CROADA DE LA DRETA ESPANYOLA CONTRA ELS TERMES “PAÍS VALENCIÀ ” I “PAÏSOS CATALANS “

Croada de la dreta espanyola contra els termes ‘País Valencià’ i ‘Països Catalans’.

La negativa de la Mesa del Senat a prohibir l’ús dels termes ‘País Valencià’ i ‘Països Catalans’ a la cambra alta ha motivat el PPCV per acudir als tribunals amb l’objectiu d’aconseguir l’aplicació d’aquesta censura onomàstica. Una mesura anunciada aquest dimecres pel zaplanista Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant i líder dels conservadors valencians, qui pretén reforçar amb aquestes accions el discurs anticatalanista dels dretans.

El PPCV torna a agitar la bandera del blaverisme. Tot i que el debat sobre l’origen de la llengua dels valencians, així com els símbols i les terminologies que distingeixen el territori, ha superat les etapes de màxima convulsió, el cert és que el PP torna de tant en tant a obrir aquesta discussió per mirar de traure’n profit electoral. L’últim exemple s’ha viscut aquest dimecres al Senat, amb la polèmica oberta pel PP, que pretenia que la Mesa de la cambra alta hi prohibira l’ús dels termes ‘País Valencià’ i ‘Països Catalans’.

Els fets es remunten a la setmana passada, quan la Mesa del Senat, presidida pel socialista Ander Gil –i integrada per tres membres del PSOE, tres del PP i un del PNB– rebutjava una petició feta pels populars perquè s’hi impedira l’ús d’aquestes denominacions. Concretament, la pretensió dels conservadors era aturar, de manera automàtica, qualsevol iniciativa que incloguera aquestes terminologies. La demanda, impulsada pel PP valencià, només va comptar amb el suport dels tres membres del PP de la Mesa del Senat, dos d’ells històrics al si del partit: Pío García Escudero i Rafael Hernando.

La Mesa argumentava que no hi ha cap pretext que justifique aquesta prohibició. Entre altres raons, perquè el terme País Valencià està recollit al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia com a fórmula històrica per referir-se al territori valencià. Alhora, raonava que, de manera habitual, distints territoris són distingits amb denominacions alienes a l’oficial. És el cas del País Basc, referenciat per alguns com ‘Comunitat Autònoma Basca’ o ‘Vascongadas’; del País Valencià, sovint anomenat senzillament ‘València’; o d’‘Euskal Herria’, concepte que serveix per agrupar tots els territoris de llengua basca. El popular Rafael Hernando, membre de la Mesa del Senat, en canvi, va demanar que es respectaren les “denominacions oficials” perquè, segons argumentava, altres termes resulten “una ofensa per a la ciutadania”.

Carles Mulet, senador de Compromís, en declaracions a aquest setmanari, explica que davant d’aquella polèmica, va decidir fer un escrit demanant utilitzar, en les comunicacions oficials, els termes ‘València’ i ‘Castelló de la Plana’ per referir-se a aquestes dues ciutats, atès que la terminologia oficial, des de fa uns anys, només recull aquestes denominacions en català i n’exclou les castellanes, una petició que el PP no ha respectat. “Prohibirà la justícia que diguen ‘Levante’ quan la dreta parle del País Valencià?”, es pregunta amb ironia Mulet.

Arran del primer fracàs al Senat, els conservadors han tornat a la càrrega aquest dimecres amb una segona moció presentada a la cambra alta amb idèntic objectiu: la prohibició d’emprar els termes ‘País Valencià’ i ‘Països Catalans’. Aquest segon intent ha estat precedit per una intervenció de Carlos Mazón, líder dels populars valencians i president de la Diputació d’Alacant, qui va assegurar que, en cas que es rebutjara aquesta proposta, el partit acudiria als tribunals.
Subscripció al butlletí

La senadora Salomé Pradas ha redundat en aquesta intenció. L’argument per judicialitzar el cas, segons la senadora castellonenca, és que la Mesa del Senat actua de manera contrària “al que estableix l’Estatut d’Autonomia i la Constitució”. “La Mesa no pot donar tràmit per al debat i votació a una iniciativa que, per referir-se a la Comunitat Valenciana, la denomine de manera distinta al que estableix la Llei. Si alguna d’aquestes iniciatives s’aprova, pot acabar tenint efectes fàctics, jurídics i legislatius contraris al que marca l’ordenament constitucional”.

La mateixa Pradas té, fixa’t al seu perfil de Twitter, una intervenció de fa uns mesos al Senat en què nega la unitat de la llengua catalana. Una actitud que xoca amb la que va mantenir Alberto Fabra, també senador del PP i expresident de la Generalitat Valenciana quan exercia com a alcalde de Castelló de la Plana, la ciutat en què també va nàixer Pradas. Fabra, en aquell moment, va cedir locals a l’Institut d’Estudis Catalans a la seua ciutat sense que això generara cap polèmica, tot i que actualment s’ha alineat amb el seu partit per qualificar la denominació ‘País Valencià’ com a “absurda, innecessària i provocadora”.

Ruth Merino, síndica de Ciutadans a les Corts Valencianes, s’ha sumat a la croada iniciada pel PP. La representant del partit espanyolista ha demanat al parlament valencià la defensa de la denominació ‘Comunitat Valenciana’ “davant l’ofensa i l’insult que suposa el terme ‘Països Catalans’”. Segons Merino, “és intolerant que les institucions donen ales al nacionalisme més exacerbat dels independentistes”. El partit taronja, en vies d’extinció també al País Valencià –el grup està desfet i molts dels seus diputats ja busquen lloc a les futures llistes del PP– ha registrat una declaració institucional per instar els ens autonòmics i estatals a utilitzar, exclusivament, el terme ‘Comunitat Valenciana’ davant “l’agressió” que suposaria, segons diuen, l’ús d’altres denominacions.

Ciutadans, no debades, va presentar una moció similar fa poc menys d’una setmana a la cambra valenciana amb el propòsit que es traslladara “als mitjans de comunicació televisius, radiofònics i digitals amb majors ràtios d’audiència, així com als governs de les comunitats autònomes que compten amb mitjans de comunicació públics i al Govern d’Espanya, perquè els mitjans públics i privats utilitzen la denominació oficial de la Comunitat Valenciana”. Aquesta iniciativa intervencionista contra la llibertat de premsa fou tombada per les forces botàniques, és a dir, pel PSPV, Unides Podem i Compromís.

La croada d’ambdues forces dretanes, la qual és coherent amb el seu discurs nacionalista espanyol, coincideix, en el cas del PP, amb un redoblament del missatge anticatalanista, almenys en accions que compten amb visibilitat mediàtica. Mazón, no debades, ha mostrat en els darrers mesos la seua sintonia amb les entitats minoritàries ancorades en plantejaments anticientífics sobre la unitat de la llengua. En una visita a València a principis de juliol, va reunir-se amb les secessionistes Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, ambdues alienes a l’àmbit acadèmic i amb una influència nul·la al si de la societat i la cultura valenciana des de fa ja dècades. Tot per defensar un terme, ‘Comunitat Valenciana’, que el seu mateix inventor, Emilio Attard, històric de la UCD valenciana, va definir com “imbecil·litat” en una entrevista a aquest setmanari de fa trenta anys.
Informa:ELTEMPS.CAT (11-XI-2021)

60 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: