dir: “Reclamo, com a ciutadana de Catalunya, que cap partit polític faci mítings, per tal que ­ningú no es desplaci del seu municipi. Ni calen, ni és hora de fer-los”. Òbviament em referia a mítings clàssics i no als vir­tuals. Al capdavall, atès que vivim en plena era tecnològica els avantatges de la qual hem après amb celeritat a causa de la pandèmia, no seria lògic que els partits exploressin les ­vies que permeten explicar els seus programes i convèncer la ciutadania sense que calgui fer-ho de manera física? Com a mostra, l’enriquidor debat electoral que ha fet La Vanguardia i que té una doble virtut: no exigeix que hi hagi multituds al davant dels candidats, i a més queda penjat a les xarxes per tal que tothom el pugui veure quan ­vulgui.

Ja sé, com em varen recordar membres del Govern només alçar la crítica, que la participació en actes polítics
en una campanya electoral és un dret constitucional. Però, sense posar-lo en dubte, també és un fet que els partits polítics podrien autoregular-se i entendre que és una autèntica ximpleria plantejar mítings polítics en un pic tan preocupant de la pandèmia. És a dir, podrien negar-se a fer el paperot d’exhibir el candidat de torn, i cercar formes imaginatives per arribar a la població. Hi ha mil maneres d’aconseguir que els missatges polítics siguin escoltats pels ciutadans i la tecnologia actual està tan a a l’abast, que és exigible que els partits intentin sortir dels paràmetres tradicionals i hi posin una mica d’imaginació. No pot ser que ­visquem al segle XXI i, en tants i tants aspectes, haguem de patir partits instal·lats en la mentalitat del segle XX. O pitjor encara, en alguns casos… A més, siguem una mica sincers, realment creuen els partits que, amb el que està passant (i el que estem patint), la gent té ganes d’anar a mítings polítics?
Poder desplaçar-se per anar a escoltar un polític, i no per veure la mare?

A banda d’aquestes qüestions òb­vies, hi ha un argument de pes que caldria tenir en compte: el greuge comparatiu. La ciutadania està vivint un triple estrès, sanitari, econòmic i anímic, que el confinament municipal agreuja. Que la gent pugui desplaçar-se per anar a escoltar un polític, i no per anar a veure la mare, és senzillament una barbaritat, per molt que ho avali la Constitució. En aquest sentit, que vigilin els polítics, perquè els mítings poden convertir-se en bumerangs demo­lidors.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (31-1-2021)

119 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: