“Català per a tothom ”
Un humorista, una lingüista i una il·lustradora uneixen forces per idear ‘Curset’ (Blackie Books), una proposta per aprendre català

( ONA SALVAT )
Si alguna vegada heu entrat en una aula amb la intenció d’ensenyar-hi català pot ser que us hagueu topat amb afirmacions com “això és massa difícil”, preguntes com “per què és tan complicat?” o, directament, resignació: “això no ho sabré fer bé mai, per tant per què intentar-ho?”. Són, per suposat, frustracions que poden sorgir aprenent qualsevol cosa, no només llengües o concretament la catalana. Però no són observacions isolades sobre l’estructura de la llengua (que, certament, té aspectes complexos) sinó que es fan en un context lingüístic concret. Aquesta disposició a no fer servir el català perquè fer-ho del tot bé sembla inabastable té molt a veure amb el rol prescindible que té la nostra llengua, encara, i malgrat l’esforç de molta gent, en molts entorns, però també, desenganyem-nos, amb precisament aquesta idea que si no parles un català perfecte, impol·lut, un ideal de la llengua correcta, llavors no cal que el parlis. Aquesta fama de llengua enrevessada de vegades pot desmotivar a aquells qui l’estan intentant aprendre o millorar, sí, i tant, passa i ho veiem. Ara bé, el que demostren propostes com el Curset és que no s’ha de triar de cap manera entre una cosa o altra, entre el català correcte i el català fàcil, simpàtic, llaminer, que podem intentar tenir-ho tot, que no ha de ser aspirar a massa.

Aquesta tríada d’humorista-lingüista-il·lustradora, Joan Ferrús, Míriam Martín Lloret i Olga Capdevila, juntament amb Blackie Books, s’han proposat fer un manual vàlid per aprendre llengua farcit de lleugeresa i humor, deixant clar que tenir una actitud relaxada també és una manera vàlida d’ensenyar llengua i d’ensenyar-la bé. Des del principi del llibre queda clar que busquen donar la possibilitat a qui ho necessiti de millorar el seu català sense sentir que hi ha un franctirador planant a prop, sempre alerta per disparar desacreditacions si comet cap error. I aquesta voluntat, per suposat, no comporta proposar un model de llengua poc curós o (que quedi clar!) proper al castellà, com de vegades s’entén (malament) que s’ha de fer per fer el català accessible. No va d’això.

Míriam Martín Lloret, la lingüista darrere d’aquesta novetat (i del compte de Twitter de l’Optimot) ens explica que els interessa més “que la gent s’entusiasmi amb la llengua i aprengui a través d’aquest entusiasme i aquest optimisme que no pas el ser policies de la llengua i donar garrotades a la mínima a qui s’equivoca”. També que, a l’hora de fer els materials lingüístics del llibre, s’ha apropat a la llengua de manera calmada, planera i sensata, sense fer grans posicionaments lingüístics i, per suposat, seguint estrictament la normativa. És per això que el Curset s’allunya del binomi correcte/incorrecte i té més en compte els registres i l’adequació, com fa la Gramàtica catalana (2016), amb un aclariment breu i senzill sobre el tema al principi del llibre.

Totes les explicacions són en un llenguatge planer que permet que lectors sense formació lingüística les puguin seguir i entendre perfectament (el títol bé promet un “mètode de català per a tothom”), i estan totes enllaçades per un guió satíric sobre la catalanitat que lliga tot el llibre, que busca ser un retrat humorístic, diu Martín Lloret, de “com som”. És un tipus d’humor catalaníssim, el de riure’ns de nosaltres mateixos. Personatges com El cunyat nostrat, la Família neorural del Montseny o el Matrimoni de jubilats indepes de comarques acompanyen els capítols i donen al llibre diverses capes de lectura: s’hi pot trobar una manual bàsic i senzill de llengua, personatges caricaturescos i acudits sobre la societat catalana, nombrosos exemples enginyosos, un calçot expert en català, pàgines de vocabulari molt bàsic il·lustrat (segurament la part més apta per a qui comenci des de zero) i seccions d’exercicis per consolidar els coneixements. El que cadascú hi busqui o tot a la vegada. Perquè el llibre està ben integrat i aconsegueix ser una sola cosa tot i aquestes capes: no es tracta, com podria ser, d’un seguit de fitxes de l’Optimot amb alguna brometa intercalada, sinó d’un conjunt ben lligat.

Precisament per aquesta necessària consideració als diferents registres, aquest curset no es limita a ensenyar l’estàndard, sinó que inclou vocabulari i variants menys formals que poden ser de molt interès també per als aprenents i que són una part integral de la llengua que, a més, tendeix a suscitar molt interès (qui no ha preguntat com es diu alguna paraula malsonant en una llengua estrangera, quan n’ha tingut l’oportunitat?). Martín Lloret reivindica que el català també el vocabulari d’insults renecs i sexe, tot i que no s’acostumi a incloure en els manuals més tradicionals, que ensenyen només la llengua formal.

Si sou dels que creieu que “la principal funció dels accents és la de desacreditar públicament la persona amb la qual esteu discutint a Twitter quan se n’oblida”, el Curset us pot servir per assegurar-vos que no us fiqueu de peus a la galleda acusant algú de mala ortografia sense saber-ne prou i si en canvi esteu convençuts que “els pronoms febles només són un exercici capriciós amb què es distreuen vells filòlegs, avorrits i decadents, i que només serveixen per fer suspendre exàmens als alumnes d’institut”, potser descobriu com en poden ser, d’útils, i que no n’hi ha per tant, de la mà de La campiona mundial dels pronoms febles.

Dissabte passat, a l’escenari de La Setmana del Llibre en Català, Míriam Martín Lloret, Pau Vidal, Magí Camps i Carme Junyent, en conversa amb Xavier Graset, van parlar del català, d’aquests llibres que en parlen, del futur de la llengua i de qui depèn. El Curset és un llibre que no tracta aquesta qüestió de manera tan directa com els seus companys de taula aquell dia, però potser sí que és una petita part de la solució, o una de les actituds que convé tenir a mà si volem (i, per aquí, ho volem) que la nostra llengua pervisqui: fomentar l’entusiasme, la diversió, el gaudi que ens pot suposar conèixer-la bé per tal d’usar-la bé.
Informa:NUVOL.CAT (19-9-2020)