D’AMENAÇA NOMÉS N’HI HA UNA I ÉS CONTRA EL CATALÀ

‘D’amenaça només n’hi ha una, i és contra el català’.
La trista ironia és que el cas arriba quan és clar que la immersió no funciona a secundària i el Govern ha de vetllar perquè els mestres i els futurs mestres se sentin segurs, i si pot ser entusiasmats, d’ensenyar en la llengua que hauria d’ajudar a l’anivellament de dues llengües tan desiguals en la seva força.
( ANTONI BASSAS )

La sentència d’un tribunal que obliga a fer classes en castellà a tots els alumnes d’una classe d’infantil a petició d’una família s’ha convertit mediàticament en el cas d’aquesta família. Només cal veure aquests titulars: “La Fiscalia investiga l’assetjament per odi a la família de Canet”, “El govern de la Generalitat evita emparar la família assetjada després d’aconseguir classes en castellà” i “Casado demana a Sánchez emparar el menor català”.

Com deuen saber, algú va publicar a Twitter un parell de missatges, un dels quals demanava d’anar a apedregar la casa del nen. Van ser dues piulades de gent aliena a l’escola. Amb comentaris com aquests, inadmissibles, el punt de vista de l’Estat ha posat el focus en unes amenaces aïlladíssimes, gens compartides. Fins i tot n’ha parlat el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, que ha dit que la policia investigarà aquest presumpte delicte.

Si els mitjans i el govern espanyols diuen això, què no dirà Ciutadans, partit nascut contra la immersió, que, envalentit per la sentència judicial, ja demana que els pares puguin escollir lliurement la llengua a l’escola. També van parlar de “clima d’assetjament” al castellà, mentre Casado tornava a la cançoneta que era un escàndol que un idioma que parlen 500 milions de persones s’intenti prohibir a Espanya”.

En realitat, l’escandalós és tot aquest circ que s’està muntant. Per entendre’n la desproporció, només cal que fem una afirmació que seria còmica si no fos dramàtica: el castellà no està prohibit a Catalunya. Primer perquè és l’única llengua que tenim obligació legal, constitucional de saber. Ara resultarà que un estat amb la Constitució, els jutges, els policies i una aclaparadora majoria de mitjans no pot fer valer la seva llengua. I després, la superioritat jurídica, demogràfica, econòmica del castellà és tan evident que és impossible prohibir-lo. La xifra dels 500 milions de parlants se li gira en contra al president del PP quan la fa servir per argumentar que el castellà és una víctima.

De manera que ara hi ha moltes veus interessades en inflar un parell de tuits, quan la realitat és que a Canet hi ha una majoria de famílies perjudicades per una decisió judicial i que estan fent front amb tanta serenitat com poden a una campanya política nacionalista. És clar que la dreta espanyola, dividida, amb el PP amb el líder afeblit, amb Ciutadans en procés de desaparició i amb Vox exhibint múscul, tornarà a fer servir el català per guanyar punts. No tenen res més. Fan l’anticatalanisme de sempre, a costa de carregar-se la convivència. Ara es veuen amb cor de carregar-se l’ensenyament en català.

La resposta del Govern era previsible: “Educació diu que no hi pot fer res”, perquè la sentència, com comentàvem ahir, assenyala directament la direcció del centre com a responsable de fer complir la sentència. Per això parlàvem ahir de “¡A por ellos! lingüístic”.

I per això avui ens preguntem a l’editorial: “Qui ataca la convivència lingüística? No es poden comparar dues piulades desafortunades contra els pares que volien més hores de castellà i que han obtingut una sentència favorable que efectivament s’ha imposat, amb el parer de la majoria de famílies i del claustre de mestres”.

La trista ironia és que el cas arriba quan és clar que la immersió no funciona a secundària i l’ús del català retrocedeix. El Govern ha de reafirmar el consens entorn de la llengua i ha de vetllar perquè els mestres i els futurs mestres se sentin segurs, i si pot ser entusiasmats, d’ensenyar en la llengua que hauria d’ajudar a l’anivellament de dues llengües tan desiguals en la seva força.
Informa:ARA.CAT (10-XII-2021)

149 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: