CONTRA FRANCO HI HAVIA ESPERANÇA I ARA, NO

“Contra Franco hi havia esperança ”
( JORDI BARBETA )

He trobat una cita de Plató que serveix per resumir el que està passant: ”La pitjor forma d’injustícia és la justícia simulada”. L’acarnissament del Tribunal Suprem espanyol amb els presos independentistes catalans, revocant sistemàticament, abans i ara, totes les decisions dels jutges de vigilància penitenciària i excedint-se impunement de les seves competències, és incompatible amb el que s’entén acadèmicament per estat de dret. Diversos juristes de llarga trajectòria ja han posat de manifest les contradiccions i les vulneracions que comet la sala del tribunal que presideix Manuel Marchena, començant pel fet insòlit de no distingir en la pràctica un condemnat d’un altre. No només no actua el tribunal conforme a dret, sinó que ho fa barroerament tergiversant lleis, procediments i protocols com una necessitat de presumir de la seva fatxenderia. I, a continuació, per demostrar la seva imparcialitat com a col·lectiu, l’Associació de Fiscals, senyora fiscal general, ho celebra festejant a la xarxa que Oriol Junqueras es menjarà els torrons a Lledoners.

No és gaire diferent aquesta actitud que la demostrada per diversos grups de militars retirats però ben connectats que escriuen al Rei proposant-li de facto un cop d’estat militar, sense, que se sàpiga, que el monarca els hagi posat ferms. La Constitució atribueix al monarca la funció d’arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions, però en aquesta ocasió ha preferit callar, potser per no desairar els feixistes que, al cap i a la fi, sempre han estat els que han defensat i imposat la monarquia per la força de les armes. Ves que no pensi que potser els acabarà necessitant un altre cop, com els seus avantpassats, tenint en compte el desprestigi de la institució que continua creixent a nivells insostenibles en una democràcia convencional.

Cada cop és més evident que de la Transició va quedar pendent la ruptura democràtica. Mentre continuïn exercint el poder aquests jutges i aquests militars, la democràcia serà un simulacre només vàlid per als addictes i per als que en treuen profit

Cada cop és més evident que de la Transició va quedar pendent la ruptura democràtica. Mentre continuïn exercint el poder aquests jutges i aquests militars, la democràcia serà un simulacre només vàlid per als addictes i per als que en treuen profit. És difícil comparar la situació actual amb la dictadura franquista, perquè tot ha canviat molt i, certament, en l’època de Franco no es podien publicar articles com aquest, però sí que hi ha ara quelcom que és pitjor que abans. Amb Franco viu, hi havia l’esperança que el dictador més tard o més aviat moriria, els valors democràtics dominaven Europa, que llavors pressionava Espanya amb la CEE i l’OTAN, i els fills dels falangistes es van fer primer comunistes i després socialistes.

Ara, però, és difícil tenir aquella esperança. No hi ha un dictador que hagi de morir, ni que sigui al llit. Els valors democràtics van a la baixa. Europa pressiona Hongria i Polònia, però no Espanya. Bé, sí que pressiona, però en sentit contrari. La dreta i l’extrema dreta, que a Espanya és difícil de distingir, controla el poder judicial i bloqueja la renovació de la cúpula que li és tan favorable. El govern de Pedro Sánchez fa un intent tímid de desarticular el búnquer i, a petició del PP, el Consell d’Europa li toca el crostó. I, pel que fa a aquells lluitadors antifranquistes, bona part d’ells defensen a tort i a dret la Transició com si fos un mèrit seu. Accepten la situació i fins i tot la reivindiquen amb un grau de cinisme insuperable. I justifiquen que el Tribunal Suprem escarneixi els presos perquè “van dir que ho tornarien a fer i això no ajuda”. Sembla una frase distribuïda de tan repetida a les tertúlies, tergiversant el sentit del que va dir Jordi Cuixart.

Som al pont de la Puríssima. Recordo quan Macià Alavedra i altres consellers rondinaven perquè Pujol els fotia el pont en l’aire amb una recepció al Palau de la Generalitat per celebrar el Dia de la Constitució. Com han canviat els temps. Ara qui convoca per celebrar el Dia de la Constitució a la plaça de Sant Jaume és, precisament, el líder de Vox, Santiago Abascal.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-12-2020)

73 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: