DE 72.000 EUROS ALS 19.800: EL SOUS ALS HOSPITALS CATALANS

( MART√ć ALBESA )
Els darrers dies han estat protagonistes per la seva feina a primera l√≠nia contra l’epid√®mia de la Covid-19 i tamb√© per les queixes de manca de recursos. El personal sanitari fa setmanes que treballa sota pressi√≥. Per√≤ en quines condicions ho fa? Quant cobren en funci√≥ del seu lloc de feina? La realitat √©s diferent en funci√≥ de la titularitat dels hospitals i ambulatoris, per√≤ als hospitals p√ļblics els salaris oscil¬∑len entre els 71.981 euros bruts anuals d’un director d’hospital als 19.396 d’un auxiliar d’infermeria.

S√≥n salaris base, que no tenen en compte els complements. Uns complements que, sobretot en el cas dels professionals m√©s veterans, configuren el sou final, ja que la carrera professional -els anys acumulats exercint- t√© pes en la n√≤mina. Tot plegat, en el cas dels centres p√ļblics, apareix reflectit a les taules retributives de l’Institut Catal√† de la Salut (ICS), pactades el 2019 entre sindicats i el Departament de Salut.

El primer esgla√≥ salarial el componen els c√†rrecs directius. Per exemple, un gerent territorial de l’ICS pot ingressar anualment entre 70.417 i 97.627 euros en funci√≥ del territori que li toqui gestionar. Els directors d’atenci√≥ prim√†ria territorials cobren el mateix sou base -65.360-, independentment de la zona que cobreixin.

El segon esgla√≥ ja afecta els professionals de cada centre, comen√ßant pels responsables. Als hospitals p√ļblics amb m√©s de 450 llits, el director cobra cada any gaireb√© 72.000 euros. El seg√ľent a l’escala salarial √©s el director m√®dic (63.859) i el tercer, el director econ√≤mic, amb 62.600 euros. El c√†rrec directiu amb un salari m√©s baix √©s el subdirector d’infermeria, amb 42.300. Als hospitals de menys de 450 llits, l’escalaf√≥ salarial segueix la mateixa l√≤gica, per√≤ amb sous 5.000 euros inferiors de mitjana.

El personal sanitari, des de primera l√≠nia: ¬ęSi la situaci√≥ s’allarga, no aguantarem¬Ľ
Naci√≥Digital parla amb una desena de metges i infermers. “Anem tots a una i estem m√©s que disposats a haver-nos d’arremangar”, diuen tot i la falta recursos i que l’esgotament ja pesa

A partir d’aqu√≠, els salaris mantenen una l√≠nia descendent en funci√≥ de les responsabilitats dins de l’hospital. Per exemple, un director cl√≠nic ingressa anualment un sou de 51.700 euros, mentre que el d’un facultatiu especialista √©s de 32.600. Si en comptes de fer la jornada estipulada de 37 hores i mitja en fan 40, els salaris creixen al final de l’any entre 10.000 i 12.000 euros bruts. Els diplomats sanitaris cobren entre 29.000 i 30.000 euros. Els subdirectors d’infermeria n’ingressen 47.000 i els supervisors -responsables de cada unitat-, 37.000. En els dos casos, el sou √©s una mica m√©s baix si els hospitals tenen menys de 450 llits. Als hospitals, l’√ļltim esgla√≥ salarial el formen els auxiliars d’infermeria, que ingressen entre 19.800 i 20.500 euros cada any, en funci√≥ de la seva experi√®ncia.

Atenció primària

Les condicions als hospitals no s√≥n les mateixes que als ambulatoris. Els professionals dels centres d’atenci√≥ prim√†ria (CAP) cobren menys que els seus col¬∑legues i als ambulatoris es reprodueix el mateix sistema d’esglaonament salarial.

Aix√≠, un director d’atenci√≥ prim√†ria percep a l’any entre 50.200 i 55.700 euros de sou base. El cap de servei en cobra 45.400 i el de secci√≥, 38.800, mentre que un metge especialista n’ingressa 32.600. Tots ells reben un complement de poc m√©s de 5.000 euros bruts si tenen dedicaci√≥ exclusiva a l’ICS i no exerceixen fora del sistema p√ļblic.

El salari d’un metge de fam√≠lia se situa entre els 37.100 euros i els 43.600, una forquilla que es genera en gran part pels complements de despla√ßament. Pel que fa a un metge d’Assist√®ncia P√ļblica Domicili√†ria (APD), guanya cada any entre 32.000 i 39.000 euros. Un titulat superior sanitari ingressa anualment 37.800 euros, mentre que un infermer en cap en guanya 35.000 i, un adjunt, 31.400. El sou d’un diplomat en infermeria baixa fins als 29.700 i encara descendeix m√©s en el cas d’un auxiliar d’infermeria d’Equips d’Atenci√≥ Prim√†ria, que es queda per sota dels 20.000 euros.

El president del Sector Prim√†ria de l’ICS del sindicat Metges de Catalunya i facultatiu del CAP Blanes, Javier O’Farrill, considera que els sous que perceben els professionals acabats d’entrar al sistema p√ļblic d’atenci√≥ prim√†ria dispara les possibilitats que els sanitaris novells optin per marxar al Pa√≠s Valenci√†, l’Arag√≥ o Fran√ßa. “La difer√®ncia amb les tres zones fronteres √©s abismal”, defensa.

Un factor que, assegura, encara accentua la manca de personal que el sindicat denuncia als ambulatoris. Despr√©s de la darrera vaga, els facultatius tenen 12 minuts atendre un pacient presencialment, sis si ho fan per tel√®fon i entre 45 minuts i una hora si es desplacen al seu domicili. “El sentiment de sobrec√†rrega continua”, assegura O’Farrill.

Els sindicats denuncien sobrec√†rrega laboral tant a l’atenci√≥ prim√†ria com a l’hospital√†ria

Des del 2010, les retallades dels governs d’Artur Mas i Zapatero van fer perdre 920 facultatius a la prim√†ria. Unes pol√≠tiques d’austeritat que segons el president del sector de Metges de Catalunya van representar una p√®rdua de poder adquisitiu del 25% al 30% als professionals.

Les queixes tamb√© arriben des de l’atenci√≥ hospital√†ria. Empar Loren √©s representant de CCOO a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Recorda que els sanitaris encara no han recuperat la retallada salarial del 5% dictada per Zapatero i que tampoc han ingressat encara la devoluci√≥ del 60% de la paga extra del 2013 que es va comprometre a ingressar enguany el Govern. La Generalitat tamb√© es va comprometre a pagar aquest mes d’abril la totalitat de l’import del complement de productivitat, una mesura pactada des del 2018. M√©s enll√† dels salaris, Loren fa extensiva la queixa per sobrec√†rrega als hospitals. “Ni metges ni infermers tenim les r√†tios que toca. Hi ha 5,3 infermeres cada 1.000 pacients, mentre que a Alemanya n’hi ha 13 i a Fran√ßa 9,8”, explica.

La petici√≥ de Naci√≥Digital de contactar amb l’ICS per con√®ixer el punt de vista de l’administraci√≥ no ha obtingut resposta.

Sous a l’ICS*

– Gerent territorial de l’ICS: entre 70.417 i 97.627 euros

– Director d’hospital: 71.981

РDirector clínic: 51.700

– Infermers supervisors: 37.000

– Facultatiu especialista: 32.600

– Auxiliar d’infermeria: entre 19.800 i 20.500 euros
*sous anuals bruts, sense complements

El pes de la sanitat privada

En el sistema sanitari catal√† hi t√© un gran pes la sanitat privada, tant aquella que funciona per lliure com aquella que ho fa a trav√©s de concerts amb la Generalitat, aglutinant m√©s de 9.000 llits hospitalaris en total. En el segon cas √©s on entra en joc el sistema sanitari integral d’utilitzaci√≥ p√ļblica de Catalunya (SISCAT). Creat el 2010 en els √ļltims dies del segon tripartit, havia de servir per aglutinar serveis de l’ICS, la Xarxa Hospital√†ria d’Utilitzaci√≥ P√ļblica (XHUP), sociosanitaris i CAP. El 2012, ja amb Boi Ruiz com a conseller de Salut, per primera vegada s’integren a la xarxa hospitals amb √†nim de lucre: l’Hospital General de Catalunya i la Cl√≠nica del Vall√®s.

Vuit anys despr√©s, les taules salarials del conveni del SISCAT mostren que un facultatiu del sistema concertat pot cobrar entre 27.700 i 41.500 euros bruts mensuals, mentre que un infermer en pot ingressar 28.000 com a sou base. Uns sous que poden cr√©ixer amb els complements de nocturnitat, vinculaci√≥ o responsabilitat i que durant l’√®poca de retallades tamb√© van aprimar-se, tot i que les n√≤mines s√≥n abonades per les empreses gestores. “Demanem que tots cobrem igual des de la Generalitat. Per nosaltres, la sanitat ha de ser o p√ļblica i privada”, diu Loren.

Pere Torner: “Des del Col¬∑legi no podem marcar honoraris m√≠nims a la sanitat privada”

El president de la secci√≥ d’assegurances lliures del Col¬∑legi de Metges de Barcelona, Pere Torner, xifra en almenys un 25% el gruix de l’activitat sanit√†ria que representa el sector privat. Torner assenyala que hi ha un “desequilibri” en les condicions dels metges que treballen en centres privats en comparaci√≥ amb els p√ļblics o concertats. “Des del col¬∑legi no podem entrar a marcar uns honoraris m√≠nims”, explica. “El problema √©s que aquests honoraris en algunes ocasions continuen igual que l‚Äôany 2000. Els metges contractats guanyen entre 2.000 i 3.000 euros bruts al mes”, afegeix.

“Un metge que es dedica exclusivament a la privada pot facturar 100.000 euros l‚Äôany si treballa per lliure, per√≤ cal tenir en compte despeses que assumeix. El benefici brut pot ser de 30.000 euros”, assegura Torner, que xifra en un 50% la quantitat de metges que combinen activitat a la sanitat privada amb la p√ļblica.

L’arribada del coronavirus ha colpejat durament el sector privat, segons assegura el president de la secci√≥ d’assegurances lliures del Col¬∑legi de Metges de Barcelona. “Moltes companyies fan ERTOs perqu√® nom√©s funcionen les urg√®ncies per√≤ les despeses es mantenen”, assegura.

El sistema p√ļblic, l√≤gicament tamb√© est√† patint. “L’epid√®mia s’ha trobat una sanitat esquel√®tica, a qui li demanen que rendeixi com si fos d‚Äôalt nivell. Si amb una grip la gent es quedava als passadissos, imagina amb el coronavirus. Estem recollint els fruits de les retallades”, conclou O’Farrill.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (8-4-2020)

162 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: