C’s BUSCA UN LÍDER PER SUBSTITUIR ARRIMADAS

Dimecres Inés Arrimadas demanarà al president del Parlament, Roger Torrent, poder adreçar unes paraules a la Cambra com a comiat. Serà el seu últim ple com a líder de l’oposició abans de començar una nova etapa al Congrés. La sortida de la dirigent de Ciutadans deixa un buit en la política catalana –amb la seva victòria el 21- D, era el referent del constitucionalisme– i sobretot al partit, ja que no té un relleu natural i es veu obligat, pocs mesos abans d’unes previsibles eleccions a Catalunya, a buscar nova veu i estendard.
És una delicada operació de cirurgia de precisió, que Albert Rivera i el seu nucli dur porten en secretisme total, cosa que causa inquietud en quadres i simpatitzants. A la incertesa sobre qui serà el nou líder de Cs a Catalunya s’hi sumen uns resultats el 28- A molt més baixos del que s’esperaven i que no acompanyen el creixement dels liberals en el conjunt d’ Espanya . Al partit a Catalunya avui són molts els rumors sobre el possible successor d’Arrimadas, però no hi ha cap certesa. “ Decideix l’Albert, com en tot”, assenyala un diputat. Mentre esperen la decisió, tots creuen els dits perquè es repeteixi l’anomenada operació , quan el 2015 Rivera va anunciar que lliurava el comandament del partit a Catalunya –just quan el procés independentista començava a agafar velocitat de creuer– a una diputada jove i desconeguda, que poc després superaria a les urnes el pronòstic més optimista. Llavors la sensació d’orfandat a la família taronja va ser profunda, però molt menys important que el sentiment actual. Potser perquè quan Rivera va saltar al tauler polític espanyol tenia nou diputats al Parlament , mentre que Arrimadas hi va amb Cs com a primera força, amb 36 escons. Amb Arrimadas, a més, deixa el Parlament José María Espejo , vicepresident de la Mesa en les dues últimes legislatures i amb molta influència en el partit per haver estat amb Rivera d’ençà que es va fundar Cs .
“NECESSITEM UN REVULSIU “
“ Necessitem un revulsiu després de tantes baixes, algú que connecti amb les bases”, avisa un dirigent municipal, preocupat perquè Rivera estigui centrant tots els seus esforços al “front de Madrid”. Aquesta vegada, i descartada la figura de Jordi Cañas –el dirigent amb més suport entre els simpatitzants– perquè és candidat a les europees, hi ha dos noms per a la successió sobre la taula : Lorena Roldán i Carlos Carrizosa . Quan a finals de febrer Arrimadas va fer oficial el salt a la política espanyola, els mitjans van donar per fet que la seva substituta seria Roldán , senadora i portaveu adjunta al Parlament , a qui la direcció de Cs havia estant promocionant i enviant com a representant a programes de televisió i altres cites mediàtiques. Tot i això, la candidatura de Roldán ha anat perdent força. A la campanya de les generals amb prou feines se l’ha vista, cosa que ha despertat tota mena de suspicàcies i comentaris sobre el seu futur i els motius que van portarel partit a apartar-la dels focus de campanya (“l’estaven protegint?”).
El perfil de Roldán , dona jove (37 anys), advocada, combativa, bona oradora tot i que una mica tímida, s’assemblaria al d’Arrimadas, però el seu historial polític abans de militar a Cs –va ser fotografiada el 2013 participant a la Via Catalana cap a la Independència – provoca dubtes interns. En canvi, guanya enters l’opció de Carrizosa , escuder tots aquests anys d’Arrimadas al Parlament, per ser el portaveu del grup parlamentari i haver tingut un paper protagonista durant la campanya de les generals malgrat que no formava part de la candidatura. El suport d’Arrimadas pot decantar la balança a favor seu.
Com també pot ser important el fet de tenir la confiança de Rivera per haver estat a Cs des del començament i d’acumular molt de poder orgànic, ja que controla amb Joan García l’aparell a Catalunya.De fet, molts van ser els que van interpretar les paraules d’elogi que va dedicar Rivera a Carrizosa a l’acte de campanya a Barcelona abans del 28- A com una mena d’“unció publica”. Sigui al final candidat o no de Cs a la presidència de la Generalitat, sembla segur que està destinat a un paper decisiu en el Cs post-Arrimadas.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (6-5-2019)