CONSELLER D’EXTERIORS: ” CATALUNYA MOSTRA METGES I L’ESTAT L’EXÈRCIT “

( CARLOTA CAMPS )
El conseller d’Exteriors, Bernat Solé (Agramunt, 1975), ha hagut d’agafar el comandament del departament en un moment complicat, entre la pandèmia del coronavirus i la marxa del seu predecessor, Alfred Bosch, després del cas d’assetjament sexual per part d’un dels seus assessors. Solé va prendre possessió del càrrec encara no fa ni un mes i ho va haver de fer ja telemàticament des d’Agramunt, on està passant el confinament, i d’on ha estat alcalde els darrers nou anys. És també des d’aquest poble de l’Urgell que respon a les preguntes d’ElNacional.cat a través de videotrucada, per explicar com està gestionant la Conselleria d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència la crisi provocada per la Covid-19.

Ha entrat a la conselleria en un moment molt convuls. Com ha estat l’aterratge?
Complex, perquè ha estat en una situació de màxima dificultat, com és la gestió d’una pandèmia global com la del coronavirus. I a això s’hi ha sumat la situació complexa també viscuda per l’assetjament sexual i laboral que va patir el departament en els darrers mesos.

Tot i el confinament, ha pogut anar fent reunions? Com l’ha trobat?
He fet reunions amb gairebé tothom del departament i espero que en els propers dies pugui conèixer, malgrat que hagi de ser telemàticament, tots els equips de treball. La percepció que rebo d’aquestes reunions és, per una banda, la gran feina que s’està fent, però per altra banda, hi ha equips dolguts i que han passat per una situació emocionalment molt complexa. Ara la prioritat és retornar la confiança a tots els equips i fer un acompanyament molt proper i amb molta sensibilitat a aquelles persones que ho van patir directament o indirectament. Em consta que la meva arribada ha generat confiança i estic segur que quan ens puguem retrobar en espais físics, això acabarà essent una realitat. Realment, si volem projectar la bona feina i valor humà que té aquest departament, necessitem aquest clima.

Malauradament, és inevitable avui dia que es puguin donar situacions d’assetjament, però el que sí que es pot garantir és que es resolguin i es gestionin d’una forma ràpida i eficient

Ha pogut començar a pensar en els canvis necessaris per evitar que es repeteixin situacions d’aquest tipus o haurà de ser després del coronavirus?
No, és un tema prou important com per a posar-nos-hi a treballar de seguida. Una de les primeres accions que vaig dur a termes és garantir que les persones que van patir aquestes circumstàncies estaven ben acompanyades i ben ateses. També hem iniciat ja un estudi d’aquelles mesures que poden ajudar que l’activació d’aquest protocol sigui més àgil. Malauradament, és inevitable avui dia que es puguin donar situacions d’aquest tipus, però el que sí que es pot garantir és que es resolguin i es gestionin d’una forma ràpida i eficient. Ens cal un protocol que inclogui mesures que així ho permetin.

Quina és la tasca del seu departament en aquesta pandèmia?
Estem fixant objectius en diferents àmbits. En primer lloc, acompanyant persones catalanes que estan arreu del món i que tenen dificultats per tornar. També fem un recull de bones pràctiques dels països on tenim delegacions i influències i el posem a disposició dels departaments i del consell executiu. I, pel que fa a la transparència, des del nostre departament estem recollint aquelles dades que ens facilita cada departament per posar-les a disposició de la gent. Les dades són de la gent i això ho tenim molt clar.

Com està actualment el retorn de catalans?
Aquesta ha estat una de les prioritats dels primers dies, i ara ja queden poques persones per retornar. Actualment, tres de cada quatre ja han pogut tornar. I el que fem amb el 25% restant és acompanyar-los en el seu confinament.

Tres de cada quatre catalans a l’estranger ja han pogut tornar. Al 25% restant els estem acompanyant en el seu confinament

Per què no ha pogut tornar aquest 25% restant?
Hi ha molta casuística. Hi ha ciutadans que han volgut tornar i no han trobat vols comercials perquè han deixat d’existir o que l’increment abusiu del preu d’aquests vols els ha fet impossible tornar. En altres països ha estat el tancament de fronteres, com és el cas de l’Índia, i el que s’ha hagut de fer és acompanyar-los en aquest confinament. També, en zones del sud-est asiàtic o a Austràlia, les autoritats gairebé exigien que les persones vingudes de fora deixessin el país, però no hi havia oportunitat per poder agafar un vol. Per això, en aquests països, ha calgut fer acompanyament amb molta sensibilitat. El que ha deixat clar aquesta crisi, aquest coronavirus, és que encara més ens calen delegacions més fortes arreu del món i en aquells espais on hem notat buits, el que caldrà és reforçar aquesta presència.

S’està pensant en un pla d’ampliació de delegacions?
És aviat per platejar-nos aquests objectius, el que està clar i és una evidència és que zones com el sud-est asiàtic o el continent africà ens són un buit i, per tant, caldrà buscar fórmules perquè Catalunya pugui ser explicada en aquests territoris, i que els catalans que hi viuen ens entenguin com una referència. En els propers mesos caldrà prendre aquestes decisions.

Aquesta crisi ha fet encara més evident que calen delegacions més fortes arreu del món i en aquells espais on hem notat buits caldrà reforçar-ne la presènci
a

Cs i PP qüestionen constantment aquestes delegacions i, especialment ara, demanen retallar-ne el pressupost per destinar-lo al coronavirus. Creuen que la tasca que fan vostès ja la fan les ambaixades. Vostè, en canvi, diu el contrari.
Si els ciutadans han trucat a les delegacions és precisament perquè hi havia un buit. Aquesta crisi ha demostrat la necessitat d’encara fer més fortes aquestes delegacions, que tinguin més presència i puguin exercir aquesta referència que estan essent. A més, només cal tenir en compte que el pressupost del Departament d’Exteriors és només l’1% de l’acció exterior de l’estat espanyol. Estic segur que la proporcionalitat de la feina que estan fent aquestes delegacions respecte al pressupost que suposen supera amb escreix les expectatives. Cs i PP sempre han posat en dubte la feina d’aquestes delegacions, aquesta crisi ha demostrat a ells i a tota la ciutadania la importància de disposar d’aquesta eina de país.

Diu que hi ha hagut un buit per part de l’Estat. En quin sentit?
A mi no em correspon valorar el que ha fet el Ministeri d’Exteriors o les ambaixades, estic segur que hi ha hagut situacions en què han actuat de forma responsable i adequada. Però està clar que si hem rebut aquestes 900 trucades que responen a 1.500 persones arreu del món, ha estat perquè no han trobat solucions quan han trucat a les ambaixades. En alguns casos no s’ha donat una resposta clara i, fins i tot, respostes ambigües.

En un grup de quatre persones confinades a Split, l’acompanyament del ministeri va ser facilitar-los jocs de taula i llibres de lectura

Per exemple?
Doncs ara em ve al cap la situació de quatre persones que estaven confinades a Split i que l’acompanyament del ministeri va ser facilitar-los jocs de taula i llibres de lectura per passar el confinament de la millor manera possible. És una situació anecdòtica i estic segur que no és extrapolable a tots els casos, però en aquest cas concret de Croàcia nosaltres vam fer un acompanyament i vam fer possible que en pocs dies aquests quatre ciutadans poguessin tornar a casa.

Quins són els països on hi havia més catalans?
Teníem tres zones on hi havia una afectació més important, ja fos perquè hi havia més presència de catalans o perquè hi havia més dificultats per al seu retorn. Especialment els Estats Units, Austràlia i tots els països del continent sud-americà. En aquests casos hem pogut dur a terme tot l’acompanyament i bona part d’aquests ciutadans ja estan aquí. En el cas dels Estats Units i Canada, per posar un exemple, la complexitat era que molts dels catalans que estaven allà eren estudiants joves, menors d’edat fins i tot, que estaven duent a terme programes d’estudis i idiomes i això sumava una dificultat especial. Calia fer un trasllat sense acompanyament d’un adult i amb vols que exigien escales complexes.

Als Estats Units hi havia molts catalans menors, estudiants, i això ha sumat una dificultat especial

Han registrat casos de ciutadans que hagin quedat atrapats en alguna escala?
I tant. Hi havia un grup de catalans, per exemple, que era a l’Índia abans del tancament, i que van aconseguir comprar un vol amb escala a Moscou. Un cop allà no van poder agafar el següent vol perquè havia estat cancel·lat. S’ha de dir que les autoritats russes van fer tot el que va caldre i aquests catalans van estar molt ben atesos, però van haver de passar molts dies de confinament a una ciutat que no era ni el seu país d’origen ni el de retorn, i això encara ho fa més complex.

Què es pot fer davant els abusos de les aerolínies?
Hem mantingut reunions amb l’Autoritat Catalana de la Competència i amb la de l’Agència del Consum per fer que tots els catalans que vulguin denunciar aquests abusos ho tinguin fàcil. Els hem facilitat formularis perquè puguin presentar les denúncies corresponents. Una situació així no ha de ser l’oportunitat perquè les companyies aèries, que entenc que passen les seves dificultats, ho facin pagar als ciutadans.

Per què el ministeri no ha noliejat més avions?
Jo vaig transmetre a la ministra Arantxa González Laya, en la trucada que vam tenir, que calia que el govern de l’Estat noliegés vols per retornar aquests ciutadans, ja que a través de vols comercials no els era possible. Per què no se n’han fet més ho ha de respondre el ministeri. El que està clar, però, és que en una situació on el govern de l’Estat podia mostrar la seva cara més progressista, el seu ADN més progressista, no ha aprofitat ocasió. Al contrari. Ha mostrat la seva cara més recentralitzadora i, fins i tot, en algun cas el llenguatge aquest més bèl·lic. Quan a Catalunya fèiem les rodes de premsa mostrant els nostres professionals mèdics o els nostres professionals de protecció civil, l’Estat ha mostrat l’exèrcit. No és el millor missatge que podem transmetre. Pel que fa a la recentralització, els estudis dels darrers dies demostren que aquells estats que han gestionat aquesta crisi de forma més descentralitzada són els que se n’estan sortint millor. Aquest és un missatge que hauria d’escoltar l’estat espanyol.

El govern espanyol ha desaprofitat l’ocasió de mostrar el seu ADN progressista: ha ensenyat la seva cara més recentralitzadora i el seu llenguatge més bèl·lic

L’ha decebut?
Ens ha decebut sobretot aquesta poca sensibilitat progressista per gestionar aquesta crisi, sí. Altre cop aquelles persones que abans de la crisi eren més vulnerables han estat les primeres a patir la crisi. No hem arribat a tots els ciutadans en aquesta crisi des de la mateixa línia de sortida. Un govern responsable, que pensi en les persones, en el seu benestar i la igualtat d’oportunitats, ha de garantir que una crisi d’aquestes característiques, malgrat la complexitat que pugui suposar, afecti d’una forma igual tota la població.

Abans explicava que tenen una part del departament dedicada a estudiar les experiències d’altres països i veure com es poden aplicar aquí. Quins exemples pot posar-ne?
Quan el govern de l’Estat decideix flexibilitzar aquestes mesures de confinament i demana que els treballadors puguin accedir a les empreses, no pensa què faran les famílies amb els seus infants. En canvi, països com Alemanya o el Nord d’Europa han implementat mesures econòmiques per compensar aquestes situacions o han posat tots aquells mitjans per tal que els infants puguin estar acompanyats durant aquest temps que els pares treballen. També hi ha països que han fet molt més per compensar les pèrdues d’autònoms i petites empreses.

Qui ho està fent millor? Quin país hauria de ser el referent per a Catalunya?
Hi ha una casuística molt diferent, però els països del Nord d’Europa han pres una atenció molt especial pel que fa al benestar de les persones i a l’acompanyament dels infants. Hi ha territoris del nord d’Itàlia on les mesures de confinament han estat molt més restrictives que les que s’han pogut aplicar a Catalunya. A Portugal, malgrat les distàncies i no entenent que totes les mesures han estat les millors possibles, han fet polítiques per garantir la igualtat de totes les persones. Caldria agafar-ne una mica de cada. Per això fem una anàlisi diària de totes les mesures que s’estan implementant arreu.

Una Catalunya independent hauria pogut decidir quines mesures de confinament aplicar

Però què podria haver fet una Catalunya independent que no s’hagi fet fins ara?
Doncs, per una banda, poder decidir aquelles mesures de confinament en les quals hem mostrat la nostra discrepància amb l’Estat. Per altra banda, pel que fa a gestionar la dificultat d’aquest postcoronavirus, nosaltres, almenys des d’ERC i des del Govern, apostem per una fiscalitat i una redistribució de la riquesa més justa. Aquesta situació deixarà sectors de la població amb unes pèrdues econòmiques i una situació de vulnerabilitat molt important. Una política responsable exigeix reequilibrar aquesta riquesa i si ens n’hem de sortir d’aquesta crisi, ho hem de fer tots.

Però el Govern de Catalunya ho ha fet tot bé, en les competències que té? No hauria de fer també autocrítica?
És evident que en una situació sobrevinguda com aquesta no es pot dir mai que s’ha fet tot bé. Dia a dia vas aprenent de tot el que s’està fent. El que està clar és que el Govern de Catalunya s’ha posat al capdavant del problema, ha informat diàriament, han donat la cara i s’han pres totes aquelles mesures necessàries per gestionar la dificultat. És evident que hi ha sectors com les residències que ens han generat molt neguit, però cal tenir en compte que sectors com aquest han generat neguit a tots els països del món, tenint en compte la població envellida que es troba en aquests equipaments. És cert que ens neguiteja, però no ens neguiteja més que a altres països. La problemàtica ha estat la mateixa.

És cert que ens neguiteja la situació de les residències, però no ens neguiteja més que a altres països. La problemàtica ha estat la mateixa

Però, el seu departament és també el de Transparència. S’ha estat transparent aquí?
Se n’ha estat, en tot moment. Si algú ha posat en dubte les dades, és perquè les que publica el Govern són aquelles que rep d’una forma oficial. No hi ha res a amagar. Tot el que s’ha publicat és el que s’ha rebut oficialment. Probablement, hi ha hagut alcaldes o municipis que, fruit de la proximitat, han rebut unes dades diferents, però com a govern responsable no podem fer ús d’aquestes dades. Ho ha dit clar la consellera Vergés, tot el que es publica és el que es rep a través dels canals oficials.

En aquests moments s’ha canviat el model, però, i també es compten les morts que reporten les funeràries.
Exacte, en aquests moments s’ha optat per publicar les dades de morts a partir de les dades de les funeràries. És un pas important pel que fa a la transparència. L’estat espanyol tot just s’hi ha apuntat fa poc perquè ha vist que aquest era un sistema fiable. Anem aprenent dia rere dia, el que no podem fer és utilitzar unes dades de les quals no tenim garantia que siguin certes.

Dins el Govern s’han vist algunes discrepàncies. Van a l’una, conseller?
El Govern va a l’una. No tenim més remei, al contrari. En una situació així el que no necessita la ciutadania és discrepàncies. És cert que quan es gestiona una situació de complexitat apareixen maneres diferents d’entendre o de superar aquest moment i és bo que així sigui. Aquest debat hi és i en els consells executius es posen sobre la taula temes on no hi ha unanimitat, però la responsabilitat ens fa arribar al consens. Jo apel·lo al sentit de responsabilitat i penso que el Govern ha actuat en aquest sentit.

És normal que en un govern es pugui discrepar, però les decisions que s’acaben prenent són consensuades

És normal les discrepàncies. El tema és si es poden permetre que siguin públiques.
Si en algun moment ha semblat que hi havia discrepàncies és perquè s’han posat en evidència aquestes discrepàncies, però formen part de la gestió de la complexitat. I, al final, l’important és que aquelles decisions que s’acabin prenent, malgrat que en algun moment es pugui discrepar o debatre, és que es prenguin de forma consensuada i els acords que s’estan prenent surten de forma parlada i madurada.

Un dels temes on s’ha vist aquestes discrepàncies és en el pla de desconfinament. Com ha de ser aquest procés?
Això ho hauran de dir els departaments que tenen competències sobre això. El que no podem és prendre mesures de desconfinament sense atendre els consells dels experts. Per això hi ha un grup d’experts que assessoren el Govern, al Departament de Salut, per tal que ens informi d’aquestes mesures en cada moment. La voluntat de tots és poder retornar a la normalitat al més aviat possible, però seria una irresponsabilitat suavitzar aquestes mesures sense tenir la certesa que són les millors. Seria irresponsable posar horitzons. Cal responsabilitat perquè fer un pas en fals ens podria perjudicar moltíssim. Tinguem paciència, ens en sortirem.

Cal responsabilitat perquè fer un pas en fals en el desconfinament ens podria perjudicar moltíssim. Tinguem paciència

Com ha de seguir el diàleg entre Catalunya i Espanya, que ara ha quedat aturat? Sánchez aposta per reprendre-ho després del coronavirus.
Ha de seguir tal com s’hi van comprometre les dues parts. Que ara sigui o no sigui el moment ho dirà si tot allò que es posa en aquesta taula de negociació serveix per millorar el dia a dia dels ciutadans. Si s’hi porten objectius per millorar aquesta vida i el dia a dia dels ciutadans, benvinguda sigui. No em faria res que es convoqués si es pogués tractar l’amnistia dels presos o el dret a l’autodeterminació. Aquesta crisi ha demostrat que si ens haguéssim pogut autodeterminar i haguéssim pogut decidir el model d’estat, hauríem gestionat aquesta crisi d’una altra manera.

Sánchez aposta per uns pactes de reconstrucció de tot Espanya.
Sí, Sánchez aposta molt pels Pactes de la Moncloa i dona la sensació que aquesta aposta aferrissada va més per la fotografia amb els presidents autonòmics que per allò que conté realment. Des de Catalunya estarem oberts a qualsevol pacte o a qualsevol acord que serveixi per millorar la situació, però ha de tenir contingut, no només ha de ser una fotografia.

Estem oberts a pactes, però ha de tenir contingut. No pot ser només una fotografia de Sánchez

Creu que es pot acabar aprofitant la crisi sanitària per deixar aparcat el conflicte amb Catalunya?
Els debats es poden aparcar quan hi ha altres prioritats, però no vol dir que desaparegui. A Catalunya hi ha una majoria àmplia de persones que volen decidir aquest futur. Mai és mal moment per poder parlar, dialogar o negociar. I més sobre un dret que tenim com a ciutadans. Ara mateix estem en plena gestió del coronavirus, i probablement aquesta taula necessiti un espai i una perspectiva més àmplia. I també sortir d’aquesta voràgine de complexitat que tenim en aquests moments, però no vol dir que hagi deixat de ser una prioritat. Al contrari. És una de les principals prioritats del Govern.

Però quan s’ha de reprendre aquest diàleg? Després de l’estiu? Abans?
Això ho diran les dues parts. Les taules s’han de convocar quan tenim clar l’ordre del dia i què serà tractat a la reunió. Per tant, en el moment que les dues parts siguem capaces de posar sobre la taula uns temes dels quals parlar i una possibilitat d’acord, aquell serà el bon moment. Si per això cal esperar, esperarem el temps que faci falta. Asseure’ns per no arribar a cap acord no és el millor missatge que necessita la ciutadania.

Formarà part de la taula?
Decidirà el president i vicepresident, jo m’hi poso a disposició. Si m’ho demanen, allà seré.

Mai és mal moment per poder parlar, dialogar o negociar sobre el dret a l’autodeterminació

Convocar la comissió bilateral sí que és competència seva. Quan ho farà? Abans o després de la taula?
Sempre he dit que ha d’avançar paral·lelament. No té sentit avançar en temes sectorials si no s’avança en els estructurals i troncals que tenim com a país. Hem de parlar de les petites coses, però sobretot del tot. Quan siguem capaços de parlar del tot, estic segur que ens entendrem en totes les qüestions que es puguin parlar en una comissió bilateral.

Per acabar. Quan han de ser les eleccions catalanes?
Jo no he de dir quan crec que han de ser aquestes eleccions. En tot cas, va ser el president Torra qui va apuntar la possibilitat d’anunciar la data, i en aquell moment ho situava després dels pressupostos. Evidentment, qui té competència sobre la data és Torra i hem de respectar la seva decisió. També és cert que hi ha la possibilitat que sigui el Tribunal Suprem qui activi aquesta data, esperem que així no sigui.

Però veient la gravetat de situació i de la crisi que deixarà aquesta pandèmia. Cal esgotar la legislatura?
Si les eleccions han de servir per enfortir i donar estabilitat a un govern, benvingudes siguin, si han de servir per generar desestabilitat, no és la millor solució. En aquests moments ens correspon gestionar la crisi, unir forces i treballar en consens i màxima unitat estratègica. I en això estem.

Informa:ELNACIONASL.CAT (19-4-2020)

153 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: