“Haver estudiat una carrera, superar dures oposicions i obtenir triennis per acabar legitimant una formació com Vox”
(QUICO SALLÉS )

L’impresentable fiasco de la gestió del Primer d’Octubre ha convidat a l’Estat a un festí interminable. L’independentisme ha fet seure a taula tot el poder estatal per endrapar un berenar copiós, però sense adonar-se que el berenar és l’independentisme. La piconadora és insadollable. Sense manies i sense embuts. De fet, n’està orgullosa d’aclaparar el moviment que fa cinc anys es veia capaç de tot i desafiava l’ordre establert. El darrer exemple, el rejudici als independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. Un segon judici, cinc anys després dels fets i que se celebra quan ja hi ha condemnats pel Tribunal Suprem pel Primer d’Octubre, com la consellera Meritxell Borràs, que ja han liquidat la pena.

El més trist de tot plegat és que si el primer judici va ser anul·lat perquè els magistrats eren parcials, aquest segon semblava un tràmit. És a dir, encara no entenc per què s’han malbaratat recursos públics per una sentència que ja està escrita. ¿Què s’havia de fer veure, més enllà d’observar un fiscal fotent-se de les iniciatives parlamentàries i una advocada de l’Estat intentant menystenir la intel·ligència dels independentistes? I el que és més inquietant, tots dos acompanyats de la comparsa vergonyosa de Vox. Haver estudiat una carrera, superar unes duríssimes oposicions i obtenir triennis per acabar legitimant una formació com Vox i defensant la seva interpretació del dret únicament com un mitjà de repressió barat i barroer.

La complicitat de fiscalia i els lletrats de la Moncloa amb Vox en aquesta mena de judicis fa sospitar de les garanties que han de tenir i exercir aquestes institucions. Al capdavall, es genera el dubte raonable de témer que tots tres s’estimen més veure un indepe a la presó o condemnar-lo al pacte de la gana que no pas a un assassí. La percepció és aquesta.

No és l’únic judici al món del processisme que s’ha repetit. El de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre és un altre exemple clamorós. Els Síndics van ser absolts, sobretot, perquè la jutgessa encara es pregunta per què tenia cinc acadèmics asseguts a la banqueta dels acusats. L’Audiència va obligar a repetir el judici i ara la feina està a saber com i on se’ls pot jutjar perquè encara no se sap ben bé quin delicte haurien comès. N’hi ha que hauran d’anar al Tribunal Suprem, altres al TSJC i altres al jutjat penal. Tot un curs de dret processal. Existia el dret penal de l’enemic, després es va sofisticar amb el dret penitenciari de l’enemic i s’ha arribat a l’excel·lència del dret processal de l’enemic.

Un altre dels exemples és el cas de Rubén Novoa. Un tuitaire que ha estat jutjat tres vegades, i absoltes les tres, per haver difós suposades dades personals de la lletrada del Jutjat 13 durant la seva declaració durant el judici del Procés. Sí, tres cops. La feinada que vam tenir al diari per explicar-ho a fi i efecte que els lectors no es pensessin que ens havíem begut l’enteniment i la vergonya.

Hi ha més exemples, com ara demanar 4 anys de presó per cremar una paperera que segons l’Ajuntament val 200 euros, o 9 anys per ruixar amb un extintor un agent de la Brimo. Penes sol·licitades que són absolutament irracionals i més quan veus la iniciativa popular de Maria Pilar que va perdre el seu fill a la carretera envestit per un vehicle passat de voltes amb què demana ponderació i seny entre els resultats i la pena.

Només hi ha l’esperança d’algunes seccions de les Audiències i d’alguns jutjats que han decidit fer el que toca, aplicar el dret i no formar part d’una perfomance repressiva esverada i esperonada per un espanyolisme malentès. Hi ha hagut sentències racionals o decisions que paren els peus a processos que no tenen ni cap ni peus i, en canvi, molt fetge i mala llet. Tot i aquests exemples, el festí no s’atura, d’acord; i possiblement és poc probable tenir la fórmula per tallar-ho, però com a mínim, que els partits que diuen defensar els postulats del processisme no els comprin l’Almax.
Informa:ELMON.CAT (18-III-2023)