CONTRA ELS DISCURSOS DERROTISTES EN TEMES LINGÜÍSTICS

“Contra els discursos derrotistes en termes lingüístics”.

L’entitat presidida per Jordi Cuixart, que agrupa Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear, es reuneix amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, perquè contribuesca a enfortir les relacions entre els territoris de parla catalana.

( MANUEL LILLO )

Amb posat institucional, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, compareixia al Palau de la Generalitat de Catalunya al costat d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià; i de Josep de Luis, màxim representant de l’Obra Cultural Balear. Tots tres han integrat la delegació de la Federació Llull, que agrupa les tres entitats, per reunir-se amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i traslladar una sèrie de propostes adreçades a enfortir les relacions entre els territoris de parla catalana.

Aquesta és la primera reunió oficial d’aquest tipus que manté el president Aragonès des que va ser investit al mes de maig. I segons els compareixents, l’actitud del president català és “constructiva” i de “bona rebuda”. Hi ha confiança en la disposició del màxim dirigent polític català a fer seues les propostes de la Federació Llull.

Cuixart, qui s’encarregava de liderar la compareixença, posava com a primer punt “la urgència per reprendre els compromisos” de la Declaració de Palma. Signada al febrer del 2017 pels consellers de Cultura dels governs català, balear i valencià –en aquells moments Santi Vila, Ruth Mateu i Vicent Marçà, aquest últim és l’únic dels tres que manté el càrrec–, es tractava de tota una mostra d’intencions per realitzar accions conjuntes als tres territoris i col·laborar en matèria de llengua i cultura. Alhora, els governs es comprometien a formar grups de treball per executar aquests acords.

Des d’aquell moment són moltes les coses que han canviat al país. Fonamentalment, la tardor del 2017 va servir a l’executiu valencià, fonamentalment a la part socialista, que n’ostenta la Presidència –al Govern també participa Compromís i el 2019 s’hi va sumar Unides Podem– per allunyar-se d’aquestes col·laboracions. Així, la Generalitat Valenciana no s’ha integrat a l’Institut Ramon Llull, adreçat a promoure la llengua i la cultura a l’exterior. El Govern Balear, també presidit per una socialista, Francina Armengol, sí que en forma part, com també en formava l’Ajuntament de Morella (Ports) quan n’era alcalde l’actual president valencià, Ximo Puig. El 2019, en una entrevista a aquest setmanari, responia a aquesta contradicció dient que “la situació és la que és: n’hem de ser conscients”.

La reciprocitat de les televisions en llengua catalana per tal que puguen ser vistes arreu del país també és un deute pendent del Govern valencià, atès que s’hi va comprometre. El 2019, el president Ximo Puig també s’aferrava a “l’anomalia en el funcionament institucional a Catalunya” per rebutjar que els valencians puguen tornar a veure TV3 a través dels seus televisors. En canvi, des de la Federació Llull, insisteixen que la reciprocitat “ha de ser possible amb la màxima brevetat”, i asseguren que el president Pere Aragonès en té la voluntat.
Subscripció al butlletí

Falta per saber si les properes reunions entre Aragonès i Puig serviran, o no, per desencallar aquesta situació. De moment, la Federació Llull aplaudeix les coproduccions televisives fetes entre TV3, À Punt i IB3, els tres canals públics de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, però Jordi Cuixart reconeixia que no és suficient i “cal insistir que la reciprocitat és tècnicament possible”. El president d’Òmnium Cultural assegurava “confiar” que aquest anhel serà prompte una realitat.

Entre altres coses, perquè la situació de la llengua catalana, lamentava, es troba amb topalls com ara la futura llei de l’audiovisual, “que ha de trobar respostes des dels territoris” de l’Estat amb llengües no castellanes. Són moltes les veus que han denunciat que aquesta llei servirà per recentralitzar competències i buidar de contingut les lleis i les iniciatives per protegir les produccions audiovisuals en català. En termes generals, Cuixart assegurava que “a l’Estat espanyol hi ha centenars de lleis que impedeixen el desenvolupament de la llengua”, i que “el català, pel fet de no tenir un Estat propi que el defensi, està sistemàticament bandejat”.

Josep de Luis, president de l’Obra Cultural Balear, demanava “tenir present” que l’espai lingüístic en català ofereix una “oportunitat econòmica” que podria servir per “enfortir el sector audiovisual”. Anna Oliver, d’Acció Cultural del País Valencià, assegurava també que “per potenciar les relacions” entre els territoris de parla catalana “cal crear una indústria cultural potent”. “S’ha de dotar un espai propi per les col·laboracions, que entre les teles funcionen bé, i no hi ha cap obstacle per fer-ho”, sentenciava.

Preguntats per si la Federació Llull pretén celebrar trobades similars amb els governs Valencià i Balear, Jordi Cuixart defensava les relacions normalitzades entre les parts i que aquestes cimeres es realitzaran “en la mesura que sigui possible”. A més, detectava predisposició i feia un clam per aprofitar l’oportunitat.

Hi ha, però, un fet que preocupa encara més la comunitat catalanoparlant. Segons dades de la Plataforma per la Llengua, els últims 15 anys la llengua ha perdut més de mig milió de parlants, i només el 32% dels habitants dels territoris de parla catalana la utilitza habitualment. A més a més, una enquesta recent ha revelat que només el 28% dels joves de Barcelona tenen el català com a llengua habitual. Aquesta situació no justifica, per a Jordi Cuixart, un “discurs derrotista”. Tot reconeixent que les lleis de l’Estat impedeixen el desenvolupament normal del català, el president d’Òmnium Cultural celebra que hi ha “certa sintonia” entre els governs català, valencià i balear, alhora que dona importància també a les oportunitats que ofereix el mercat audiovisual per explorar la creació i l’explotació de nous continguts en català que poden resultar exitosos.

En aquesta línia, Òmnium Cultural ja va anunciar el passat mes de maig, en un acte celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, que treballaria per “la creació d’un gran hub de producció audiovisual”.

Informa:ELTEMPS.CAT (1-IX-2021)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: