CONTRA EL CÀTALÀ, COM SEMPRE

“Contra el català, com sempre ”
«L’esquerra de llançaflames falangista. El roig i negre incendiari de sempre. Aquesta esquerra sinistrament escalivada»
( FRANCESC CANOSA )
L’esquerra de llançaflames falangista. El roig i negre incendiari de sempre. Aquesta esquerra sinistrament escalivada. De calderes de Pere Botero. De diables enforquillats roents d’aiguardent de moral piròmana. Tornen. Retornen. Han marxat mai? No. Sap més el dimoni per vell que per dimoni. Per això tornen i tornen a encendre la foguera contra el català. Van amb les torxes fent xera per tot arreu: TV3, comerços, l’escola, la universitat… Volen incendiar, cremar, rostir el català amb flames de mentida, verí i pseudociència. Tornen perquè no han marxat mai. Hi són avui, ahir, fa 5, 10, 20, 50, 100 anys… Durant l’absolutisme borbònic, el bipartidisme, la República, la Guerra Civil, la dictadura, la democràcia… És l’esquerra de bilis federal, de punyal amic, de narcòtic fraternal, de destral camarada… sempre letal. L’esquerra que va venir a ocupar Catalunya. I va ocupar també la llengua. Arribar i moldre-doldre.

Ho va veure i sentir tothom: com li tancaven la boca a cop de llei i de mala hòstia. Ho explica el català, d’esquerres, Jaume Aiguader, Ministre de Treball (alcalde de Barcelona durant la República) durant la Guerra. Desembarca a Barcelona amb les torxes el Govern de la República espanyola el 1937. Ho volen incendiar tot. Primer, la llengua, clar. Només és un dels exemples de les fogueres d’aquells anys on des del suposat mateix bàndol es feia la mateixa crema que a l’altre bàndol. Què passa? Doncs que els republicans espanyols no deixen parlar en català per telèfon. Sentiu? Aiguader escriu al seu mateix Govern queixant-se! Escriu al President del Govern (i ministre de defensa) i líder del PSOE: Juan Negrín. Escriu al ministre de Governació, Paulino Gómez Saiz i al de Comunicacions i Transports, Bernardo Giner de los Ríos. 27 de juliol de 1938.

Carta d’Aiguader a Negrín:
“Como verá Vd. El problema tiene gravedad. La tiene porque esto no solo ha sucedido en Reus sino también en otros pueblos y son muchos los catalanes que en las conferencias interurbanas tienen que emplear por fuerza el castellano. Cosa que no sucedía en tiempos de Primo de Rivera”.

Carta d’Aiguader a Gómez Saiz:
“Creo que el encargado de la censura pertenece a su Departamento ministerial y estoy seguro de que no obedece a órdenes de Vd. Mejor dicho, no obedecen, hay que decirlo en plural, porque sé, me consta positivamente, que no es este caso solo ni por esta línia sola. Estoy seguro de que Vd. dará órdenes concretas para que termine este hecho tan anticonstitucional, tan anti estatutario y más próximo a Franco que a nosotros”.

L’esquerra que al segle XX diu el mateix que al XXI. L’esquerra que al segle XXI diu el mateix que al segle XX. Aquesta esquerra que li molesta el català a les universitats, escoles, botigues, mitjans… i després li molestarà el català als parcs infantils, al metro, a casa, al taüt… Aquesta és l’esquerra que us acusa de xenòfobs, fanàtics, malalts, manipuladors…. Aquesta esquerra d’intel·lectuals sense neurones amb pròtesis de teranyines subvencionades. Aquesta esquerra burocràtica polsegosa que mai ha marxat. Aquesta esquerra que mai ha treballat i que creu que esllomar-se és menjar llom per decret llei i ha de ser moralment gratis. Aquesta esquerra de combustió socialitzadora. Aquesta esquerra de la industria de la inflamació. Aquesta… Per sort hi ha homes sincers que expliquen clarament la fabricació de la ignició associada. Julián Zugazagoitia, ministre de Governació durant la guerra i del PSOE: “el decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscritores entre los republicanos”. Era 1938, uns, els primer que feien era incendiar l’Estatut ocupant Catalunya per Lleida. Els altres, abans, el 1937, incendiaven l’Estatut censurant el català. Primer, la llengua. Després, el cos. Sempre és igual. Sempre tot comença pel tret a la boca.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (2-12-2020)

99 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: