COVID-19: EL DESAFIAMENT MÉS GRAN A LES DEMOCRÀCIES

“Covid-19, el desafiament més gran a les democràcies ”
( JORDI BARBETA )

El més probable, per no dir segur, és que la ciència acabarà guanyant la batalla contra el virus Covid-19 i que ho faci més aviat que tard. El que no està tan clar són les seqüeles econòmiques, polítiques i socials dels estralls provocats per la pandèmia. Si la crisi del 2008 va fer caure pràcticament tots els governs d’Europa, tot apunta que la recessió que s’anuncia no serà més suau.

Som davant d’un fet que no té precedents i, per tant, la incertesa és molt superior. És una crisi més global que qualsevol de les anteriors i amb efectes devastadors. Els contagis aniran minvant com està passant a la Xina, però els efectes de la suspensió d’activitats i esdeveniments de tota mena està provocant la caiguda lliure a les borses i amenaça de fallida a multitud d’empreses. No hi haurà a penes turisme aquest any, una font principal de riquesa a Catalunya i a Espanya, però no serà un fenomen local sinó global.

La globalització ha tingut efectes positius en el comerç mundial i l’eficiència econòmica, però també ha afegit noves vulnerabilitats que també tenen abast planetari. Per exemple, un informe publicat per Social Science Research Network (SSRN), una web especialitzada en la difusió d’investigacions en ciències socials, assenyala que un automòbil està compost per 30.000 peces. La fabricació d’un cotxe de la marca Toyota depèn de 2.192 empreses escampades pel planeta, entre proveïdors directes i indirectes. Quan es trenca la cadena del subministrament, es produeix un efecte dominó que afecta el conjunt de la producció. Multinacionals com Best Buy, Nissan i John Deere ja han advertit que les restriccions a la producció xinesa estan afectant les seves cadenes.

Si la Xina se’n surt aviat i els Estats Units trontollen, no trigaran els enemics de la llibertat a proclamar que la dictadura és més eficaç que la democràcia

Fins ara la Unió Europea està demostrant la seva incapacitat per afrontar la tragèdia. En un moment en què la solidaritat i l’acció coordinada dels estats és imprescindible per gestionar la catàstrofe, cada govern actua amb criteris egoistes. França, Alemanya i la República Txeca han prohibit pel seu compte l’exportació d’equip mèdic protector com ara les mascaretes. De res no va servir la reunió dels ministres de Salut de la Unió Europea celebrada la setmana passada. El mateix president del Parlament Europeu, l’italià David Sassoli, ha hagut de denunciar “la competència inútil entre els estats membres” i ha fet una crida a “evitar l’especulació internacional”. El cas és que Itàlia s’ha vist emparada… per la Xina. Ha estat la companyia Xiaomi qui ha fet una donació de milers de màscares en agraïment a la bona acollida que els italians van dispensar a la firma tecnològica.

Les polítiques d’austeritat contra la crisi del 2008 van disparar les desigualtats i ara, en canvi, els governs i els bancs centrals no tindran més remei que regalar diners a les empreses i també a les persones. El govern de Hong Kong ja s’ha avançat repartint 10.000 dòlars hongkonguesos per a cada resident del país major de 18 anys a canvi de res, només amb la recomanació que se’ls gastin. Potser els governs dels països occidentals no siguin tan valents, però alguna cosa hauran de fer i el dèficit i el deute públic es dispararan com mai.

Als Estats Units, la crisi coincideix en un any electoral, per això Donald Trump, en contra de les recomanacions dels experts, renuncia a assumir el lideratge planetari i intenta amagar la magnitud de la tragèdia prometent que la catàstrofe serà un bon negoci. L’evolució dels esdeveniments el pot beneficiar o tot el contrari, fer-lo caure amb estrèpit. Els mitjans nord-americans han recordat que Trump va retallar en 1.300 milions de dòlars el pressupost anual del Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC) del Departament de Salut.

Si la Xina se’n surt aviat i els Estats Units trontollen, no trigaran els enemics de la llibertat a proclamar que la dictadura és més eficaç que la democràcia. La conclusió és que el pànic afavorirà l’auge de propostes populistes i nacionalistes que suposaran el desafiament més gran a les democràcies des dels anys trenta.
Informa:ELNACIONAL.CAT (12-3-2020)

157 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: