CONTINUA EL TERROR ESPANYOL: TORRA, INHABILITAT A UN ANY I MIG

Era un secret a veus i finalment aquest mat√≠ s’ha confirmat. El Tribunal Suprem ha ratificat la sent√®ncia del president de la Generalitat i Quim Torra ser√† inhabilitat els propers dies. El TS ha condemnat Torra a un any i mig d’inhabilitaci√≥ i una multa de 30.000 euros per un delicte de desobedi√®ncia. La sent√®ncia de 133 p√†gines ratifica que va desobeir de forma “contuma√ß i obstinada” a la Junta Electoral Central, encarregada de vetllar per la neutralitat dels poders p√ļblics en les eleccions, diu el text.

Avui s’ha fet p√ļblica la sent√®ncia i ara cal que, un cop notificada al president, s’engegui tota la maquin√†ria pel relleu de Torra a la Generalitat i el cicle electoral amb la vista fixada en unes properes eleccions el primer trimestre del 2021.

Fonts del Tribunal Suprem expliquen que tot just aquest migdia s’ha acabat de signar la sent√®ncia, que t√© l’unanimitat del tribunal, i ara va cam√≠ de notificar-se, primer al Tribunal Suprerior de Just√≠cia de Catalunya, i despr√©s al mateix Quim Torra. La sent√®ncia, per tant, nom√©s s’ha confirmat als mitjans de comunicaci√≥ que des de primera del mat√≠ estan fent gu√†rdia al Tribunal Suprem.

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, que ja va dictar el Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya, per desobe√Įr la JEC i no retirar la pancarta del balc√≥ de la Generalitat durant el proc√©s electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d’abril de 2019. Segons la Junta Electoral Torra va vulnerar la neutralitat exigida a les administracions p√ļbliques en aquests processos i el Suprem li d√≥na la ra√≥.

El Suprem, en una sent√®ncia dictada per unanimitat, desestima el recurs de Torra i confirma √≠ntegrament la sent√®ncia de Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sent√®ncia ratificada condemnar a 1 any i mig d’inhabilitaci√≥ especial tant per a l’exercici de c√†rrecs p√ļblics electius, ja siguin d’√†mbit local, auton√≤mic, estatal o europeu, com per a l’exercici de funcions de govern, en els √†mbits local, auton√≤mic i de l’Estat.

La sent√®ncia, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ram√≥n Berdugo, destaca que l’√†mbit del recurs “no √©s l’exhibici√≥ de determinats s√≠mbols o pancartes d’una determinada opci√≥ pol√≠tica, sin√≥ la seva utilitzaci√≥ en per√≠odes electorals desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l’exercici de les seves funcions garanteix la transpar√®ncia i objectivitat dels processos electorals, va prohibir la seva utilitzaci√≥, amb vulneraci√≥ del principi de neutralitat a qu√® s’han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses d’aquella Junta Electoral “.


“No √©s llibertat d’expressi√≥”

La Sala subratlla que els acords de la Junta Electoral Central no van vulnerar els drets a la llibertat ideol√≤gica i la llibertat d’expressi√≥ de Torra. L’alt tribunal insisteix que “l’objecte de l’proc√©s no √©s analitzar la condemna de l’recurrent des de la perspectiva de la llibertat d’expressi√≥, ja que com a ciutad√† √©s lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat pol√≠tica. L’objecte √©s la desobedi√®ncia de les ordres reiterades d’un √≤rgan constitucional la funci√≥ √©s garantir la transpar√®ncia i neteja dels processos electorals que exigeix ‚Äč‚Äčla neutralitat dels poders i administracions p√ļbliques “.

Afegeix que “l’exig√®ncia de neutralitat de l’Administraci√≥ s’aguditza en els per√≠odes electorals”, i cita la seva jurisprud√®ncia per remarcar que el “sufragi lliure” “significa proclamar com un essencial designi de veritable democr√†cia el establir un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en el qual el ciutad√† pugui amb absoluta llibertat, sense interfer√®ncies de cap poder p√ļblic, decidir els termes i l’abast de la seva participaci√≥ pol√≠tica “.

Per descartar la vulneraci√≥ el dret a la presumpci√≥ d’innoc√®ncia, el Suprem parteix del fet que Torra “en tot moment, amb anterioritat, durant i despr√©s de l’judici oral, no ha negat l’exhibici√≥ de pancartes i altres s√≠mbols en edificis p√ļblics dependents de la Generalitat, especialment a la fa√ßana de Palau, i la seva negativa a complir les ordres de la Junta Electoral Central “, encara que el recurrent al¬∑legu√©s que es tractava d’ordres il¬∑legals i que atemptaven contra la seva llibertat d’expressi√≥.

La Sala indica que les resolucions de la Junta Electoral Central “van ser dictades conformement a Dret, i el mandat contingut en els Acords de 11 i 18 de mar√ß era clar i perfectament comprensible, tant en el fons com en els terminis establerts per el seu compliment “.

La obstinació de Torra

El Suprem constata, a la vista de tot el que s’ha analitzat, “la contundent, reiterada, contuma√ß i obstinada resist√®ncia de l’acusat a acatar un mandat investit d’autoritat i dictat d’acord amb la legalitat”. La Sala considera que a m√©s de desatendre el mandat de la Junta Electoral Central, el recurrent va tenir una voluntat conscient i una disposici√≥ an√≠mica inequ√≠voca de contravenci√≥. La sent√®ncia detalla que el dol exigible no consisteix a voler cometre un delicte de desobedi√®ncia, sin√≥ en voler incomplir l’ordre d’una autoritat superior.

El tribunal recorda que el recurrent √©s President de la Generalitat i a m√©s escriptor i advocat, amb una preparaci√≥ i coneixements jur√≠dics superiors a la mitjana, el que unit als diferents informes remesos pels Serveis jur√≠dics de la mateixa Generalitat, en dates anteriors, sobre l’exhibici√≥ de simbologia a les seus de l’administraci√≥ auton√≤mica, fan concloure, segons la Sala, “que l’avui recurrent disposava dels suficients elements sobre l’obligaci√≥ d’acatar els mandats de la JEC no nom√©s pel propi contingut d’aquests sin√≥ pels termes dels informes dels Serveis Jur√≠dics que buiden qualsevol dubte sobre la plena consci√®ncia que l’acusat tenia sobre els efectes associats als acords de la JEC, sense que pugui parlar-se de cap error “.

la Sala avala la inhabilitaci√≥ especial per a l’exercici de c√†rrecs p√ļblics electius i afegeix que el recurrent ha estat condemnat en la seva condici√≥ d’autoritat p√ļblica- que exercia en el seu c√†rrec de naturalesa pol√≠tica- per negar-se obertament a donar el degut compliment a una ordre emanada de autoritat superior, “imposant d’aquesta forma la seva voluntat davant el mandat dels acords de la JEC de 11 i 2019.03.18. En aquest sentit, el tribunal considera que la pena d’inhabilitaci√≥ – que es preveu com a principal per al delicte citat- ha d’abastar a qualsevol √†mbit en qu√® es comet el delicte.

La sent√®ncia explica que √©s obvi que quan el delicte de desobedi√®ncia de l’article 410.1 de el Codi Penal es comet en un c√†rrec p√ļblic de naturalesa pol√≠tica, com ho √©s el de president d’una comunitat aut√≤noma, “constituiria una burla a el respecte que els esmentats ciutadans han de a el bon funcionament dels Poders P√ļblics que la pena d’inhabilitaci√≥ es limit√©s a l’c√†rrec espec√≠fic en qu√® es va cometre el delicte, i permet√©s a l’condemnat seguir cometent aquesta classe de delictes en un altre c√†rrec an√†leg, fruit directe o indirecte d’unes eleccions pol√≠tiques, per mer fet de traslladar-se d’un c√†rrec de representaci√≥ pol√≠tica a un altre similar en el propi govern auton√≤mic, o de la Naci√≥, al Parlament auton√≤mic, de l’Estat o de la Uni√≥ Europea, o en l’√†mbit municipal “.

Proporcionalitat de penes

En l√≠nia amb la doctrina de el TC, la Sala considera que condemnar per un delicte contra l’Administraci√≥ P√ļblica de l’article 410.1 CP i poder mantenir-se en el seu propi lloc de President de la Generalitat o la possibilitat de ser elegit com a representant dels ciutadans en un √≤rgan legislatiu o de govern de qualsevol altre √†mbit, mentre compleix la pena d’inhabilitaci√≥ especial imposada, “contradiu la pr√≤pia naturalesa de la pena principal establerta pel legislador per aquell delicte”.

Tamb√© considera que la condemna √©s proporcional. Despr√©s d’analitzar la seva pr√≤pia doctrina, el tribunal conclou que la no imposici√≥ de sancions en altres casos en res afecta la correcci√≥ de les sancions efectivament imposades, ja que a aquests efectes nom√©s importa si la conducta sancionada era o no mereixedora d’aquesta sanci√≥. El tribunal conclou que en el cas concret “no es pot parlar d’una reacci√≥ penal desproporcionada i innecess√†ria que s’aparti de el principi d’intervenci√≥ m√≠nima i d’√ļltima r√†tio que en tota societat democr√†tica ha de tenir el recurs a el dret penal”.

Competència i parcialitat

La sent√®ncia tomba els principals arguments de l’advocat de Torra, Gonzalo Boye. En relaci√≥ amb l’al¬∑legaci√≥ relativa a la manca de compet√®ncia de la Junta Electoral Central per dictar els acords que van donar lloc a la condemna pel delicte de desobedi√®ncia, la Sala afirma que la compet√®ncia d’aquest √≤rgan “s’ajusta a l’ordenament electoral” i que l’ordre “va ser dictada per √≤rgan competent”.

El tribunal assenyala que comparteix el criteri tant de la sent√®ncia recorreguda com del ministeri fiscal en aquest punt, i subratlla que l’article 19.4 de la Llei Org√†nica de R√®gim Electoral General atribueix a la Junta Electoral Central durant el per√≠ode electoral “resoldre les queixes, reclamacions i recursos que es dirigeixin d’acord a aquesta llei o amb qualsevol altra disposici√≥ que li atribueixi aquesta compet√®ncia “.

Afegeix que els fets incideixen en el per√≠ode electoral d’unes eleccions generals, i s’inicien quan el representant de Ciutadans Partit de la Ciutadania es dirigeix ‚Äč‚Äča la Junta Electoral Central invocant acords anteriors de la Junta Electoral Central de 2017 sobre l’exhibici√≥ de lla√ßos grocs, pancartes sobre Presos Pol√≠tics i estelades que entenen que suposaven una vulneraci√≥ de la neutralitat pol√≠tica. “El partit pol√≠tic es dirigeix ‚Äč‚Äča la JEC de conformitat amb l’art. 20 de la LOREG. En la tramitaci√≥ de l’expedient, en les al¬∑legacions de l’President de la Generalitat no s’invoca la manca de compet√®ncia de la Junta Electoral Central “, recorda la sent√®ncia.

Pel que fa al tracte inadequat de President de Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya cap a la seva persona en el desenvolupament del judici oral, al no referir-se a ell en el judici amb els honors i tractaments propis d’un c√†rrec com President de la Generalitat, la Sala conclou que “de cap manera es pot entendre com a signe de parcialitat i avan√ßament d’una decisi√≥ de condemna ja presa”. El Reglament 2/2005, de 23-11, d’Honors, Tractaments i Protocol en els actes judicials solemnes considera en el seu Pre√†mbul que s’ha procurat evitar que la seva aplicaci√≥ abast a el desenvolupament dels actes estrictament jurisdiccionals, per tractar-se d’un √†mbit en el que, en propietat, no regeix norma protocol¬∑l√†ria alguna sin√≥ les lleis processals, tal com recull en el seu art. 2. Per tant, els tractaments s√≥n protocol¬∑laris i el judici oral no est√† sotm√®s a aquest protocol. Tot acusat -no nom√©s el recurrent- ha de ser tractat amb respecte, com aix√≠ va succeir, de manera que la queixa de l’recurrent resulta infundada.

El camí de la inhabilitació

Només fa 10 dies que es va fer la vista pel recurs de la sentència de Quim Torra que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va inhabilitar en el judici per desobediència. El 18 de novembre, el TSJC va jutjar el president acusat per no retirar una pancarta en defensa dels presos polítics coincidint amb la campanya electoral. Tot i la retirada posterior de la pancarta, la Junta Electoral va portar a judici el president de la Generalitat i el TSJC el va condemnar.

L’advocat del president, Gonzalo Boye, va defensar en la vista pel recurs el 17 de setembre que nom√©s es pot privar una persona del seu c√†rrec p√ļblic i de la seva participaci√≥ pol√≠tica quan es tracta d’un delicte greu. “I no estem davant d’un delicte greu”. Boye va acusar el Suprem de ser un tribunal imparcial, ja que part dels seus magistrats van jutjar els proc√©s i √©s a qui anava dirigida la pancarta, i que la Junta Electoral Central no era competent per iniciar el proc√©s contra Torra.

La sentència del TSJC

El TSJC va considerar acreditat que Torra es va negar de manera “contundent, reiterada, contuma√ß i obstinada” a acatar les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar dels edificis oficials de la Generalitat els lla√ßos grocs i les pancartes que feien refer√®ncia a la llibertat dels presos pol√≠tics.

Segons la JEC, el missatge d’aquestes pancartes tenia un significat “partidista i inadmissible en per√≠ode electoral” i no respecta el “principi de neutralitat” d’aquest per√≠ode.

En la seva sent√®ncia, el Suprem apuntar√† que no es tracta d’una q√ľesti√≥ de llibertat d’expressi√≥ si no de l'”obligaci√≥ que tenen totes les autoritats d’obeir els requeriments que emet la Junta Electoral com a √≤rgan m√©s alt que vetlla per la transpar√®ncia i objectivitat dels processos electorals”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-9-2020)

134 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: