Era un secret a veus i finalment aquest matí s’ha confirmat. El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del president de la Generalitat i Quim Torra serà inhabilitat els propers dies. El TS ha condemnat Torra a un any i mig d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència. La sentència de 133 pàgines ratifica que va desobeir de forma “contumaç i obstinada” a la Junta Electoral Central, encarregada de vetllar per la neutralitat dels poders públics en les eleccions, diu el text.
Avui s’ha fet pública la sentència i ara cal que, un cop notificada al president, s’engegui tota la maquinària pel relleu de Torra a la Generalitat i el cicle electoral amb la vista fixada en unes properes eleccions el primer trimestre del 2021.
Fonts del Tribunal Suprem expliquen que tot just aquest migdia s’ha acabat de signar la sentència, que té l’unanimitat del tribunal, i ara va camí de notificar-se, primer al Tribunal Suprerior de Justícia de Catalunya, i després al mateix Quim Torra. La sentència, per tant, només s’ha confirmat als mitjans de comunicació que des de primera del matí estan fent guàrdia al Tribunal Suprem.
La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, que ja va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per desobeïr la JEC i no retirar la pancarta del balcó de la Generalitat durant el procés electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d’abril de 2019. Segons la Junta Electoral Torra va vulnerar la neutralitat exigida a les administracions públiques en aquests processos i el Suprem li dóna la raó.
El Suprem, en una sentència dictada per unanimitat, desestima el recurs de Torra i confirma íntegrament la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sentència ratificada condemnar a 1 any i mig d’inhabilitació especial tant per a l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l’exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l’Estat.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, destaca que l’àmbit del recurs “no és l’exhibició de determinats símbols o pancartes d’una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l’exercici de les seves funcions garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s’han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses d’aquella Junta Electoral “.
“No és llibertat d’expressió”
La Sala subratlla que els acords de la Junta Electoral Central no van vulnerar els drets a la llibertat ideològica i la llibertat d’expressió de Torra. L’alt tribunal insisteix que “l’objecte de l’procés no és analitzar la condemna de l’recurrent des de la perspectiva de la llibertat d’expressió, ja que com a ciutadà és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política. L’objecte és la desobediència de les ordres reiterades d’un òrgan constitucional la funció és garantir la transparència i neteja dels processos electorals que exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques “.
Afegeix que “l’exigència de neutralitat de l’Administració s’aguditza en els períodes electorals”, i cita la seva jurisprudència per remarcar que el “sufragi lliure” “significa proclamar com un essencial designi de veritable democràcia el establir un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en el qual el ciutadà pugui amb absoluta llibertat, sense interferències de cap poder públic, decidir els termes i l’abast de la seva participació política “.
Per descartar la vulneració el dret a la presumpció d’innocència, el Suprem parteix del fet que Torra “en tot moment, amb anterioritat, durant i després de l’judici oral, no ha negat l’exhibició de pancartes i altres símbols en edificis públics dependents de la Generalitat, especialment a la façana de Palau, i la seva negativa a complir les ordres de la Junta Electoral Central “, encara que el recurrent al·legués que es tractava d’ordres il·legals i que atemptaven contra la seva llibertat d’expressió.
La Sala indica que les resolucions de la Junta Electoral Central “van ser dictades conformement a Dret, i el mandat contingut en els Acords de 11 i 18 de març era clar i perfectament comprensible, tant en el fons com en els terminis establerts per el seu compliment “.
La obstinació de Torra
El Suprem constata, a la vista de tot el que s’ha analitzat, “la contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència de l’acusat a acatar un mandat investit d’autoritat i dictat d’acord amb la legalitat”. La Sala considera que a més de desatendre el mandat de la Junta Electoral Central, el recurrent va tenir una voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca de contravenció. La sentència detalla que el dol exigible no consisteix a voler cometre un delicte de desobediència, sinó en voler incomplir l’ordre d’una autoritat superior.
El tribunal recorda que el recurrent és President de la Generalitat i a més escriptor i advocat, amb una preparació i coneixements jurídics superiors a la mitjana, el que unit als diferents informes remesos pels Serveis jurídics de la mateixa Generalitat, en dates anteriors, sobre l’exhibició de simbologia a les seus de l’administració autonòmica, fan concloure, segons la Sala, “que l’avui recurrent disposava dels suficients elements sobre l’obligació d’acatar els mandats de la JEC no només pel propi contingut d’aquests sinó pels termes dels informes dels Serveis Jurídics que buiden qualsevol dubte sobre la plena consciència que l’acusat tenia sobre els efectes associats als acords de la JEC, sense que pugui parlar-se de cap error “.
la Sala avala la inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius i afegeix que el recurrent ha estat condemnat en la seva condició d’autoritat pública- que exercia en el seu càrrec de naturalesa política- per negar-se obertament a donar el degut compliment a una ordre emanada de autoritat superior, “imposant d’aquesta forma la seva voluntat davant el mandat dels acords de la JEC de 11 i 2019.03.18. En aquest sentit, el tribunal considera que la pena d’inhabilitació – que es preveu com a principal per al delicte citat- ha d’abastar a qualsevol àmbit en què es comet el delicte.
La sentència explica que és obvi que quan el delicte de desobediència de l’article 410.1 de el Codi Penal es comet en un càrrec públic de naturalesa política, com ho és el de president d’una comunitat autònoma, “constituiria una burla a el respecte que els esmentats ciutadans han de a el bon funcionament dels Poders Públics que la pena d’inhabilitació es limités a l’càrrec específic en què es va cometre el delicte, i permetés a l’condemnat seguir cometent aquesta classe de delictes en un altre càrrec anàleg, fruit directe o indirecte d’unes eleccions polítiques, per mer fet de traslladar-se d’un càrrec de representació política a un altre similar en el propi govern autonòmic, o de la Nació, al Parlament autonòmic, de l’Estat o de la Unió Europea, o en l’àmbit municipal “.
Proporcionalitat de penes
En línia amb la doctrina de el TC, la Sala considera que condemnar per un delicte contra l’Administració Pública de l’article 410.1 CP i poder mantenir-se en el seu propi lloc de President de la Generalitat o la possibilitat de ser elegit com a representant dels ciutadans en un òrgan legislatiu o de govern de qualsevol altre àmbit, mentre compleix la pena d’inhabilitació especial imposada, “contradiu la pròpia naturalesa de la pena principal establerta pel legislador per aquell delicte”.
També considera que la condemna és proporcional. Després d’analitzar la seva pròpia doctrina, el tribunal conclou que la no imposició de sancions en altres casos en res afecta la correcció de les sancions efectivament imposades, ja que a aquests efectes només importa si la conducta sancionada era o no mereixedora d’aquesta sanció. El tribunal conclou que en el cas concret “no es pot parlar d’una reacció penal desproporcionada i innecessària que s’aparti de el principi d’intervenció mínima i d’última ràtio que en tota societat democràtica ha de tenir el recurs a el dret penal”.
Competència i parcialitat
La sentència tomba els principals arguments de l’advocat de Torra, Gonzalo Boye. En relació amb l’al·legació relativa a la manca de competència de la Junta Electoral Central per dictar els acords que van donar lloc a la condemna pel delicte de desobediència, la Sala afirma que la competència d’aquest òrgan “s’ajusta a l’ordenament electoral” i que l’ordre “va ser dictada per òrgan competent”.
El tribunal assenyala que comparteix el criteri tant de la sentència recorreguda com del ministeri fiscal en aquest punt, i subratlla que l’article 19.4 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General atribueix a la Junta Electoral Central durant el període electoral “resoldre les queixes, reclamacions i recursos que es dirigeixin d’acord a aquesta llei o amb qualsevol altra disposició que li atribueixi aquesta competència “.
Afegeix que els fets incideixen en el període electoral d’unes eleccions generals, i s’inicien quan el representant de Ciutadans Partit de la Ciutadania es dirigeix a la Junta Electoral Central invocant acords anteriors de la Junta Electoral Central de 2017 sobre l’exhibició de llaços grocs, pancartes sobre Presos Polítics i estelades que entenen que suposaven una vulneració de la neutralitat política. “El partit polític es dirigeix a la JEC de conformitat amb l’art. 20 de la LOREG. En la tramitació de l’expedient, en les al·legacions de l’President de la Generalitat no s’invoca la manca de competència de la Junta Electoral Central “, recorda la sentència.
Pel que fa al tracte inadequat de President de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya cap a la seva persona en el desenvolupament del judici oral, al no referir-se a ell en el judici amb els honors i tractaments propis d’un càrrec com President de la Generalitat, la Sala conclou que “de cap manera es pot entendre com a signe de parcialitat i avançament d’una decisió de condemna ja presa”. El Reglament 2/2005, de 23-11, d’Honors, Tractaments i Protocol en els actes judicials solemnes considera en el seu Preàmbul que s’ha procurat evitar que la seva aplicació abast a el desenvolupament dels actes estrictament jurisdiccionals, per tractar-se d’un àmbit en el que, en propietat, no regeix norma protocol·lària alguna sinó les lleis processals, tal com recull en el seu art. 2. Per tant, els tractaments són protocol·laris i el judici oral no està sotmès a aquest protocol. Tot acusat -no només el recurrent- ha de ser tractat amb respecte, com així va succeir, de manera que la queixa de l’recurrent resulta infundada.
El camí de la inhabilitació
Només fa 10 dies que es va fer la vista pel recurs de la sentència de Quim Torra que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va inhabilitar en el judici per desobediència. El 18 de novembre, el TSJC va jutjar el president acusat per no retirar una pancarta en defensa dels presos polítics coincidint amb la campanya electoral. Tot i la retirada posterior de la pancarta, la Junta Electoral va portar a judici el president de la Generalitat i el TSJC el va condemnar.
L’advocat del president, Gonzalo Boye, va defensar en la vista pel recurs el 17 de setembre que només es pot privar una persona del seu càrrec públic i de la seva participació política quan es tracta d’un delicte greu. “I no estem davant d’un delicte greu”. Boye va acusar el Suprem de ser un tribunal imparcial, ja que part dels seus magistrats van jutjar els procés i és a qui anava dirigida la pancarta, i que la Junta Electoral Central no era competent per iniciar el procés contra Torra.
La sentència del TSJC
El TSJC va considerar acreditat que Torra es va negar de manera “contundent, reiterada, contumaç i obstinada” a acatar les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar dels edificis oficials de la Generalitat els llaços grocs i les pancartes que feien referència a la llibertat dels presos polítics.
Segons la JEC, el missatge d’aquestes pancartes tenia un significat “partidista i inadmissible en període electoral” i no respecta el “principi de neutralitat” d’aquest període.
En la seva sentència, el Suprem apuntarà que no es tracta d’una qüestió de llibertat d’expressió si no de l'”obligació que tenen totes les autoritats d’obeir els requeriments que emet la Junta Electoral com a òrgan més alt que vetlla per la transparència i objectivitat dels processos electorals”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-9-2020)
