DAVANT LA SENTÈNCIA DE L’1-O: PROU, PROU, PROU DE NOVES ELECCIONS !

( RAMON SERRA )|Escoltar l’audio 🎧|
Catalunya deu ser un dels paĂŻsos amb mĂŠs contactes amb les urnes: hi ha hagut vuit votacions en deu anys i pel que es veu encara hi ha molta gent que en vol mĂŠs. Principalemt sĂłn quatre grups: el primer el PSC seguint les petxades de SĂĄnchez que no vol parlar amb cap Govern de Catalunya fins a unes noves eleccions amb l’esperança que els socialistes les guanyin o al menys hi tinguin una posiciĂł destacada, com si els problemes del paĂ­s poguessin esperar ” sine die” tot esperant el manĂ  socialista que ens ha de caure del cel.
El segon grup ĂŠs ERC que fretura per unes noves eleccions per esdevenir la primera força dita independentista de forma absoluta al Parlament aprofitant que els de l’antiga Convergència encara estan en fase remodelaciĂł i no se sap ben bĂŠ quan en sortiran. Però al marge dels interessos de partit, què aportaria una ERC mestressa absoluta del Parlament? Estem davant d’una nova Convergència? Ens demanaran que fem bondat i ells aniran gestionant les engrunes autonòmiques, bĂŠ que amb cĂ rrecs ben peixats?
El tercer grup ĂŠs la CUP, sempre descontenta amb l’obra del Govern. Es veu que unes noves eleccions amb uns nous lĂ­ders, això sĂ­, ens empenyaria cap a la independència de pet. La CUP ha tingut una gran devallada en les eleccions municipals. TĂŠ dos punts molt negatius en el sarrĂł: no es pot deixar de participar en les eleccions espanyoles i europees. Com deia FustĂŠ, tota polĂ­tica que no facis tu serĂ  feta contra tu. I el segon, ĂŠs el canvi constant dels personatges de primera fila. No dubto que la CUP tĂŠ gent ben preparada i reconeguda, però per això mateix no ha de desaparèixer de l’escenari pĂşblic tan de pressa. BĂŠ estĂ  no apoltronar-se en els cĂ rrecs pĂşblics, però tampoc no ĂŠs aconsellable durar-hi de Nadal a Sant Esteve.
I finalment tenim l’ANC que pateix perquè Catalunya pot acabar com el Quebec, ĂŠs a dir, que de mica en mica vagi desapareixent la consciència polĂ­tica. TĂŠ una pressa comprensbile, si bĂŠ no sembla raonable encomenar-ho tot a unes noves eleccions. D’aquesta manera sembla que l’1-O i les eleccions posteriors no hagin servit de gran cosa. Per postres, vol que l’independentisme passi del 50% dels vots per tirar pel dret cap a la independència. Pel que es veu l’ANC ha caigut tambĂŠ en la trampa de considerar que els independentistes no som majoria quan a les darreres eleccions dites autonòmiques vam guanyar per una diferència de 4.46 punts sobre els unionistes. O sigui amb mĂŠs d’un 52 per cent llarg dels vots.TambĂŠ a les eleccions europees de suara hem guanyat fins i tot per 15 dècimes mĂŠs del cinquanta per cent. Aleshores, perquè aquesta tendència de no saber llegir els resultats o de clavar-se un tret al peu?
Com es pot veure no solament hem guanyat prĂ cticament totes les eleccions tant en vots com en escons que cada dos per tres hem de tornar a passar llista.
De victòria en victòria podem arribar a la derrota final. Les eleccions no resoldran res desprĂŠs de la sentència sobre els presos que ja sabem mĂŠs o menys com serĂ . DesprĂŠs de la sentència no convĂŠ incidents aĂŻllats sinĂł controlar d’una vegada per totes els centres principals del paĂ­s per part de la societat civil, perquè el Govern per no controlar no controla ni els Mossos. NomĂŠs des d’aquesta base el Govern podria veure’s amb cor de proclamar desprĂŠs la independència de veritat. La resta seria dur per segona vegada els polĂ­tics catalans als escorxadors espanyols.
Per tant, res de demagògies. NingĂş no ens dirĂ  si volem ser independents. Les urnes ja han parlat i ara toca l’acciĂł que no cal que sigui violenta per part del poble, però sĂ­ molt prĂ ctica, sostinguda i ben treballada.
I no oblidem una cosa: un dia mĂŠs amb Espanya un dia menys de vida. El comptador ja fa massa temps que s’ha disparat. No necessitem noves lectures del consum, sinĂł posar-lo a zero.

587 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: