CONSELLER D’EXTERIORS: ” CATALUNYA MOSTRA METGES I L’ESTAT L’EX√ąRCIT “

( CARLOTA CAMPS )
El conseller d’Exteriors, Bernat Sol√© (Agramunt, 1975), ha hagut d’agafar el comandament del departament en un moment complicat, entre la pand√®mia del coronavirus i la marxa del seu predecessor, Alfred Bosch, despr√©s del cas d’assetjament sexual per part d’un dels seus assessors. Sol√© va prendre possessi√≥ del c√†rrec encara no fa ni un mes i ho va haver de fer ja telem√†ticament des d’Agramunt, on est√† passant el confinament, i d’on ha estat alcalde els darrers nou anys. √Čs tamb√© des d’aquest poble de l’Urgell que respon a les preguntes d’ElNacional.cat a trav√©s de videotrucada, per explicar com est√† gestionant la Conselleria d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transpar√®ncia la crisi provocada per la Covid-19.

Ha entrat a la conselleria en un moment molt convuls. Com ha estat l’aterratge?
Complex, perqu√® ha estat en una situaci√≥ de m√†xima dificultat, com √©s la gesti√≥ d’una pand√®mia global com la del coronavirus. I a aix√≤ s’hi ha sumat la situaci√≥ complexa tamb√© viscuda per l’assetjament sexual i laboral que va patir el departament en els darrers mesos.

Tot i el confinament, ha pogut anar fent reunions? Com l’ha trobat?
He fet reunions amb gaireb√© tothom del departament i espero que en els propers dies pugui con√®ixer, malgrat que hagi de ser telem√†ticament, tots els equips de treball. La percepci√≥ que rebo d’aquestes reunions √©s, per una banda, la gran feina que s’est√† fent, per√≤ per altra banda, hi ha equips dolguts i que han passat per una situaci√≥ emocionalment molt complexa. Ara la prioritat √©s retornar la confian√ßa a tots els equips i fer un acompanyament molt proper i amb molta sensibilitat a aquelles persones que ho van patir directament o indirectament. Em consta que la meva arribada ha generat confian√ßa i estic segur que quan ens puguem retrobar en espais f√≠sics, aix√≤ acabar√† essent una realitat. Realment, si volem projectar la bona feina i valor hum√† que t√© aquest departament, necessitem aquest clima.

Malauradament, √©s inevitable avui dia que es puguin donar situacions d’assetjament, per√≤ el que s√≠ que es pot garantir √©s que es resolguin i es gestionin d’una forma r√†pida i eficient

Ha pogut comen√ßar a pensar en els canvis necessaris per evitar que es repeteixin situacions d’aquest tipus o haur√† de ser despr√©s del coronavirus?
No, √©s un tema prou important com per a posar-nos-hi a treballar de seguida. Una de les primeres accions que vaig dur a termes √©s garantir que les persones que van patir aquestes circumst√†ncies estaven ben acompanyades i ben ateses. Tamb√© hem iniciat ja un estudi d’aquelles mesures que poden ajudar que l’activaci√≥ d’aquest protocol sigui m√©s √†gil. Malauradament, √©s inevitable avui dia que es puguin donar situacions d’aquest tipus, per√≤ el que s√≠ que es pot garantir √©s que es resolguin i es gestionin d’una forma r√†pida i eficient. Ens cal un protocol que inclogui mesures que aix√≠ ho permetin.

Quina és la tasca del seu departament en aquesta pandèmia?
Estem fixant objectius en diferents √†mbits. En primer lloc, acompanyant persones catalanes que estan arreu del m√≥n i que tenen dificultats per tornar. Tamb√© fem un recull de bones pr√†ctiques dels pa√Įsos on tenim delegacions i influ√®ncies i el posem a disposici√≥ dels departaments i del consell executiu. I, pel que fa a la transpar√®ncia, des del nostre departament estem recollint aquelles dades que ens facilita cada departament per posar-les a disposici√≥ de la gent. Les dades s√≥n de la gent i aix√≤ ho tenim molt clar.

Com està actualment el retorn de catalans?
Aquesta ha estat una de les prioritats dels primers dies, i ara ja queden poques persones per retornar. Actualment, tres de cada quatre ja han pogut tornar. I el que fem amb el 25% restant és acompanyar-los en el seu confinament.

Tres de cada quatre catalans a l’estranger ja han pogut tornar. Al 25% restant els estem acompanyant en el seu confinament

Per què no ha pogut tornar aquest 25% restant?
Hi ha molta casu√≠stica. Hi ha ciutadans que han volgut tornar i no han trobat vols comercials perqu√® han deixat d’existir o que l’increment abusiu del preu d’aquests vols els ha fet impossible tornar. En altres pa√Įsos ha estat el tancament de fronteres, com √©s el cas de l’√ćndia, i el que s’ha hagut de fer √©s acompanyar-los en aquest confinament. Tamb√©, en zones del sud-est asi√†tic o a Austr√†lia, les autoritats gaireb√© exigien que les persones vingudes de fora deixessin el pa√≠s, per√≤ no hi havia oportunitat per poder agafar un vol. Per aix√≤, en aquests pa√Įsos, ha calgut fer acompanyament amb molta sensibilitat. El que ha deixat clar aquesta crisi, aquest coronavirus, √©s que encara m√©s ens calen delegacions m√©s fortes arreu del m√≥n i en aquells espais on hem notat buits, el que caldr√† √©s refor√ßar aquesta pres√®ncia.

S’est√† pensant en un pla d’ampliaci√≥ de delegacions?
√Čs aviat per platejar-nos aquests objectius, el que est√† clar i √©s una evid√®ncia √©s que zones com el sud-est asi√†tic o el continent afric√† ens s√≥n un buit i, per tant, caldr√† buscar f√≥rmules perqu√® Catalunya pugui ser explicada en aquests territoris, i que els catalans que hi viuen ens entenguin com una refer√®ncia. En els propers mesos caldr√† prendre aquestes decisions.

Aquesta crisi ha fet encara més evident que calen delegacions més fortes arreu del món i en aquells espais on hem notat buits caldrà reforçar-ne la presènci
a

Cs i PP q√ľestionen constantment aquestes delegacions i, especialment ara, demanen retallar-ne el pressupost per destinar-lo al coronavirus. Creuen que la tasca que fan vost√®s ja la fan les ambaixades. Vost√®, en canvi, diu el contrari.
Si els ciutadans han trucat a les delegacions √©s precisament perqu√® hi havia un buit. Aquesta crisi ha demostrat la necessitat d’encara fer m√©s fortes aquestes delegacions, que tinguin m√©s pres√®ncia i puguin exercir aquesta refer√®ncia que estan essent. A m√©s, nom√©s cal tenir en compte que el pressupost del Departament d’Exteriors √©s nom√©s l’1% de l’acci√≥ exterior de l’estat espanyol. Estic segur que la proporcionalitat de la feina que estan fent aquestes delegacions respecte al pressupost que suposen supera amb escreix les expectatives. Cs i PP sempre han posat en dubte la feina d’aquestes delegacions, aquesta crisi ha demostrat a ells i a tota la ciutadania la import√†ncia de disposar d’aquesta eina de pa√≠s.

Diu que hi ha hagut un buit per part de l’Estat. En quin sentit?
A mi no em correspon valorar el que ha fet el Ministeri d’Exteriors o les ambaixades, estic segur que hi ha hagut situacions en qu√® han actuat de forma responsable i adequada. Per√≤ est√† clar que si hem rebut aquestes 900 trucades que responen a 1.500 persones arreu del m√≥n, ha estat perqu√® no han trobat solucions quan han trucat a les ambaixades. En alguns casos no s’ha donat una resposta clara i, fins i tot, respostes ambig√ľes.

En un grup de quatre persones confinades a Split, l’acompanyament del ministeri va ser facilitar-los jocs de taula i llibres de lectura

Per exemple?
Doncs ara em ve al cap la situaci√≥ de quatre persones que estaven confinades a Split i que l’acompanyament del ministeri va ser facilitar-los jocs de taula i llibres de lectura per passar el confinament de la millor manera possible. √Čs una situaci√≥ anecd√≤tica i estic segur que no √©s extrapolable a tots els casos, per√≤ en aquest cas concret de Cro√†cia nosaltres vam fer un acompanyament i vam fer possible que en pocs dies aquests quatre ciutadans poguessin tornar a casa.

Quins s√≥n els pa√Įsos on hi havia m√©s catalans?
Ten√≠em tres zones on hi havia una afectaci√≥ m√©s important, ja fos perqu√® hi havia m√©s pres√®ncia de catalans o perqu√® hi havia m√©s dificultats per al seu retorn. Especialment els Estats Units, Austr√†lia i tots els pa√Įsos del continent sud-americ√†. En aquests casos hem pogut dur a terme tot l’acompanyament i bona part d’aquests ciutadans ja estan aqu√≠. En el cas dels Estats Units i Canada, per posar un exemple, la complexitat era que molts dels catalans que estaven all√† eren estudiants joves, menors d’edat fins i tot, que estaven duent a terme programes d’estudis i idiomes i aix√≤ sumava una dificultat especial. Calia fer un trasllat sense acompanyament d’un adult i amb vols que exigien escales complexes.

Als Estats Units hi havia molts catalans menors, estudiants, i això ha sumat una dificultat especial

Han registrat casos de ciutadans que hagin quedat atrapats en alguna escala?
I tant. Hi havia un grup de catalans, per exemple, que era a l’√ćndia abans del tancament, i que van aconseguir comprar un vol amb escala a Moscou. Un cop all√† no van poder agafar el seg√ľent vol perqu√® havia estat cancel¬∑lat. S’ha de dir que les autoritats russes van fer tot el que va caldre i aquests catalans van estar molt ben atesos, per√≤ van haver de passar molts dies de confinament a una ciutat que no era ni el seu pa√≠s d’origen ni el de retorn, i aix√≤ encara ho fa m√©s complex.

Què es pot fer davant els abusos de les aerolínies?
Hem mantingut reunions amb l’Autoritat Catalana de la Compet√®ncia i amb la de l’Ag√®ncia del Consum per fer que tots els catalans que vulguin denunciar aquests abusos ho tinguin f√†cil. Els hem facilitat formularis perqu√® puguin presentar les den√ļncies corresponents. Una situaci√≥ aix√≠ no ha de ser l’oportunitat perqu√® les companyies a√®ries, que entenc que passen les seves dificultats, ho facin pagar als ciutadans.

Per què el ministeri no ha noliejat més avions?
Jo vaig transmetre a la ministra Arantxa Gonz√°lez Laya, en la trucada que vam tenir, que calia que el govern de l’Estat nolieg√©s vols per retornar aquests ciutadans, ja que a trav√©s de vols comercials no els era possible. Per qu√® no se n’han fet m√©s ho ha de respondre el ministeri. El que est√† clar, per√≤, √©s que en una situaci√≥ on el govern de l’Estat podia mostrar la seva cara m√©s progressista, el seu ADN m√©s progressista, no ha aprofitat ocasi√≥. Al contrari. Ha mostrat la seva cara m√©s recentralitzadora i, fins i tot, en algun cas el llenguatge aquest m√©s b√®l¬∑lic. Quan a Catalunya f√®iem les rodes de premsa mostrant els nostres professionals m√®dics o els nostres professionals de protecci√≥ civil, l’Estat ha mostrat l’ex√®rcit. No √©s el millor missatge que podem transmetre. Pel que fa a la recentralitzaci√≥, els estudis dels darrers dies demostren que aquells estats que han gestionat aquesta crisi de forma m√©s descentralitzada s√≥n els que se n’estan sortint millor. Aquest √©s un missatge que hauria d’escoltar l’estat espanyol.

El govern espanyol ha desaprofitat l’ocasi√≥ de mostrar el seu ADN progressista: ha ensenyat la seva cara m√©s recentralitzadora i el seu llenguatge m√©s b√®l¬∑lic

L’ha decebut?
Ens ha decebut sobretot aquesta poca sensibilitat progressista per gestionar aquesta crisi, s√≠. Altre cop aquelles persones que abans de la crisi eren m√©s vulnerables han estat les primeres a patir la crisi. No hem arribat a tots els ciutadans en aquesta crisi des de la mateixa l√≠nia de sortida. Un govern responsable, que pensi en les persones, en el seu benestar i la igualtat d’oportunitats, ha de garantir que una crisi d’aquestes caracter√≠stiques, malgrat la complexitat que pugui suposar, afecti d’una forma igual tota la poblaci√≥.

Abans explicava que tenen una part del departament dedicada a estudiar les experi√®ncies d‚Äôaltres pa√Įsos i veure com es poden aplicar aqu√≠. Quins exemples pot posar-ne?
Quan el govern de l’Estat decideix flexibilitzar aquestes mesures de confinament i demana que els treballadors puguin accedir a les empreses, no pensa qu√® faran les fam√≠lies amb els seus infants. En canvi, pa√Įsos com Alemanya o el Nord d’Europa han implementat mesures econ√≤miques per compensar aquestes situacions o han posat tots aquells mitjans per tal que els infants puguin estar acompanyats durant aquest temps que els pares treballen. Tamb√© hi ha pa√Įsos que han fet molt m√©s per compensar les p√®rdues d’aut√≤noms i petites empreses.

Qui ho està fent millor? Quin país hauria de ser el referent per a Catalunya?
Hi ha una casu√≠stica molt diferent, per√≤ els pa√Įsos del Nord d’Europa han pres una atenci√≥ molt especial pel que fa al benestar de les persones i a l’acompanyament dels infants. Hi ha territoris del nord d’It√†lia on les mesures de confinament han estat molt m√©s restrictives que les que s’han pogut aplicar a Catalunya. A Portugal, malgrat les dist√†ncies i no entenent que totes les mesures han estat les millors possibles, han fet pol√≠tiques per garantir la igualtat de totes les persones. Caldria agafar-ne una mica de cada. Per aix√≤ fem una an√†lisi di√†ria de totes les mesures que s’estan implementant arreu.

Una Catalunya independent hauria pogut decidir quines mesures de confinament aplicar

Per√≤ qu√® podria haver fet una Catalunya independent que no s’hagi fet fins ara?
Doncs, per una banda, poder decidir aquelles mesures de confinament en les quals hem mostrat la nostra discrep√†ncia amb l’Estat. Per altra banda, pel que fa a gestionar la dificultat d’aquest postcoronavirus, nosaltres, almenys des d’ERC i des del Govern, apostem per una fiscalitat i una redistribuci√≥ de la riquesa m√©s justa. Aquesta situaci√≥ deixar√† sectors de la poblaci√≥ amb unes p√®rdues econ√≤miques i una situaci√≥ de vulnerabilitat molt important. Una pol√≠tica responsable exigeix reequilibrar aquesta riquesa i si ens n’hem de sortir d’aquesta crisi, ho hem de fer tots.

Però el Govern de Catalunya ho ha fet tot bé, en les competències que té? No hauria de fer també autocrítica?
√Čs evident que en una situaci√≥ sobrevinguda com aquesta no es pot dir mai que s’ha fet tot b√©. Dia a dia vas aprenent de tot el que s’est√† fent. El que est√† clar √©s que el Govern de Catalunya s’ha posat al capdavant del problema, ha informat di√†riament, han donat la cara i s’han pres totes aquelles mesures necess√†ries per gestionar la dificultat. √Čs evident que hi ha sectors com les resid√®ncies que ens han generat molt neguit, per√≤ cal tenir en compte que sectors com aquest han generat neguit a tots els pa√Įsos del m√≥n, tenint en compte la poblaci√≥ envellida que es troba en aquests equipaments. √Čs cert que ens neguiteja, per√≤ no ens neguiteja m√©s que a altres pa√Įsos. La problem√†tica ha estat la mateixa.

√Čs cert que ens neguiteja la situaci√≥ de les resid√®ncies, per√≤ no ens neguiteja m√©s que a altres pa√Įsos. La problem√†tica ha estat la mateixa

Per√≤, el seu departament √©s tamb√© el de Transpar√®ncia. S’ha estat transparent aqu√≠?
Se n’ha estat, en tot moment. Si alg√ļ ha posat en dubte les dades, √©s perqu√® les que publica el Govern s√≥n aquelles que rep d’una forma oficial. No hi ha res a amagar. Tot el que s’ha publicat √©s el que s’ha rebut oficialment. Probablement, hi ha hagut alcaldes o municipis que, fruit de la proximitat, han rebut unes dades diferents, per√≤ com a govern responsable no podem fer √ļs d’aquestes dades. Ho ha dit clar la consellera Verg√©s, tot el que es publica √©s el que es rep a trav√©s dels canals oficials.

En aquests moments s’ha canviat el model, per√≤, i tamb√© es compten les morts que reporten les funer√†ries.
Exacte, en aquests moments s’ha optat per publicar les dades de morts a partir de les dades de les funer√†ries. √Čs un pas important pel que fa a la transpar√®ncia. L’estat espanyol tot just s’hi ha apuntat fa poc perqu√® ha vist que aquest era un sistema fiable. Anem aprenent dia rere dia, el que no podem fer √©s utilitzar unes dades de les quals no tenim garantia que siguin certes.

Dins el Govern s’han vist algunes discrep√†ncies. Van a l’una, conseller?
El Govern va a l’una. No tenim m√©s remei, al contrari. En una situaci√≥ aix√≠ el que no necessita la ciutadania √©s discrep√†ncies. √Čs cert que quan es gestiona una situaci√≥ de complexitat apareixen maneres diferents d’entendre o de superar aquest moment i √©s bo que aix√≠ sigui. Aquest debat hi √©s i en els consells executius es posen sobre la taula temes on no hi ha unanimitat, per√≤ la responsabilitat ens fa arribar al consens. Jo apel¬∑lo al sentit de responsabilitat i penso que el Govern ha actuat en aquest sentit.

√Čs normal que en un govern es pugui discrepar, per√≤ les decisions que s’acaben prenent s√≥n consensuades

√Čs normal les discrep√†ncies. El tema √©s si es poden permetre que siguin p√ļbliques.
Si en algun moment ha semblat que hi havia discrep√†ncies √©s perqu√® s’han posat en evid√®ncia aquestes discrep√†ncies, per√≤ formen part de la gesti√≥ de la complexitat. I, al final, l’important √©s que aquelles decisions que s’acabin prenent, malgrat que en algun moment es pugui discrepar o debatre, √©s que es prenguin de forma consensuada i els acords que s’estan prenent surten de forma parlada i madurada.

Un dels temes on s’ha vist aquestes discrep√†ncies √©s en el pla de desconfinament. Com ha de ser aquest proc√©s?
Aix√≤ ho hauran de dir els departaments que tenen compet√®ncies sobre aix√≤. El que no podem √©s prendre mesures de desconfinament sense atendre els consells dels experts. Per aix√≤ hi ha un grup d’experts que assessoren el Govern, al Departament de Salut, per tal que ens informi d’aquestes mesures en cada moment. La voluntat de tots √©s poder retornar a la normalitat al m√©s aviat possible, per√≤ seria una irresponsabilitat suavitzar aquestes mesures sense tenir la certesa que s√≥n les millors. Seria irresponsable posar horitzons. Cal responsabilitat perqu√® fer un pas en fals ens podria perjudicar molt√≠ssim. Tinguem paci√®ncia, ens en sortirem.

Cal responsabilitat perquè fer un pas en fals en el desconfinament ens podria perjudicar moltíssim. Tinguem paciència

Com ha de seguir el diàleg entre Catalunya i Espanya, que ara ha quedat aturat? Sánchez aposta per reprendre-ho després del coronavirus.
Ha de seguir tal com s’hi van comprometre les dues parts. Que ara sigui o no sigui el moment ho dir√† si tot all√≤ que es posa en aquesta taula de negociaci√≥ serveix per millorar el dia a dia dels ciutadans. Si s’hi porten objectius per millorar aquesta vida i el dia a dia dels ciutadans, benvinguda sigui. No em faria res que es convoqu√©s si es pogu√©s tractar l’amnistia dels presos o el dret a l’autodeterminaci√≥. Aquesta crisi ha demostrat que si ens hagu√©ssim pogut autodeterminar i hagu√©ssim pogut decidir el model d’estat, haur√≠em gestionat aquesta crisi d’una altra manera.

Sánchez aposta per uns pactes de reconstrucció de tot Espanya.
Sí, Sánchez aposta molt pels Pactes de la Moncloa i dona la sensació que aquesta aposta aferrissada va més per la fotografia amb els presidents autonòmics que per allò que conté realment. Des de Catalunya estarem oberts a qualsevol pacte o a qualsevol acord que serveixi per millorar la situació, però ha de tenir contingut, no només ha de ser una fotografia.

Estem oberts a pactes, però ha de tenir contingut. No pot ser només una fotografia de Sánchez

Creu que es pot acabar aprofitant la crisi sanitària per deixar aparcat el conflicte amb Catalunya?
Els debats es poden aparcar quan hi ha altres prioritats, per√≤ no vol dir que desaparegui. A Catalunya hi ha una majoria √†mplia de persones que volen decidir aquest futur. Mai √©s mal moment per poder parlar, dialogar o negociar. I m√©s sobre un dret que tenim com a ciutadans. Ara mateix estem en plena gesti√≥ del coronavirus, i probablement aquesta taula necessiti un espai i una perspectiva m√©s √†mplia. I tamb√© sortir d’aquesta vor√†gine de complexitat que tenim en aquests moments, per√≤ no vol dir que hagi deixat de ser una prioritat. Al contrari. √Čs una de les principals prioritats del Govern.

Per√≤ quan s’ha de reprendre aquest di√†leg? Despr√©s de l’estiu? Abans?
Aix√≤ ho diran les dues parts. Les taules s’han de convocar quan tenim clar l’ordre del dia i qu√® ser√† tractat a la reuni√≥. Per tant, en el moment que les dues parts siguem capaces de posar sobre la taula uns temes dels quals parlar i una possibilitat d’acord, aquell ser√† el bon moment. Si per aix√≤ cal esperar, esperarem el temps que faci falta. Asseure’ns per no arribar a cap acord no √©s el millor missatge que necessita la ciutadania.

Formarà part de la taula?
Decidir√† el president i vicepresident, jo m’hi poso a disposici√≥. Si m’ho demanen, all√† ser√©.

Mai √©s mal moment per poder parlar, dialogar o negociar sobre el dret a l’autodeterminaci√≥

Convocar la comissió bilateral sí que és competència seva. Quan ho farà? Abans o després de la taula?
Sempre he dit que ha d’avan√ßar paral¬∑lelament. No t√© sentit avan√ßar en temes sectorials si no s’avan√ßa en els estructurals i troncals que tenim com a pa√≠s. Hem de parlar de les petites coses, per√≤ sobretot del tot. Quan siguem capa√ßos de parlar del tot, estic segur que ens entendrem en totes les q√ľestions que es puguin parlar en una comissi√≥ bilateral.

Per acabar. Quan han de ser les eleccions catalanes?
Jo no he de dir quan crec que han de ser aquestes eleccions. En tot cas, va ser el president Torra qui va apuntar la possibilitat d’anunciar la data, i en aquell moment ho situava despr√©s dels pressupostos. Evidentment, qui t√© compet√®ncia sobre la data √©s Torra i hem de respectar la seva decisi√≥. Tamb√© √©s cert que hi ha la possibilitat que sigui el Tribunal Suprem qui activi aquesta data, esperem que aix√≠ no sigui.

Però veient la gravetat de situació i de la crisi que deixarà aquesta pandèmia. Cal esgotar la legislatura?
Si les eleccions han de servir per enfortir i donar estabilitat a un govern, benvingudes siguin, si han de servir per generar desestabilitat, no és la millor solució. En aquests moments ens correspon gestionar la crisi, unir forces i treballar en consens i màxima unitat estratègica. I en això estem.

Informa:ELNACIONASL.CAT (19-4-2020)

241 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: