CRIT D’ALERTA DELS JURISTES PER LA REFORMA DE LA SEDICIÓ: ” POT CRIMINALITZAR LA PROTESTA”

Crit d’alerta dels juristes per la reforma de la sedició: “Pot criminalitzar la protesta”.
Dos advocats pels drets humans assenyalen la deriva “perillosa” a què pot conduir la proposta de Sánchez i Aragonès.
(John McAulay)

Deu dies han donat als experts tot el temps del món per estudiar la proposta per reformar el Codi Penal. Anunciada per Pedro Sánchez i reivindicada per Pere Aragonès, així com la majoria del PSOE, Unidas Podemos i ERC, la iniciativa, que passarà aviat pel Congrés dels Diputats, ha de permetre derogar la sedició de la legislació espanyola, un pas llargament reclamat per l’independentisme i pels sectors progressistes de l’Estat. Però el canvi no es queda aquí, sinó que també comporta un enduriment considerable del delicte de desordres públics.

Aquest és el punt que provoca més preocupació entre els experts. Dos advocats pels drets humans expliquen a ElNacional.cat que, amb la modificació, s’obre la porta a “criminalitzar” encara més el dret a protesta, una perspectiva que consideren “perillosa”. L’apartat dels desordres públics, que ja va ser retocat el 2015 pel Partit Popular amb la intenció de fer més fàcil la persecució d’activistes i manifestants, és precisament un dels que més s’ha utilitzat contra els detinguts arran de les protestes del procés independentista aquests darrers anys.

Adeu a la sedició: un pas endavant

On coincideixen ambdues veus és en el pas endavant que suposa haver-se desfet de la sedició, un delicte que data del 1822, quan volia evitar “aixecaments il·legals i tumultuaris” en una època en què les revoltes estaven més a l’ordre del dia que avui, si bé va emprar-se contra alguns líders del referèndum de l’1 d’octubre. “La derogació de la sedició només pot ser descrita com un avenç i una modernització del Codi Penal”, assenyala Àlex Solà, advocat membre de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. Andrés García, codirector del centre Irídia, afegeix que era “absolutament imprescindible” eliminar-la, i celebra la “bona notícia”.

La intimidació i la pena mínima: un pas enrere

Però hi ha alguns retocs dels desordres públics que no agraden. Un dels canvis que més crítiques ha suscitat, no només dels experts sinó també de partits polítics i organitzacions de la societat civil, algunes del món independentista. Si el nou text s’aprova sense canvis, es castigaran aquelles persones que “executin actes de violència o intimidació”. És aquest darrer concepte el que més preocupa, ja que s’ha utilitzat poc en casos d’ordre públic i no queda clar quina interpretació es farà a partir d’ara. “Tècnicament, no hauria de ser un error”, reconeix l’Àlex. “Però hem forçat les costures del sistema i s’han desnaturalitzat molt les institucions jurídiques”. Així, el concepte de la intimidació, com també el de la violència, s’ha anat “obrint” i incorporant noves accepcions al món judicial. Una tendència que neix amb les protestes del 15-M, amb l’Aturem el Parlament, i emprats posteriorment durant el procés, amb la doctrina de la violència ambiental de Manuel Marchena.

Alhora, el Codi Penal ha recollit un augment de la condemna mínima pels delictes públics agreujats. Si abans la forquilla se situava entre un i sis anys, ara passa a ser d’entre tres i cinc. La Generalitat ha celebrat la rebaixa de la franja superior, però els advocats assenyalen l’increment de la inferior. “El canvi augmenta la possibilitat d’entrar a presó, amb la qual cosa veuríem penes molt desproporcionades”, alerta l’Andrés. Això és perquè, si les penes imputades no superen els dos anys, els jutges poden acordar la suspensió de la condemna entre reixes. L’increment fins als tres anys mínims faria que això fos impossible.

“Una manifestació no és una processó”

Hi ha altres elements perjudicials, com ara el fet que la normativa apunti explícitament contra “obstaculitzar les vies públiques” o la “invasió d’instal·lacions o edificis”, accions que habitualment ocorren al món de l’activisme. L’Andrés recorda que el Sindicat de Llogateres ha estat enviat a judici per ocupar pacíficament una seu i exigir negociacions amb la propietària d’un bloc de pisos de Barcelona. Una acció que evidencia que la Justícia fa una interpretació “poc garantista amb el dret a la protesta” i que, per tant, amenaça d’estrangular aquesta llibertat.

“Hem de recordar que una manifestació no és una processó de Setmana Santa. Serveix per expressar una queixa”, manté l’Àlex, advertint que s’ha de ser més permissiu amb les accions dels activistes i emmarcar-les dintre del dret a protesta de què gaudeix la societat. Però no s’està actuant així. “Actualment, s’està condemnant per desordres públics la gent que llença una llauna de cervesa buida a una línia policial ben protegida sense causar cap dany”, denuncia.

Esmenes, l’única solució a l’actuació de la Justícia

La preocupació no seria la mateixa si la Justícia espanyola no actués com ho fa. “Si tinguéssim uns òrgans judicials que fossin ultrarespectuosos amb els drets socials, ens preocuparia poc, però no tenen un concepte avançar de l’exercici de drets fonamentals”, lamenta l’advocat de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. I no és una persecució recent, sinó que afecta el món de l’activisme des de fa anys. “Venim d’una època molt fosca”, alerta. L’Andrés recorda l’existència, encara ara, de la Llei Mordassa, malgrat la promesa de Pedro Sánchez de derogar-la. El cert, diu el membre d’Irídia, és que s’ha “criminalitzat” el dret a protesta “de manera continuada”. El seu company de professió comparteix aquesta opinió, acusant també l’Estat de “rearmar-se” contra la dissidència.

La solució, segons tots dos advocats, no és cap altra que impedir la tramitació del nou Codi Penal tal com s’està plantejant avui. La voluntat és eliminar els canvis que han patit els desordres públics, o com a mínim acotar algunes expressions per evitar que els jutges les distorsionin. Un exemple: canviar les peticions de presó contra aquelles persones que actuen amb “finalitat d’atemptar contra la pau pública” per aquells que ho fan amb “finalitat d’atemptar greument contra la pau pública”. “Esperem que el soroll que s’ha generat serveixi perquè s’aprimi”, demana l’Àlex. L’Andrés confia anar més enllà i veure “esmenes” que serveixin per fer caure les alteracions negatives. Però els partits implicats en la reforma del Codi Penal ja han rebaixat les expectatives i admeten que no contemplen gaires canvis abans de la seva tramitació en aquest aspecte. Els desitjos dels juristes podrien quedar-se en això: desitjos.
Informa:ELNACIONAL.CAT (20-XI-2022)

37 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: