CONVÉ SALVAR LA TERRA, SALVAR EL PAÍS PER ALS NOSTRES FILLS

“La terra dels nostres fills”
( QUIM TORRA)

Qui recordi els anys de l’independentisme combatiu dels 70 i 80, aquell independentisme que mirava la nació catalana de punta a punta sense complexos, observarà que l’alliberament nacional com a poble no anava gens deslligat de la defensa de la terra, de l’ecologisme, sinó tot el contrari. Les lluites mediambientals formaven part d’una defensa de la llibertat nacional de manera que no es podia desprendre una cosa de l’altra. Cal tornar a aquest punt, cal entendre la lluita ecologista com lligada de manera imprescindible a la lluita nacional.

Que no ens passi com pot passar amb la llengua, que el dia que tinguem un estat ja no ens quedi país. Convé salvar la terra, l’entorn, el medi… per salvar el país. Convé que la independència porti implícit un projecte de país diferent de l’actual en termes de respecte i preservació del patrimoni natural, des de les valls del Pallars fins al pla de Barcelona passant per la ribera i el delta de l’Ebre, tot el litoral o la Terra Ferma. No fos que el dia que diguem al món “Aquí teniu Catalunya”, mirem el nostre voltant i no hi reconeguem la Catalunya on hem crescut.
Si la pandèmia ha estat un avís d’alerta, sapiguem actuar ara en correspondència i aprenguem que no és possible sostenir cap decisió política que atempti contra la natura

Una sacsejada terrible com és la pandèmia del covid ens ha de fer adonar de com en són, de fràgils, la Terra i la humanitat. Certament, acumulem anys i anys de catàstrofes naturals, de contaminacions en massa, de plàstics a tort i a dret, de consum insostenible… Però potser fins que no ens posen contra les cordes en termes de subsistència humana no acabem de veure la magnitud de la tragèdia natural que estem causant. Si la pandèmia ha estat un avís d’alerta, sapiguem actuar ara en correspondència i aprenguem que no és possible sostenir cap decisió política que atempti contra la natura. N’és un bon exemple recent l’amenaça d’ampliació de l’aeroport, que tothom sap que té unes implicacions catastròfiques. Prou de passar els interessos econòmics d’un consum malaltís per damunt de la natura; de la mateixa manera que vaig dir prou a passar els interessos empresarials per damunt de la vida i la salut de les persones. Cal que regirem l’ordre d’allò que és prioritari. Cal que adoptem nous models de desenvolupament humà i econòmic. El debat és obert i cal explorar els camins que permetin sortir de l’atzucac ecològic actual.
Hi ha impactes de la crisi climàtica que ja són irreversibles per “segles i mil·lennis”
Les segueres seran cada cop més freqüents a mida que la temperatura del planeta segueixi pujant.
Ja fa més d’un any, quan vivíem encara la foscor dels primers mesos de pandèmia, vaig mirar de fer un crit d’alerta: “El segle XXI ha esbotzat la porta i ha irromput amb força a les nostres vides. Ja pràcticament res no serà igual que fa pocs mesos. I per fer-ho —per preparar aquest país nostre per a la realitat que arribarà— caldrà identificar bé els camins que ens portin a una economia al servei de les persones, que prioritzi l’atenció sociosanitària, l’educació, la recerca, la preservació i recuperació de la biodiversitat, així com la tecnologia en les noves formes de treball, sempre més inclusives”. A mi el covid m’ha canviat. També políticament. No puc defensar cap posicionament que no posi la vida de les persones per damunt de tot i que no preservi la Terra i la natura per als nostres fills.
Informa:ARA.CAT (11-VIII-2021)

91 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: